Qui té por de Podem?

Ha nascut un nou partit a Espanya, Podem, amb un secretari general, Pablo Iglesias, elegit per poc més de 95.000 vots, a una distància sideral del segon, amb 900 vots, dels 62 que ho han intentat. Tot nou però amb espurnes i records d'etapes anteriors quan els partits de l'esquerra, singularment, PSOE i PCE, i després Esquerra Unida, van despertar una expectació i un entusiasme de gran intensitat. També aleshores, com ara, es van anunciar perills i desastres sense fi en cas que els socialistes, com a força amb més possibilitats de tocar poder, arribessin a tenir un suport majoritari de la societat. Ara amb Podem passa el mateix i el seu líder, Pablo Iglesias, ha fet servir els primers minuts d'inauguració del càrrec per parlar de la por. “La por i el somriure estan canviant de bàndol”. Ho ha dit amb el seu to gens estrident com a declaració de principis, cosa que no invalida que molts receptors, en efecte, es puguin sentir inquiets. Amb aquesta posada en escena tranquil·la, extremadament continguda, ha aclarit qui ha de tenir por de Podem: la casta, els poders financers, els titelles sense cara, els que no paguen impostos…

Res estrany ni diferent del que defensen i proclamen els partits de l'esquerra espanyola però potser de la forma més clàssica. Aquest discurs no els ha semblat res de nou a dos socialistes convidats personalment a l'acte de naixement de Podem pel seu líder, Pablo Iglesias. El portaveu del corrent crític del PSOE, José Antonio Pérez Tapias, que va pugnar amb Pedro Sánchez per la secretària general, i el socialista madrileny Enrique del Olmo, aspirant a l'alcaldia de Madrid tot i que no ho ha aconseguit perquè es va acabar imposant Miguel Antonio Carmona, han seguit “amb molt d’interès” el que ha passat en un teatre de la part vella de Madrid. Sacsejar la por és una mala estratègia, ha aconsellat Pablo Iglesias. I té raó si es considera el canvi dràstic que han experimentat els partits als caladors dels quals vol pescar Podem. Com més advertències i desqualificacions ha rebut Podem per seva la vinculació amb la Veneçuela de Chávez, més suports ha obtingut si s’observa què ha passat des de les eleccions del 25 de maig fins als sondejos de fa uns pocs dies. En alguns sondejos és la primera força en intenció de vot, en altres la tercera però amb un potencial difícil de calcular.

Pel que s'ha dit avui seria difícil inquietar-se, ja que no hi ha hagut cap concreció de quines mesures pensa adoptar aquest partit per “canviar el model productiu d’Espanya”, ni tampoc per garantir que els serveis públics essencials siguin per a tots els ciutadans pel fet de ser-ho. “El que fa por és no arribar a final de mes; el que fa por és la pobresa infantil”. Amb afirmacions d'aquest tipus seria estrany que algú hi estigués en contra, ni de dreta ni d'esquerres. Si algun tret caracteritza el líder del nou partit és la capacitat proverbial que té de lligar els caps per lligar. La seva desafecció a la caracterització de ser de dreta o d'esquerra ha precisat a l'acte inaugural que els problemes afecten a tothom encara que les solucions tinguin titulars d'esquerra. Ara comença l'hora de la veritat per a Podem i ho sap el seu líder i els 62 membres del consell ciutadà elegits a través d’Internet per gairebé 80.000 persones. Ara saben que els posaran la lupa sobre la lletra perquè amb la música ja no n’hi haurà prou. Avui ha sonat amb poemes de Miguel Hernández i cançons de Mercedes Sosa i Lluís Llach. S’hi ha pogut veure entusiasme i esperança. “El somriure ha canviat de bàndol”, ha proclamat Iglesias.