Obama ultima una regularització massiva d’immigrants sense papers

El president dels Estats Units, Barack Obama, està ultimant els detalls per complir la seva promesa de resoldre la situació de milions d'immigrants sense papers abans que finalitzi l'any, en resposta a la inacció del Congrés per aprovar una reforma migratòria. Encara que encara no s'ha concretat l'abast dels seus decrets, mitjans com The New York Times afirmen que podrien beneficiar cinc dels més d'11 milions d'indocumentats que hi ha al país.

Si es confirma la xifra, estaria per sota dels fins a set o vuit milions d'indocumentats que activistes i legisladors com Raúl Grijalva i Keith Ellison, copresidents del caucus Progressista del Congrés, asseguren que Obama podria protegir de la deportació.

Però sigui quin sigui el seu abast, i malgrat que qualsevol mesura només seria temporal, l'oposició republicana ja s'ha posat en peus de guerra i ha advertit que una acció presidencial podria significar l'enfrontament total amb el Congrés que ara domina la dreta. Nombrosos republicans han promès lluitar amb tots els recursos legals al seu abast contra el que consideren una “amnistia” cap als indocumentats.

En el tema migratori Obama “està jugant amb foc, i quan un juga amb foc, es pot cremar”, va advertir aquest dijous el president de la Cambra de Representants, John Boehner, durant una reunió a porta tancada del Partit Republicà al Capitoli, segons el diari Politico. “La setmana passada ho vaig dir al president a la cara: ‘Si vostè procedeix i ordena per decret una amnistia, no només pot anar-se acomiadant d'aconseguir una reforma migratòria durant la seva presidència, també posarà en joc altres temes”, va revelar Boehner.

Entre aquests “altres temes” que podrien veure's afectats hi figuren des de les negociacions pressupostàries a la confirmació de llocs clau del Gabinet d'Obama com el nomenament de Loretta Lynch com a propera fiscal general del país.

Segons la Casa Blanca, el president encara no ha acabat de definir l'abast de les seves mesures. “En aquests moments, el president no ha pres una decisió final sobre què inclouran exactament els passos administratius que prendrà per intentar atendre alguns dels problemes associats amb el nostre sistema migratori”, va dir el seu portaveu, Josh Earnest.

La Casa Blanca declina aclarir si la setmana que ve se signarà el decret

Tampoc està clara la data, encara que segons els mitjans nacionals podria ser fins i tot la setmana que ve. Earnest es va limitar a dir que Obama rebrà les “recomanacions finals” del seu secretari de Seguretat Nacional, Jeh Johnson, “relativament aviat, però no abans que acabi el seu viatge a Àsia i Austràlia”, aquest diumenge.

A finals de juny, Obama va donar per fracassada la via legislativa per reformar el sistema migratori per l'oposició de la majoria republicana en la Cambra baixa a votar si més no el projecte de llei que un any abans havia aprovat el Senat —llavors encara controlat pels demòcrates— amb suport de tots dos partits. En aquest moment, va anunciar que actuaria pel seu compte per almenys pal·liar les deportacions d'indocumentats, que durant el seu mandat han superat la xifra rècord de dos milions de persones expulsades.

Però a principis de setembre, davant la por de perdre —com finalment va passa— la majoria al Senat en les eleccions legislatives del 4 de novembre, el president es va desdir de la seva promesa d'actuar abans que conclogués l'estiu i va retardar la decisió fins “abans que acabi l'any”. Amb el reinici aquesta setmana de les activitats parlamentàries, el debat —i les amenaces— s'han reactivat davant la imminència de l'anunci.

Una de les claus està en l'abast de les mesures que pugui decretar Obama. Experts i observadors coincideixen que aquestes mesures se centraran en dos eixos: els llaços familiars i el temps que faci que els immigrants sense papers siguin al país. Un model seria la reeixida acció diferida (DACA) que Obama va decretar el 2012 i que ha beneficiat una mica més de mig milió de joves indocumentats, una cosa que ara podria estendre als seus familiars. Les mesures pal·liatives també podrien beneficiar parents de ciutadans nord-americans —com cònjuges o pares— per accelerar el seu procés de regularització o evitar que hagin d'esperar per això a l'estranger fins a 10 anys, com passa ara.