_
_
_
_

L’Església mormona reconeix el passat polígam del fundador

Joseph Smith va tenir unes 40 dones, algunes d'elles ja casades amb seguidors seus

Yolanda Monge
Retrat de Joseph Smith de la Galeria Nacional d'Art de Washington.
Retrat de Joseph Smith de la Galeria Nacional d'Art de Washington.

Qui ho havia de dir. Historiadors i fidels creien que Joseph Smith era el profeta perfecte. Molts mormons coneixien el passat polígam del seu successor, Brigham Young, l'home que va conduir el ramat de fidels fins a Salt Lake City (Utah). Però van donar per bona la història que els van explicar que el fundador de la seva fe va viure feliç en la monogàmia amb la seva dona Emma fins que la tràgica mort d'ell el 1844 en un linxament els va separar.

Pretenent interrompre les acusacions de fa molt temps plantejades de secretisme i sabedora que qui vagi a Internet a la recerca de respostes pot trobar molta palla, quan no informació falsa, l'Església de Jesucrist de Sants dels Últims Dies ha anat desgranant una sèrie d'assajos en línia per obrir al públic la seva història, la veritable.

Alguns dels matrimonis de Smith eren per a la vida futura

I no obstant això, aquesta nova crònica no afavoreix gaire el pare del mormonisme, que es creia que era monògam. Joseph Smith va tenir entre 30 i 40 dones —algunes de les quals ja estaven casades, amb seguidors de Smith— i almenys una era una menor de 14 anys, Helen Mar Kimball, la filla d'uns amics molt propers al profeta.

Durant l'últim any, l'Església de Jesucrist de Sants dels Últims Dies ha anat penjant a la seva pàgina web una sèrie d'assajos que tracten temes polèmics, com per exemple, com va ser el procés de traducció de Smith del Llibre de Mormó —les escriptures sagrades de l'Església—; la poligàmia, i que els negres tinguessin prohibit l'accés al sacerdoci fins al 1978 —una cosa que ha quedat immortalitzada amb ironia al musical de Broadway Book of Mormon: “El 1978, Déu va canviar d'opinió sobre els negres”—.

Más información
Orgullós de ser polígam (castellà)
Un jutge legalitza parcialment la poligàmia a l'Estat de Utah (castellà)
Integrisme mormó (castellà)
El deliri de l'Anhel de Sió (castellà)
Els mormons acaricien la Casa Blanca (castellà)

I no obstant això, malgrat voler actuar en nom de la transparència, l'Església no ha fet publicitat d'aquests estudis sobre el seu passat, que estan amagats dins del web i fa falta una recerca o un enllaç per arribar-hi. Molts dels mormons asseguren que no saben res d'aquests assajos, segons la informació publicada aquest dimarts pel diari The New York Times.

El diari de Nova York ha entrevistat Emily Jensen, periodista experta en temes de mormonisme, per qui la notícia de la poligàmia de Smith es correspondrà per als fidels amb les cinc fases del dol: negació, ira, negociació, tristesa i, finalment, acceptació.

“Se'm va dir que Joseph Smith era gairebé un profeta perfecte, a mi i a molts d'altres”, assegura Jensen. “Aquesta no és l'Església en què jo vaig créixer, aquest no és el Joseph Smith que jo adorava”, relata Jensen al Times com a reacció dels fidels a Utah. En la seva opinió, aquest serà el sentiment de molts seguidors de la fe mormona, que al món té uns 14 milions de seguidors, la meitat dels quals, a Estats Units.

Se'm va dir que Joseph Smith era gairebé un profeta perfecte, a mi i a molts d'altres Emily Jensen, periodista experta en mormonisme

Segons l'assaig, alguns d'aquests matrimonis de Smith eren per a la vida futura, per a després de la mort, cosa que suposava que no eren consumats amb relacions sexuals. Representa que el matrimoni del fundador Smith amb la jove Kimball pocs mesos abans que aquesta complís fes 15 anys era aquesta mena d'unió, per al més enllà.

El 1890 i sota pressions del Govern dels EUA, l'Església mormona posava fi a la poligàmia. Els mormons que no ho van fer van acabar per escindir-se i formar els seus propis cultes, alguns dels quals encara existeixen. El cas més polèmic va ser el de Warren Jeffs, líder espiritual d'una secta polígama a Eldorado (Texas), condemnat el 2011 per agressió sexual a menors després que més de 50 nenes fossin rescatades d'un ranxo que també feia de temple.

Sobre la firma

Yolanda Monge
Desde 1998, ha contado para EL PAÍS, desde la redacción de Internacional en Madrid o sobre el terreno como enviada especial, algunos de los acontecimientos que fueron primera plana en el mundo, ya fuera la guerra de los Balcanes o la invasión norteamericana de Irak, entre otros. En la actualidad, es corresponsal en Washington.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_