El president Obama, després de la derrota: “Us he escoltat”

El Partit Republicà va assumir aquest dimecres el bastó de comandament a Washington. El control del Congrés, després de la seva victòria devastadora en les eleccions del dimarts, concedeix a l'oposició més poder del que ha disposat des dels primers anys de la presidència de George W. Bush. El president Barack Obama, afeblit i en retirada, buscarà en els propers dies com evitar caure en la irrellevància en el tram final de la seva presidència, que acaba al gener del 2017.

Els primers moviments per temptejar el nou Partit Republicà, valent pel triomf, han començat. Els republicans van conquerir el Senat, van ampliar la majoria a la Cambra de Representants i van vèncer en les eleccions al càrrec de governador als Estats clau per a les presidencials del 2016.

“Us he escoltat”, va dir el demòcrata Obama en una roda de premsa. Però el missatge, va afegir, no és només per a ell. També és per a la dreta. “El poble americà espera que les persones a les quals tria treballin tan fort com ells, esperen que ens centrem en les seves ambicions i no en les nostres”.

El president, que va arribar al poder el 2009 amb una onada d'esperança, entra després de les eleccions de meitat de mandat en una fase crepuscular, sense aliats al Capitoli ni marge per impulsar iniciatives duradores. La iniciativa, va dir, correspon als republicans: ell escoltarà les propostes que li plantegin Mitch McConnell, futur capdavanter de la majoria al Senat, i John Boehner, speaker o president de la Cambra de Representants. El divendres els rebrà a la Casa Blanca.

A efectes pràctics, la victòria converteix els republicans en un partit de govern. El Partit Republicà torna a ser majoritari en les dues Cambres per primera vegada des del 2006.

Els anys d’Obama van ser els del Tea Party, el moviment populista i conservador que, amb l'oposició a la reforma sanitària com a bandera, va marcar el pas al Partit Republicà en els seus anys fora del poder. El Tea Party va ser una benedicció per a la dreta: li va insuflar nervi ideològic i va mobilitzar les bases. Però també, una maledicció: el bloqueig va danyar la marca conservadora.

El Partit Republicà triomfant no ha canviat del tot en el fons: moltes idees del Tea Party segueixen constituint la seva espinada ideològica. Però sí en la forma.

Michael Barone, veterà columnista conservador, situa el canvi a l'octubre del 2013, quan una disputa pressupostària al Congrés, instigada pels republicans, va provocar el tancament de l’Administració federal.

El poble americà espera que les persones a les quals tria treballin tan fort com ells, esperen que ens centrem en les seves ambicions i no en les nostres” Barack Obama, president dels Estats Units

No era la primera vegada en els anys de Obama que els EUA projectava la imatge d'una democràcia disfuncional en què un grup reduït —la facció Tea Party del Partit Republicà— paralitzava el Govern.

“Des de llavors”, diu Barone, “cada vegada menys membres republicans de la Cambra de Representants han insistit a provocar enfrontaments políticament nocius amb l’Administració d’Obama, i els votants republicans en eleccions primàries no han votat tants candidats proclius a l'enfrontament com el 2010 o el 2012”. En les legislatives d'aquests anys, el Partit Republicà es va quedar a les portes del Senat, entre altres motius, per la derrota d'alguns dels seus candidats més excèntrics.

La incògnita és doble. Primer, els republicans actuaran com a partit de govern? O la facció populista continuarà amb la confrontació? Fins ara, amb el Senat en mans del Partit Demòcrata, ningú —o tothom— era culpable de la paràlisi. A partir del gener, quan es constitueixi el Congrés, els republicans podran aprovar lleis: Obama serà el responsable si les veta.

Hi haurà un gir a la Casa Blanca per salvar el llegat en cooperació de la dreta? Després de la derrota del Partit Republicà a les legislatives del 2006, el president Bush va acomiadar el secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, i va recentrar les polítiques.

A la roda de premsa, Obama no va oferir cap indici que de canvi. El president manté els plans per aprovar abans de final d'any un decret que permeti la regularització d'indocumentats establerts als EUA, la majoria d'origen llatinoamericà. El decret seria “un gran error”, va replicar McConnell. “És com moure una bandera vermella davant un toro”.