La vellesa et farà sentir millor, però només si vius en un país ric

La crisi de la mitjana edat, quan es pren consciència que ja no s'és jove, que la biologia no fa marxa enrere i que una mica més endavant hi ha la mort, és una gran font de bones històries. Tony Soprano, el neuròtic cap de la màfia de Nova Jersey, o Thelma i Louise, la mítica parella d'amigues que fugen, són dos retrats d'aquest període complicat. En ciència, molts estudis havien confirmat l'existència d'aquesta etapa vital, mostrant que la satisfacció amb la pròpia existència té forma d’una u, és millor durant la joventut i la vellesa i pitjor en la transició intermèdia. No obstant això, és possible que aquest procés no sigui universal.

Un estudi que avui es publica a la revista mèdica The Lancet , suggereix que el que pot tenir sentit per Tony Soprano, no ho tindrà per José Luis Torrente. Els autors, que han recopilat informació de països de tot el món, suggereixen que la idea d'una vellesa feliç després de la crisi dels 40 només s'ajusta a la realitat en els països de parla anglesa i amb ingressos de mitjana elevats. A la resta del món, el sud de Europa inclòs, la tendència, encara que en diferents graus, és que amb el pas dels anys es redueix la satisfacció amb la vida pròpia.

Ximpanzés i orangutans també tenen una crisi de la mitjana edat

La idea d'aquesta corba vital entre els humans, sustentada per la concentració d'estudis científics en països anglosaxons rics, havia rebut també el suport d'estudis amb ximpanzés i orangutans, que també presumptament pateixen aquesta crisi, tot i que en el cas d'aquests primats, amb una via més curta que la nostra, passa entre els 20 i els 30. Aquest descobriment, sembla que dóna suport a la idea que, més enllà de la diversitat de les circumstàncies culturals i econòmiques en què viuen els humans, hi ha factors biològics darrere de la insatisfacció que pot portar un home a intentar anar-se’n al llit amb el 30% de les dones de l’Estat de Nova York.

En l'article liderat per Andrew Steptoe, del University College de Londres, mostra que els nivells d'increment en la satisfacció general observada als països anglosaxons rics, no es reflecteix en els d’Amèrica Llatina, però aquest empitjorament en la percepció sobre la pròpia existència és molt més agut als països de l'antic bloc comunista. Allí, el 70% dels més grans de 60 anys, van afirmar que el dia anterior no havien estat feliços. Els autors atribueixen aquest malestar a la transició abrupta dels països socialistes i a la pèrdua d'un sistema que, per a molta d'aquesta gent gran, els proporcionava sentit, serveis de salut i pensions.

Els llatinoamericans són més positius

No obstant això, a més dels factors purament econòmics, com reconeix el professor de la Universitat de Princeton Angus Deaton, “és possible que alguns factors socials condicionin la forma en què la gent respon a les preguntes que es plantegen en els estudis”. “Els llatinoamericans tendeixen a ser més positius i els xinesos, més negatius”, diu com a exemple.

Als antics països comunistes, el 70% dels més grans de 65 va dir que el dia anterior havia estat infeliç

L'interès d'aquesta classe d'estudis, que es publica dins d'una sèrie d'articles sobre salut i envelliment, es troba, d'una banda, en la necessitat, plantejada per economistes com el premi Nobel Joseph Stiglitz, de valorar el nivell propi de benestar per completar altres marcadors de progrés com el PIB. A més, des del punt de vista de la salut, s'ha observat una correlació entre el benestar percebut i una malaltia i mortalitat més baixa. Els autors alerten, no obstant això, davant el perill d'exagerar la importància d'aquesta correlació i transmetre la idea que qui emmalalteix té la culpa del seu mal per no ser capaç de sentir-se millor amb la seva vida. No obstant això, en vista dels resultats, Steptoe i el seu equip consideren recomanable que les autoritats, a més de fixar-se en la mortalitat i la discapacitat a l'hora de planificar les polítiques sanitàries, no deixin de banda l'estat psicològic dels ciutadans.