L’exemple Cruyff

Johan Cruyff va canviar la història del Barça, com a jugador i com a entrenador, com a símbol del 0-5 i creador del dream team, motius de sobres perquè se li rendeixi un bon homenatge en el documental titulat L'últim partit, que ahir va tenir una estrena multitudinària a l'Auditori de Barcelona. El film té, malgrat tot, un impacte afegit, i és el paper que va tenir i pot tenir l'As Volador en la política catalana, circumstància que va propiciar l'assistència a l'acte del president de la Generalitat, Artur Mas. El subtítol de la pel·lícula, produïda per Bonita Films i de 70 minuts de durada, subratllava el debat: 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya. “Si vols una cosa, fes-la”, repeteix com a missatge l'exjugador i extècnic barcelonista. "Es poden fer grans coses; estan al nostre abast”.

El documental subratlla el caràcter alliberador que va tenir Cruyff per a molts blaugranes en ple franquisme quan va fitxar pel Barça el 1973. “Passem de la derrota a la victòria a partir de Johan”, ha afirmat el director Jordi Marcos, que ha reiterat l'esperit lliure que significava l'holandès, l'arribada del qual “va suposar una revolució esportiva, cultural i social”. Cruyff es deixa portar en la pel·lícula sense perdre la seva condició de líder: “Anava a jugar a un país feixista, en un club que és més que un club”. L'As Volador de cabells llargs i pantalons amb pota d'elefant que va tenir com a ideòleg Armand Carabén (“identificava els problemes propis”) al documental rep l'aplaudiment de Xavier Folch, Magda Oranich, Xavier Sala i Martín, Josep Carreras, Ferran Adrià, Fermí Puig, Del Bosque, Xavi, Bojan i Pep Guardiola.

El documental subratlla el caràcter alliberador que va tenir Cruyff per a molts blaugranes en ple franquisme quan va fitxar pel Barça

Folch guarda com una relíquia l'autògraf de Cruyff amb el qual va ser obsequiat quan va ser detingut en la caiguda dels 113 membres de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya el 1973. Xavi li rendeix homenatge perquè “va revolucionar el futbol amb el seu lema: pensar abans de rebre la pilota”. Adrià el venera perquè va ser “gran com a jugador i com a entrenador”. I Guardiola l'idolatra: “L'anava a veure, ja quan entrenava al filial, per fer-li sentir el meu agraïment. Jo no hagués estat capaç de fer el que va fer ell: no tenia cap matalàs i seguia ferm en el seu ideari. Els últims 20 anys del Barça no serien els mateixos sense Cruyff; no hi hauria res del que hi ha. Ha estat el personatge més influent. Va crear una idea comuna i transmet coneixement”. I remata: “Era capaç fins i tot de crear un caos controlat perquè tothom estigués atent”.

Guardiola és qui més ha entès i desenvolupat l'obra de Cruyff, figura decisiva en el canvi del caràcter espantadís i victimista del Barça a partir d'un idioma únic i una lògica elemental: “M'acusaven de pesseter quan no ho he estat mai: si ets el millor del món, com vols tenir problemes de diners”. El FC Barcelona va deixar de ser una entitat acomplexada i va canviar la seva mentalitat perdedora amb Cruyff, transcendent també a l'hora d'impulsar la selecció catalana com a tècnic que va ser de l'equip. “Es tracta només de defensar els nostres colors, el nostre idioma i el nostre país, i s'ha acabat”, va arengar als internacionals catalans en el seu últim amistós com a seleccionador.

El president de la Generalitat no ha ignorat en la seva intervenció el missatge de Cruyff: “Si tens voluntat i projecte, pots tirar endavant. Les coses més importants estan a l'abast de la mà sempre que hi hagi actitud”. I, en referència a la consulta del proper 9-N, Mas ha afirmat: “No estem en l'últim partit. Així que és important que surti bé perquè en cas contrari no passarem a l'altra fase”. Cruyff, envoltat de molts amics en un acte a què també han assistit directius del Barça –Jordi Mestre, Toni Freixa, Susana Monje– i el conseller de Cultura Ferran Mascarell, insisteix a la pel·lícula en una mateixa idea: “Catalunya ha de decidir per ella mateixa”.

No hi ha hagut mai dubtes sobre l'empremta futbolística de Cruyff. La política, en canvi, és més dissimulada, per més que bategés el fill amb el nom de Jordi. La pel·lícula, malgrat això, el situa com un ciutadà actiu a favor de la consulta i amb un passat catalanista, una posició que segons el seu parer no va en contra del seu eslògan preferit: “Jo sempre faig el que em dóna la gana”.