El finançament il·legal de partits polítics serà delicte

El Govern central ja té una idea bastant clara de fins on el pot acompanyar el primer partit de l'oposició, el PSOE, en els seus plans d'aprovar, en dos mesos i escaig, un llistat de lleis contra la corrupció política. Els socialistes, per la seva banda, ja saben la receptivitat que tenen les seves propostes de regeneració democràtica, els seus límits i els del Govern. Les converses, discretes, han estat “fructíferes i aclaridores”, assenyalen totes dues parts. El primer gran acord consisteix a incorporar de forma explícita per primera vegada al Codi Penal el delicte de finançament il·legal de partits polítics.

Segurament la resta dels grups parlamentaris protestaran per la negociació bilateral entre el Govern i el PP amb el PSOE, però els dos grups majoritaris han decidit afrontar la crítica per avançar. I ho han aconseguit, de manera que abans del 31 de desembre el Congrés aprovarà dues lleis i una proposició de llei que recollirà modificacions i addicions a una dotzena de lleis.

En aquests moments existeix un llistat de temes en els quals hi ha acord, mentre que d'altres s'han descartat. Encara que tot es pot plantejar quan comenci la tramitació parlamentària. El que s'ha aconseguit en aquests pactes inicials és irreversible, segons fonts de les dues delegacions. En l'acord hi entra el reforç del marc penal aplicable als delictes associats a la corrupció, com a prevaricació, suborn, tràfic d'influències i fraus i exaccions il·legals. S'ha resolt el debat i els retrets entre partits pel que fa a quan un polític immers en un procediment judicial ha de deixar el seu càrrec. El moment serà quan s'obri el judici oral i no quan se l'imputi.

El pas de la política a l'empresa privada, o el que s'ha anomenat “les portes giratòries”, s'endureix. Els negociadors han acordat ampliar de dos a cinc anys la incompatibilitat d'un ex alt càrrec o exministre per treballar en un sector amb el qual hagi tingut relació per raó del seu càrrec. A proposta del PSOE s'establirà l'obligació als alts càrrecs de presentar un certificat d'Hisenda cada dos anys per constatar l'evolució dels ingressos, a més de la presentació anual de béns i patrimoni davant la institució a la qual pertanyi.

No ha tirat endavant la proposta socialista segons la qual hi hagi eleccions primàries a tots els partits per elegir els seus representants. Sense que hi aparegui la paraula “primàries”, el Govern ha acceptat que s'introdueixin “mecanismes perquè els militants puguin participar en els processos d'elecció dels seus representants en els òrgans de direcció”, assenyalen els interlocutors consultats. Sí que s'ha acceptat, en l'apartat de democràcia interna dels partits polítics, la creació del “defensor dels militants”.

Entre les propostes socialistes rebutjades hi destaca la negativa a abordar el canvi de model en l'elecció de càrrecs institucionals. Per exemple, de RTVE. Una majoria podrà dominar l'elecció sense necessitat de comptar amb l'oposició. No assumeix tampoc el PP que figuri per escrit la limitació de vuit anys per a la presidència del Govern i això que ho va practicar José María Aznar i és molt probable que també ho faci Mariano Rajoy. Però no ho vol fer obligatori. No ha concedit el Govern del PP indults a condemnats per corrupció, però tampoc no vol deixar per escrit un llistat de delictes que impedirien aquesta mesura de gràcia.

Hi ha acords i desacords, però en cap cas hi haurà foto. Els socialistes no la volen, i per això no es podrà parlar formalment d'un Pacte Anticorrupció. “Les converses sobre regeneració democràtica amb el PP i el Govern no serviran perquè els tapem les seves vergonyes” ha sentenciat el portaveu socialista, Antonio Hernando. El jutge Pablo Ruz manté molt viva la investigació pel suposat finançament il·legal del PP i l'existència d'una caixa B.