Artistes al centre del camp

El clima dels entrenaments del Madrid s'ha tornat més dolç des que Alonso i Di María no hi són. Alguns veterans ho van advertir alarmats fa setmanes. La força, la intensitat, el sentit d'urgència que imprimien a les pràctiques el basc i l'argentí han donat pas a sessions més "artístiques", per emprar un terme estès al vestidor. Abans es competia per cada pilota fins a rascar les canyelleres. Ara, als entrenaments es competeix a un nivell més sensual. Els nois corren menys. Es recreen en els detalls. Isco, Modric, Kroos i James semblen embarcats en concursos de sotanes, cops de taló, tocs amb l'exterior i fintes mentre miren de reüll el pacient Ancelotti. El tècnic deixa fer. El club ha volgut superpoblar la plantilla d'"artistes" i jugaran els "artistes". El clàssic de demà serà la prova determinant d'un projecte d'esperit nou i impredictible.

El Madrid es gasta uns 50 milions d'euros a l'any en els salaris de Bale i Cristiano, dos dels fitxatges més elevats de la història del futbol. La política d'altes i baixes del president Florentino Pérez persegueix aconseguir un joc més elaborat però mai ha concebut treure de la titularitat les dues superfigures. En aquest motlle, Ancelotti havia d'articular l'atac amb Benzema i afegir tres volants. Però el destí ha disposat una altra solució inesperada: la lesió de Bale assenyala una via alternativa perquè permet afegir un "artista" més al centre del camp. Una possibilitat que ni el president ni l'entrenador preveien. Es va veure al camp del Llevant i es va perfeccionar contra el Liverpool. La reunió de Benzema, Kroos, Modric, Isco i James, cinc futbolistes que es van desenvolupar a la mitja punta en algun moment de les seves carreres, ha brindat control i equilibri a un equip que abans tendia a partir-se. Sense Bale, el Madrid no ha patit tant en defensa i es mostra més versàtil en atac. L'elaboració del primer gol a Anfield, culminada amb una passada interior a Cristiano, és una prova que alguna cosa està canviant.

Ancelotti ho advertia l'any passat als seus col·laboradors: "Si pugem un graó en espectacle, en baixem tres en competitivitat". Ho deia per justificar el sacrifici d'Isco en favor de Di María. Ho deia perquè no li quedava més remei que jugar amb Bale, Cristiano i Benzema, i amb tres puntes a dalt els espais a mig camp es convertien en un prat infinit de 50x70 metres. Massa per a gent com Isco, un especialista del joc entre línies que no estava acostumat a cobrir grans espais. Aquesta perspectiva canvia sense Bale perquè llavors el centre del camp es pot cobrir entre quatre. No és el mateix acompanyar Isco de dos bregadors que de tres.

Kroos, Modric, Isco i James donen equilibri a un equip que abans tendia a partir-se

Atent a la necessitat d'acomodar els "artistes", des de l'agost Ancelotti va fer que l'equip pressionés a dalt, que recuperés tan aviat com fos possible i que defensés amb la pilota. L'experiment va patir contratemps. Potser a causa de l'estat físic. Els jugadors notaven que aguantaven el ritme una hora i després es cansaven i trigaven més a tornar a recuperar la pilota. Les segones meitats a Anoeta (4-2) i contra l'Atlètic (1-2) van exposar mancances. Però amb el temps l'equip s'ha mostrat més resistent. A més, Kroos i James, que van haver d'abandonar la seva zona natural, semblen més atents al joc sense pilota. Es col·loquen més bé per defensar.

L’elaboració del primer gol a Anfield és una prova que alguna cosa està canviant

Si apuntalar l'estabilitat va ser mèrit d'Ancelotti, l'excel·lència que s'albira després de la baixa de Bale és cosa de la casualitat. Una casualitat que ofereix possibilitats imprevistes per als partits decisius com el clàssic. De sobte, aquest Bernabéu que durant anys va aclamar els equips marcials de doble pivot i contraatac, es disposa a jugar amb el Barça amb armes que abans van ser anatema. És a dir: fent el que el Madrid no fa des del 2003. Que tot graviti sobre un centre del camp plagat de tipus amb vocació de toc. Artistes amb tantes ganes de competir com de gaudir.