La Xina està a punt de llançar una nova missió a la Lluna
És un assaig tecnològic dels equips necessaris per portar mostres a la Terra Un microsatèl·lit amb un sensor espanyol també farà el viatge lunar
La Xina està a punt de llançar una nova sonda espacial robòtica a la Lluna dissenyada per assajar tecnologies necessàries de cara a la missió de presa de mostres que es portarien a la Terra, planejada per Pequín per al 2017. El llançament té fixades tres dates potencials de sortida (divendres, dissabte i diumenge, hora xinesa), amb un coet Llarga Marxa-3C, des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Xichang, al sud-est de la Xina, segons ha informat l'agència Xinhua. Les previsions meteorològiques són adequades, ha dit l'enginyer en cap del centre Tao Zhongshan.
El pla de la missió, anomenada Chang'e 5T1 i d'una durada de vuit dies, és viatjar fins a la Lluna i fer mitja òrbita al seu voltant per tornar cap a la Terra perquè una càpsula especial faci la reentrada a l'atmosfera terrestre i aterri en un lloc predeterminat. Fins ara només han recollit i han portat mostres de la Lluna els astronautes nord-americans al programa Apolo i els robots soviètics, als anys setanta.
La Chang'e 5T1 és essencial de cara a la missió del 2017, anomenada Chang'e 5, en la qual s'enviarà una nau automàtica que es posarà en òrbita lunar, se'n desprendrà un mòdul de descens que, a la superfície, recollirà dos quilos de mostres de sòl i de roques per després enlairar-se i atracar al mòdul orbital per tornar a la Terra, informa The New Scientist. La missió de sortida imminent ha de provar, sobretot, la tecnologia de l'escut tèrmic protector imprescindible per a la reentrada a l'atmosfera terrestre a tota velocitat (11,2 quilòmetres per segon).
“Hem començat a estudiar com s'enlairarà la Chang'e 5 des de la Lluna i com s'unirà a la càpsula en òrbita de reentrada”, ha comentat a Space.com Wang Pengji, expert de l'Acadèmia Xinesa de Tecnologia Espacial.
“A més de la tecnologia de retorn automàtic a la Terra, la sonda suposarà una fita en la presa de mostres, l'enlairament des de la superfície lunar i l'atracament amb el mòdul orbital”, ha explicat Hu Hao, dissenyador en cap de la tercera fase del projecte de la sonda lunar xinesa, a Xinhua.
Abans de la missió de presa i portada de mostres del 2017, la Xina té previst fer una altra missió més d'assajos tecnològics, la Chang'e 4, per a la qual s'utilitzarà la sonda de reserva de la Chang'e 3 que, el desembre del 2013, va arribar al sòl lunar i va desplegar el vehicle rodant Yutu (va funcionar durant unes quantes setmanes abans de patir problemes de control que el van inutilitzar).
La Xina, el pla lunar de la qual ha de culminar amb viatges tripulats al satèl·lit natural de la Terra, va pas a pas desenvolupant i assajant tecnologies. Va enviar a la Lluna les sondes Chang'e 1 i Chang'e 2 el 2007 i el 2010, respectivament, abans del descens de la Chang'e 3.
Un sensor espanyol a bord
Al coet Llarga Marxa 3C, juntament amb la sonda lunar xinesa Chang'e 5T1, s'enlairarà cap a l'espai el microsatèl·lit d'experiments 4M, de l'empresa holandesa OHB, en el qual va instal·lat un sensor de la companyia espanyola IC Málaga, amb seu a Mallorca. "És un sensor que hem dissenyat per detectar la radiació amb tecnologia estàndard", explica Álvaro Pineda, responsable de R+D de l'empresa. El sensor, anomenat DRA, és, bàsicament, un xip d'un mil·límetre per 0,7 mil·límetres que va en una caixa d'alumini, de cinc per set centímetres, amb l'electrònica integrada, afegeix.
IC Málaga és una empresa jove, fundada el 2012 i dedicada als xips per a la indústria, però també s'embarca en aplicacions gens corrents, com un sensor de radiació instal·lat fa un any i mig al túnel de l'accelerador de partícules LHC, del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), al costat de Ginebra, comenta Pineda.
“El juny d'aquest any, a ESTEC, el centre tecnològic, a Holanda, de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), vam contactar amb OHB, dedicada a activitats espacials, i els va semblar interessant provar el nostre detector perquè la radiació solar sempre l'has de tenir en compte en els satèl·lits”, continua el responsable de R+D d'IC Málaga, empresa que, fins ara, no tenia experiència espacial. OHB tenia prevista la missió 4M, un microsatèl·lit (14 quilos) d'experiments en memòria del fundador de l'empresa, Manfred Fuchs, mort aquest any, a la qual s'ha incorporat el DRA espanyol.
El 4M comparteix coet amb la càpsula Chang'e 5T1, se separarà una hora després del llançament i farà independentment el viatge a la Lluna. Quan torni a la Terra, mentre la sonda xinesa intenta la reentrada a l'atmosfera terrestre per arribar sencera al terra, el 4M es destruirà a l'aire, explica Pineda.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
