Michael Emerson: “Em va encantar el final de ‘Perdidos’”

Amb gairebé 20 anys de carrera a l'esquena, Michael Emerson és un veterà amb totes les lletres. De rostre singular i veu pausada, el d'Iowa (on va néixer el 1954) pot presumir no només de dues dècades d'activitat ininterrompuda, sinó d'haver passat a l'Olimp de personatges catòdics gràcies a Ben Linus, el protagonista alambinat de Perdidos que li va donar fama i fortuna. A més, ha estat capaç de mantenir-se al peu del canó amb un personatge diametralment oposat en la sèrie Person of interest, la quarta temporada de la qual emet a Espanya Calle 13.

La sèrie, que va començar a foc lent amb la història d'un home que ha creat una màquina capaç de preveure actes delictius, s'ha convertit en una d'aquelles assegurances de vida que fan brillar qualsevol graella de televisió. “No sabria dir-te si abans érem menys complexos que ara, probablement ens ha costat un parell de temporades fixar la història. Estic segur que Jonah [Nolan, el creador de la sèrie] sabia exactament on volia arribar quan vam començar”, explica Emerson a EL PAÍS, via telefònica, des del plató de la sèrie: “Estem rodant el novè episodi, podria intentar explicar-te a quina velocitat ho fem però no em creuries. És una bogeria”.

Person of interest gira entorn del concepte de vigilància extrema que sorgeix del control que els països fan de les comunicacions, les xarxes socials i tots els recursos de seguretat i com pot degenerar en la pèrdua total de la intimitat. Emerson reconeix que Person of interest sempre ha anat uns passos al davant de la realitat: “La teva reflexió és una cosa de la qual hem parlat moltes vegades: quan vam començar i parlàvem de la trama, d'una màquina que ens vigilava i podia saber-ho tot de nosaltres a través de les dades del nostre telèfon, de la nostra rutina diària i del nostre navegador, era pura ciència-ficció, o ens ho semblava. Veient el que ha passat aquests últims anys crec que vam ser profètics i en certa manera això m'espanta”, confessa.

Per al quart lliurament de la sèrie promet “molta agitació: estem fugint, amagant-nos, tractant de sortir del radar de Samaritan, un sistema molt més poderós que el de La màquina, però tractem de seguir fent el que sabem fer: ajudar”. Emerson celebra el boom televisiu actual: “El secret és en els guions, ara els millors escriptors estan a la televisió. Per mi, que he passat gran part de la meva carrera en la televisió, són grans notícies. Em pregunta que si no vull fer cinema? Sí, però et repto que hi vagis i que trobis un guió que valgui la pena... No és gens senzill”.

Per descomptat, una entrevista amb Michael Emerson no pot acabar sense preguntar-li pel fenomen que ell mateix va protagonitzar i que va acabar amb una de les polèmiques més sonades de la història de la televisió: “Si em va agradar el final de Perdidos? Per descomptat, absolutament, va ser un final meravellós. Haig de confessar-te que em va sorprendre que algú pogués esperar un desenllaç en què s'aclarissin tots els enigmes, perquè la sèrie sempre havia tingut un to en què s'esquivaven les respostes. El més curiós és que fins a aquell moment tothom havia seguit el nostre joc fins que de sobte tot allò els va semblar malament. T'has empassat 100 hores de televisió i de sobte en l'última decideixes que has de renegar de les 99 restants? Fas conya?”.