Márquez broda el guió

El guió estava ben estudiat. I l'ha brodat. No ha admès cap dubte. Perquè la seva carrera ha estat perfecta. De principi a fi. Per la cautela inicial. Per l'atreviment després. Per l'ambició. I la intel·ligència que ha fet servir quan havia aconseguit el seu objectiu. I l'objectiu era coronar-se com a campió del món per segon any consecutiu a la primera oportunitat. Per què esperar. I no ho ha fet. Segueix reescrivint la història, Marc Márquez, 21 anys, un gran talent, pura devoció per la victòria. Ho ha fet a Motegi, al circuit d'Honda, la fàbrica que va apostar per ell amb els ulls tancats després de veure-li sumar una gesta rere una altra amb moto2, la casa que li va posar un talonari en blanc a principi de curs perquè la seva història d'amor no acabés tan aviat. I ho ha fet amb la temprança que el caracteritza. I suma un altre rècord a la seva llista interminable en convertir-se en el pilot més jove a guanyar dos títols consecutius de la categoria reina. Ha batut Mike Hailwood, una llegenda.

Márquez tenia ganes de demostrar que no només és visceral el seu pilotatge, també sap córrer amb el cap

El d'Honda sortia des de la quarta posició de la graella. I encara que ha atès a la crida del semàfor, s'ha trobat amb Lorenzo a la sortida i s'ho ha pres com un avís. Havia de controlar els riscos. No podia cometre els mateixos errors que a Aragó o a Misano, no podia tornar a fallar, com havia fet divendres als entrenaments. No es podia deixar endur per les emocions. I ha estat més racional que mai. Ha completat la primera volta amb paciència. Ha caigut a la sisena plaça i ha passat per meta per vegada primera en cinquè lloc. Si bé tampoc és que tingués miraments. El primer avançament l'ha fet en aquest primer gir: ha avançat el seu company d'equip, Pedrosa, un dels quals podia aixafar-li la festa. A la tercera volta ha caçat Iannone. I s'ha concentrat en el seu ritme, fantàstic, per reduir les distàncies que el separaven del grup al capdavant, liderat encara llavors per Rossi, amb Lorenzo i Dovizioso trepitjant-li els talons.

Després de vuit voltes, després d'haver rodat i estudiat els seus moviments, Márquez ha avançat el de Ducati. Ha estat a les esses que segueixen el primer túnel de Motegi, entre els revolts set i vuit. I ha repetit l'operació amb Rossi, a qui Lorenzo –fet i fet campió de la carrera– havia avançat (volta cinc) magistralment al revolt 11, al final de la baixada, amb una frenada meravellosa. El d'Honda s'ha posat a roda del seu ídol. I ha esperat. Esperava el moment oportú. Sabia que l'enxamparia en algun renunci. Quedava més de la meitat de la carrera. No hi havia lloc per la precipitació en el seu pla. D'això n'hi va sobrar en les últimes dues proves i no cauria de nou en el parany. Quan ha sabut on es llançaria en atac, al novè revolt, ha acabat d'ordir el seu pla: ha ensenyat la roda a Rossi quan faltaven nou voltes. Però l'italià, gos vell, no es deixa impressionar per ningú. Ha aguantat impertèrrit fins al següent viratge. I ha defensat la seva posició. Esclar que no s'espanta Márquez, ni que el títol estigui en joc. Ho ha tornat a provar un gir després. En el mateix punt. I aquesta vegada ja no hi havia res a fer.

El seu ritme li hauria permès un últim intent. Però Márquez tenia ganes de demostrar que no només és visceral el seu pilotatge, també sap córrer amb el cap. Per això no s'ha esforçat més que a mantenir el seu ritme constant i distanciar-se de Rossi. No li importava que aquesta vegada guanyés un altre, sempre que no fossin ni l'italià ni Pedrosa, els únics que podien retardar la victòria. I ha completat la seva carrera més perfecta, en la qual ha exhibit les seves millors qualitats: l'atreviment i la intel·ligència. Muntat en una Honda fantàstica, una màquina feta a la seva mida, el noi de Cervera marca estil i treu pit entre la millor generació de pilots de l'era moderna del motociclisme.