La sarsuela que es canta en català

La sarsuela no és només chulapa madrilenya ni un gènere teatral menor aliè a la cultura catalana. Al contrari, va ser una forma de teatre extremadament popular en la Barcelona anterior a la Guerra Civil, que omplia els locals del Paral·lel i es cantava (també) en català. Aquesta és almenys la reivindicació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que arrenca la temporada dijous fent pujar a l'escenari una selecció de 13 exemplars d'aquest gènere “ignorat i menyspreat” per la història, en paraules del director del teatre, Xavier Albertí. L'espectacle Per començar, sarsuela!, coproducció del TNC i l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), reprèn el model de la “funció solidària”; un experiment iniciat l'any passat amb l'obra Taxi… Al TNC!, la recaptació de la qual (45.205,30 euros) es va invertir íntegrament en programes d'inclusió social. Per veure l'obra, que es representarà a la Sala Gran del TNC fins diumenge, és necessari reservar a través del web, on l'espectador pot triar la quantitat que desitja abonar per l'entrada (de 10 a 40 euros).

Les partitures que ha recuperat el TNC, i que se succeiran en l'escenari a tall de degustació, portaven gairebé un segle acumulant pols en els arxius de la SGAE. Rescatant-les, Albertí es proposa combatre un estereotip arrelat, el que identifica la sarsuela amb el Madrid més castís, “quan en realitat ni tan sols un dels títols principals del gènere té lloc a la capital”, conclou. La sarsuela catalana, variant local de l'opereta que causava furor a Europa, va ser un fenomen urbà amb caràcter propi, inseparable de la idiosincràsia de Barcelona. “Encara que es tractés de dramatúrgia popular, amb històries d'amor i escenes còmiques, tenia una tensió de fons, la d'un moment històric convuls”, explica Albertí. El conflicte és latent, ja sigui la Revolució Gloriosa, la guerra dels Segadors o la mateixa Guerra Civil: Les noies de l’Estatut, una de les obres recuperades, té lloc mentre el president Macià proclama la República Catalana a la plaça de Sant Jaume. En assabentar-se'n, un grup de noies que pren el sol a la Barceloneta corre cap a allà i entona la cançó de l’Estatut.

Per estrany que sembli, el gènere de la sarsuela va ser pioner en la normalització lingüística del català. La seva enorme popularitat entre les noves classes urbanes va contribuir a l'extensió de l'ús d'expressions i frases fetes en català, sobretot en la seva època d'esplendor a Barcelona, als anys vint. Aquest va ser el moment que va veure néixer obres com la Cançó d’amor i de guerra del valencià Rafael Martínez Valls, tal vegada un dels compositors de sarsueles més coneguts; “tant, que no l'hem inclòs en el repertori”, precisa Albertí, que remarca que és important recuperar autors oblidats. Entre ells, hi trobem noms com el de Nicolau Manent, que amb la seva Fantasia simfònica sobre els motius de Josep Anselm Clavé obre l'espectacle; Joaquim Serra, autor de Tempesta esvaïda, una comèdia lírica sobre la vida marinera; o Lluís Capdevila i Rafael Homedes, la sarsuela del qual La falç al puny denunciava, ja el 1931, les injustícies comeses contra les classes proletàries.