'A les aules no es parla de relacions sentimentals'

Maite Carranza és una escriptora riallera, de tracte afable i retòrica empàtica que fa sentir còmode l'interlocutor i encuriosit el lector, que s'enganxa a la seva rica prosa per l'originalitat de les temàtiques que tria. I els seus lectors no és que siguin fàcils de convèncer. Són dels que diuen el que pensen; dels que diuen la veritat. Són nens i joves els lectors de Maite Carranza, perquè és una escriptora de literatura infantil i juvenil, gènere menystingut per la comunitat literària que el fenomen Harry Potter ha posat en valor just en el moment en què s'han adonat que també és un negoci.

Com J. K. Rowling, Maite Carranza és autora d'un best-seller de literatura juvenil del gènere de la fantasy. La Trilogia de les bruixes, que ha venut més de 100.000 exemplars i els tres volums que l'integren han estat traduïts a una vintena de llengües. Però l'humor i la fantasia de la quarantena de títols que ha escrit l'autora ha desaparegut en el seu darrer llibre, que explica una història extrema, però que podia ser verídica d'un tema plenament actual: els abusos sexuals infantils. Paraules emmetzinades n'és el títol i ha guanyat el darrer premi Edebé de literatura juvenil. És la primera novel·la per a joves que tracta d'una manera oberta i clara, encara que sense recrear-s'hi, un tema tabú fins ara en el gènere.

"Moltes vegades tinc un tema que em preocupa, que em volta pel cap durant anys, i que només es converteix en argument quan veig una història que el reflecteix", explica l'autora sobre la gènesi de Paraules emmetzinades. "I això va passar l'agost del 2006, quan es va conèixer el cas de Natascha Kampusch, la nena austríaca captiva per un home en un zulo durant vuit anys. Volia parlar d'això, del maltractament, del patiment, de l'abús sexual, del maltractament dels homes cap a les dones. I vaig pensar de fer-ne el guió d'un telefilm, però em vaig adonar que frustrant que és que aquestes pel.lícules només es passin un dia per televisió. Els llibres juvenils i infantils, en canvi, posseeixen la virtut de tenir una vida molt llarga; poden ser llegits per múltiples generacions".

La novel.la narra en un sol dia la història de la misteriosa desaparició de la jove Bàrbara Molina quan tenia 15 anys a través de diversos personatges ?la pròpia víctima, el seu pare, la seva mare, una amiga i el policia que investiga el cas de la seva misteriosa desaparició?. Captiva en un amagatall durant quatre anys i donada per morta, la Bàrbara és sotmesa a maltractaments i abusos sexuals per algú que diu que l'estima. "Volia deixar clar que l'abús sexual és la forma més completa de possessió d'un nen o una nena i que l'abusador, a més, destrueix l'autoestima i la personalitat de la víctima".

Maite Carranza es va posar en contacte amb psicòlegs i experts en abusos sexuals abans d'escriure el llibre i, un cop publicat, ha parlat amb professors d'instituts perquè el donessin als alumnes per llegir. "Vaig anar a fer una xerrada en un dels centres i em vaig adonar que hi ha temes que no s'aborden ni als llibres ni a les aules, i que són d'actualitat. No es parla de sexualitat, que és molt diferent de la reproducció sexual, o de les relacions sentimentals i emocions. Són assignatures pendents", es lamenta.

Tot i decidir-se per convertir la història en novel.la, l'escriptora no tenia clar que Paraules emmetzinades fos un llibre per a lectors joves. "Els professors que l'han llegit em diuen que seria útil que el poguessin llegir els pares. Però no vaig voler fer-lo a per adults perquè aleshores segur que els joves no se'l llegirien. Volia adreçar-me a ells perquè els serveixi d'alerta. Fins i tot vaig fer una aposta per no ferir sensibilitats, per no fer una radiografia dels abusos des d'un primer pla. Abordo el que són les conseqüències devastadores i el patiment pel qual han de passar els abusats sense detallar l'agressió.

Maite Carranza és mare de tres fills d'edats diferents i les seves relacions familiars i les dels amics dels seus fills sovint han estat reflectides als seus llibres. "Sempre m'ha agradat obrir els ulls, escoltar i estar al dia dels processos i fenòmens que es produeixen al meu voltant. Com funcionen els nens, els canvis d'edats, els moments, el tempos. És un món ple de sorpreses que no t'esperaves. N'he tret punta, de tot això. Amb humor pots explicar-ho tot. I fins i tot a la complicadíssima adolescència de la meva filla li vaig treure molt profit. Almenys va servir per parlar al psicòleg", riu.