Els pioners 'negres' del nord
Roseanna / L'home que es va esfumar
Maj Sjöwall / Per Wahlöö
Traduccions: Alícia Mirall /Alexandre Gombau
Columna. 270 / 227 pàgines. 16 euros cadascun.
El comissari Montalbano "es va estar fins a les onze llegint una novel·la de lladres i serenos de dos autors suecs que eren marit i muller, molt entretinguda, i on no passava pàgina que no carreguessin fort i merescudament contra la socialdemocràcia i el govern. Va dedicar la lectura a tota aquella gent que troben indigne llegir novel·la policíaca perquè diuen que només és un passatemps intranscendent". A Foguerada d'agost, Andrea Camilleri ret homenatge a la parella d'escriptors suecs Maj Sjöwall (1935) i Per Wahlöö (1926-1975), que van revolucionar la novel·la negra nòrdica i europea als anys seixanta. El seu subinspector Martin Beck és el primer detectiu europeu que pot comparar-se amb el gran Maigret de Simenon; encara que són molt diferents, tenen punts en comú: la tossuderia, la paciència, l'ambició del treball ben fet. Les diferències són també notables: Maigret disfruta de la vida; Beck, no.
Sjöwall i Wahlöö eren comunistes. Van deixar el partit el 1969. Van escriure 10 novel·les sobre la brigada d'homicidis amb l'objectiu de fer una radiografia de la societat sueca del seu temps i, sobretot, com deien ells, per explicar la traïció de la socialdemocràcia sueca a la classe treballadora.
A Espanya vam poder llegir algun dels seus títols, als anys setanta, publicats per Noguer, Versal i Bruguera. Va ser un impacte veure, des de l'Espanya franquista, com aquella parella d'escriptors desmuntaven amb cura la des d'aquí idíl·lica Suècia de l'estat del benestar. RBA va començar a reeditar-les el 2007, per ordre cronològic, tal com correspon. Ara Columna, seguint els mateixos criteris, les publica per primer cop en català.
Roseanna (1965) és el primer títol de la sèrie i manté tota la seva vigència. Roseanna, turista nord-americana, és violada salvatgement, estrangulada i llençada a un canal. Beck i els seus homes, Kollberg i Melander, trigaran sis mesos a resoldre el cas: el maleït encontre entre una noia oberta i moderna i un purità fanàtic.
L'home que es va esfumar és de 1966. Sjöwall i Wahlöö ens expliquen l'estranya desaparició d'un periodista, amic de l'alcohol i de la gresca. L'últim que se sap d'ell és que ha anat a Budapest per fer uns articles. Els caps de la brigada envien Beck a Hongria perquè esbrini què ha passat. Pot ser un cas d'espionatge? Pot ser tràfic de drogues? La resposta és a Estocolm.
Beck és lluny dels herois nord-americans, com Sam Spade o Philip Marlowe, lluny també de les novel·les d'entreteniment en què el més important és saber qui ha comès el crim. Ell és a l' establishment. És policia i, encara que hi ha coses que no li agraden, com la creixent politització del cos, segueix, gairebé sempre, les normes.
La seva lectura és apassionant i s'ha de fer a poc a poc per no perdre'ns els cops d'ullet que ens fan contínuament. Per exemple, a les primeres planes de Roseanna apareix un turista vietnamita. Un turista vietnamita a Suècia el 1965? "Era obligatori estar en contra de la guerra de Vietnam. Va marcar la nostra generació!", ha explicat Sjöwall.
La nòmina de deixebles de Sjöwall i Wahlöö és enorme, des de Karin Fossum a Anne Holt, passant per tots els nòrdics ara tan de moda. Però segurament el més destacat de tots és Henning Mankell. El seu inspector Kurt Wallander recorda molt Martin Beck. Encara que hi ha una diferència molt gran entre tots dos: Beck creia que era possible un món millor. Wallander ja sap que això no és possible.
