Plaça Lesseps
La plaça Lesseps és un lloc transcendent de la ciutat. Un lloc final i inici de trajectes, malgrat que ara no sigui tan evident com uns anys enrere. Per Lesseps s'acaba passant-hi. Uneix barris, creua metros amb autobusos i circulacions de tota mena. És una sortida i una entrada alhora. És el seu destí, potser per això duu el nom de l'artífex del canal de Suez i impulsor del de Panamà. Ferdinand Lesseps va dedicar la seva vida a unir mars i oceans.
La plaça ha estat en obres des de l'estiu del 2005 i ara s'acosta a la fi. Durant aquest temps la plaça no ha parat de funcionar, no ha interromput el seu paper, cosa que diu molt a favor de la seva necessitat. No es pot funcionar sense la plaça Lesseps. Mentre la plaça es reformava s'han acabat edificis com la biblioteca Jaume Fuster o els edificis d'habitatges que la tanquen pel costat nord.
Les obres que s'han portat a terme han suposat variar rasants, tant en superfície com soterrades, canviar sentits de circulació, enderrocar viaductes, formar murs de contenció provisionals per fer-ne de nous, col·locar semàfors portàtils, pintar senyalitzacions... Tota una sèrie d'operacions que han obligat el tràfic a fer recorreguts impensables més propis d'una gimcana. Tot plegat ens porta a la conclusió que Lesseps és una plaça elàstica en la qual els fluxos de circulació rodada i de vianants s'han acoblat a les obres i les obres a aquests. Gairebé es podria dir que en aquest cas les obres eren el missatge. En definitiva, una obra que és elogiable amb independència del resultat final. Aquí el més important del projecte ha estat planificar l'execució, sense treure mèrit a l'exemplar procés de realització del projecte, consensuant i recollint diverses sensibilitats i peticions veïnals, conjugant-les amb els requisits tècnics i les exigències de la superfície i del subsòl, un procés que quasi va tenir la mateixa durada que les obres, entre el desembre del 2002 i el juny del 2005. Finalment, la nova plaça unirà més que no separarà, com fins ara.
La plaça, però, seguirà sent, en cert sentit, la mateixa plaça de límits irregulars i heterogenis. Lluny de ser una plaça de contorn regular o d'alçades homogènies, és un prodigi precisament per això, perquè no té cap element harmònic arquitectònicament parlant. Dir que té quatre costats és fals, resulta difícil comptar-los i més encara saber quins costats hem d'oposar a quins altres. Probablement, si volguéssim dibuixar una plaça exemplar del que no s'ha de fer, dibuixaríem la plaça Lesseps. Té edificis notables i banals, bonics i lletjos, nous, recents i antics.
Quan un espai urbà és així, tan variat i tan magníficament desgavellat, el que menys necessita és un variat d'elements a la superfície. Encara no acabada ja es poden veure el que seran els trets de la seva decoració, un conjunt d'elements ja vistos a les places dels anys vuitanta. Apareixen estors de color en el paviment, semblants a senyals gràfics abstractes que com catifes de caprici ens fan veure les diferències entre dibuixar sobre el plànol i dibuixar sobre el paviment real. Per què no aprenem dels paviments de Lisboa? Tot allò que té gràcia gràficament, sobre el paper, no té la mateixa a la realitat, sobre la vorera. Tampoc la tenen l'abstracte baldaquí que sembla haver substituït la xurreria -molt més útil- ni els fanals torts. Tot plegat contribueix només a crear pol·lució visual.
