Una Catalunya de novel·la

Quina necessitat tenim d'anar a cercar misteris literaris a la catedral de Notre-Dame de París quan les pedres de la Sagrada Família de Barcelona amaguen (agafeu-vos fort!) l'enigma de la segona vinguda de Crist sobre la terra? Quina necessitat tenim de traduir Dan Brown al català si un presentador del Telenotícies ens pot servir misteris i passions medievals a l'ombra del pont del seu Besalú natal? La novel·la històrica en llengua catalana amb referents autòctons, amanida de misteris i conxorxes, s'ha convertit en un mercat cobejat per les editorials. Les xifres de vendes que la diada de Sant Jordi van tenir llibres com El pont dels jueus, de Martí Gironell, La clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza, o El Quart Reich, de Francesc Miralles, confirmen que es tracta d'un fenomen a l'alça. "El món editorial és molt gregari, tothom, autors i editors, busquen una segona Catedral del mar ", assegura un editor català. Tot sembla indicar que aquesta mena d'obres han obert un filó que tot just acaba de començar.

Si aquest tipus de llibre ajuda a guanyar lectors s'ha de considerar un èxit, opina l'editor Mir

Martí Gironell rebutja l'etiqueta d'autor mediàtic i relativitza la seva popularitat

Les noves novel.les històriques catalanes tenen a veure amb el turisme cultural

L'historiador Narcís Selles veu en aquests llibres un pastitx d'arrel vuitcentista

Les agències literàries s'han llançat a la caça d'aquest tipus d'obres. Sandra Bruna, l'agent que va vendre La catedral del mar -novel·la que ja ha venut més de 200.000 exemplars en català i supera el milió en castellà- i que ara representa Martí Gironell, assegura que tothom està "molt atent" a l'hora de detectar obres històriques d'autors catalans que tractin temes molt propers. Està convençuda que ara "és el moment" per aquestes novel·les, ja que s'ha demostrat que existeix un "efecte proximitat" que atrau els lectors catalans. Es tracta, al seu parer, d'obres que estan descobrint nous públics. "Sembla que el mercat català es normalitza. Fins ara hi havia una dicotomia entre les obres més literàries i els autors mediàtics, mentre que ara sorgeix un lector atret per la literatura més comercial".

El llibreter gironí Guillem Terribas coincideix plenament amb l'existència d'aquests nous públics, que fins ara no figuraven a les estadístiques de lectors, i s'aventura a fer-ne una descripció: "Consumeixen novel·la històrica de baix nivell perquè pensen que, a més de llegir ficció, aprenen història. Són lectors que tenen por del desconegut i volen llegir una i altra vegada la mateixa novel·la, amb els mateixos esquemes i escrita de manera planera. Si la novel·la és un totxo de 600 pàgines, molt millor, així els dura més".

Fa uns anys, la seva llibreria tenia tres prestatges dedicats a novel·la històrica; ara en té sis. Terribas pensa que aquestes novel·les fan la mateixa funció que feien durant el franquisme les novel·letes de Marcial Lafuente Estefanía o Corín Tellado. Hi ha un bon nombre d'aquests llibres que són gairebé clònics en el seu disseny, malgrat que es tracti d'editorials diferents: fotografies de monuments a la portada i mapes d'època a la contracoberta. Així es fidelitza els lectors, que poden reconèixer ràpidament el gènere. Molts d'aquests títols, en el convenciment que poden arribar a captar nous lectors, surten de les llibreries i es poden trobar, per exemple, en un aparador del supermercat Caprabo. Ara bé, sembla clar que molts d'aquests lectors no llegiran mai, per exemple, novel·la negra, ciència-ficció o una novel·la de Stephen King perquè el tema històric ofereix un vernís cultural i els fa viure una ficció "basada en fets reals".

L'editor Raúl M. Mir, de l'editorial Styria, que publica només en castellà i té un ampli catàleg dedicat a novel·la històrica, adverteix que aquest gènere ha donat obres meravelloses. Admet que els editors s'apunten en bloc a un gènere o a un tipus de novel·la quan veuen que funciona. "Primer van venir les novel·les d'Egipte, les de templaris, les memòries de dones i ara toquen les catedrals", ironitza l'editor.

Styria prepara la sortida al mercat d'una novel·la centrada en l'abadia de Cluny i una altra en els vitralls d'una catedral espanyola. L'editor, coincidint amb altres professionals del món del llibre, augura al fenomen una vida d'uns quatre anys. Mir opina que si aquest tipus de llibre està ajudant a guanyar lectors s'ha de considerar un gran èxit, "encara que sigui un lector fàcil que només es vol distreure".

La majoria dels gèneres o subgèneres literaris sorgeixen de títols concrets que es converteixen en models a imitar. En el cas de la novel·la històrico-monumental catalana, sembla evident que el paradigma és La catedral del mar, d'Ildefonso Falcones, el llibre més venut per Sant Jordi el 2006. La novel·la té traduccions contractades a 30 llengües. L'agent Sandra Bruna explica que l'obra va ser rebutjada per moltes editorials, però que va aconseguir vendre-la després de suggerir a l'autor de "treure palla" i potenciar alguns personatges. La història d'aquesta novel·la ha contribuït, de retruc, a revalortizar la tasca dels agents i a posar en primer pla la intervenció desacomplexada dels editors sobre els manuscrits amb vocació comercial. "Però moltes editorials tenen pressa i no volen perdre el temps amb obres que requereixen un treball de reestructuració o d' editing ", reconeix Bruna.

La capacitat de narrar, l'escriptura de sí, té cada vegada menys pes en la novel·la de consum. Que les empreses de llibres no estan per gaires orgues ho confirma la pàgina web d'una editorial eradicada a Barcelona, que ja no accepta manuscrits, sinó un resum de l'obra, un índex, un breu currículum de l'autor i, només "opcionalment, el primer capítol de l'obra i/o introducció".

Martí Gironell, autor d'El pont dels jueus i periodista de TV-3, no admet que se'l posi al calaix dels autors que s'han apuntat a la moda de la novel·la històrica. "Vaig començar a escriure aquesta novella fa 5 anys i la fascinació i admiració pel pont de Besalú que he intentat plasmar en la narració és vertadera. Vaig començar a capbussar-me en l'Edat Mitjana durant els tres anys que vaig fer de guia turístic del meu poble", explica. L'autor creu que ha fet una novel·la fàcil de llegir, distreta i escrita de tal manera que "tothom es pugui muntar la seva pel·lícula". La intenció era fer una novel·la històrica d'aventures, però sense que el pes històric fos massa feixuc. L'escriptor no veu inconvenient en barrejar la fidelitat històrica, recorrent a l'assessorament d'especialistes, amb l'aparició de monstres o fades. Gironell rebutja l'etiqueta d'autor mediàtic i relativitza la seva popularitat a l'hora d'explicar l'èxit de la seva novel·la durant la Diada de Sant Jordi, quan es van esgotar tots els exemplars disponibles. "Em fa ràbia que diguin que tinc èxit perquè sortia a la tele. Evidentment que la gent em coneix, però la novel·la es ven perquè agrada", aclareix.

L'autor reconeix la importància de la promoció i admet que potser se sap vendre més bé que d'altres escriptors. "Vaig sacrificar un mes de vacances anant per tot Catalunya a promocionar el llibre. N'hi ha que diuen: aquest tio surt a tot arreu. Però no poden acusar-me de favoritismes. Sóc jo qui s'ho ha treballat. M'agrada escriure, creia en aquest llibre i l'he defensat". El pont dels jueus ja porta venuts uns 15.000 exemplars i el juny sortirà la versió castellana, publicada per l'editorial El andén. Hi ha contactes per traduccions a l'italià, el grec i l'alemany.

Un dels episodis històrics que està donant més joc en aquest subgènere és la hipotètica recerca del Sant Graal a Catalunya per part dels nazis, amb una visita autèntica a l'abadia de Montserrat per part d'Heinrich Himmler, cap de les SS, el 1940. L'abadia profanada, de Montserrat Rico, i El quart Reich, de Francesc Miralles, s'han submergit en aquest assumpte. Els monjos no semblen donar-li tanta transcendència a aquesta visita, ja que Himmler ni tan sols apareixia en la llista dels personatges famosos que han visitat l'abadia en una recent exposició al Palau Robert de Barcelona, on sí s'esmentava Eva Duarte de Peron o Josemaría Escrivá de Balaguer.

Un altre autor que també s'ha apuntat a la novel·la històrica ha estat el reconegut escriptor de novel·la negra Francisco González Ledesma, que es va ocultar durant un temps sota el pseudònim d'Enrique Moriel abans de reconèixer-se autor de La ciutat sense temps.

Aquesta obra de González Ledesma demostra que el gènere pot oferir obres al marge dels esquemes més adotzenats.

Hi ha també autors estrangers que busquen inspiració en els monuments i espais turístics catalans però publiquen a l'estranger. Entre les veteranes hi ha Carolyn Roe, que va començar a publicar fa més de 10 anys al món anglosaxó una sèrie de llibres ambientats al Call de Girona i protagonitzats pel jueu Isaac. L'escriptora alemanya Petra Balzer ha triat com a tema de Scala Dei, publicat en català i castellà, la relació entre els cristians i els darrers àrabs de la Península, en una història al voltant del vi i el convent cartoixà de Scala Dei. També dins l'àmbit de novel·les amb monument, aquest mes sortirà al Regne Unit City of secrets, de Patrice Chaplin, obra ambientada a Girona i que especula sobre una misteriosa edificació, la torre Magdala, que es va enderrocar durant el franquisme i, segons l'autora, podria haver estat finançada amb un antic tresor càtar.

I aquests dies ha arribat a les llibreries un altre títol d'autor estranger, La conspiración Maquiavelo (Roca Editorial), d'Allan Folsom, un trepidant thriller en el qual els personatges -des d'un president dels Estats Units a un ex policia- visiten el Barri Gòtic de Barcelona, la catedral i els Quatre Gats, es mengen un suquet de peix i s'arriben fins a la muntanya de Montserrat per descobrir secrets inimaginables.

Les noves novel·les catalanes històriques ambientades en monuments o espais històrics tenen molts punts de contacte amb les noves formes de l'anomenat turisme cultural. No es tracta només que algunes d'aquestes novel·les s'acabin convertint en rutes literàries (Besalú farà aquest estiu visites dramatitzades al poble seguint el llibre de Gironell), sinó que hi ha una coincidència en temes i objectius. L'historiador de l'art Narcís Selles opina que l'aparició de noves variants d'aquesta mena de literatura amb ingredients autòctons es pot relacionar amb dinàmiques turistitzadores basades en la singularitat local i el particularisme cultural, lluny dels models massius i homogenis. "Hi ha una representació de llocs i situacions pretèrites, una fetitixització del passat, la invenció o potenciació d'espais on suposadament es condensen determinades essències o, per exemple, una utilització del substrat medieval i jueu per aprofitar la seva aurèola misteriosa". L'allau de mercats i torneigs medievals que ha envaït els pobles de Catalunya o l'ús de la història en alguns productes culturals (per exemple a la revista Sàpiens) sembla inseparable de l'èxit d'aquesta mena de novel·les. Selles opina que el model literari de les obres amb més vocació comercial és un pastitx d'arrel vuitcentista: del gènere històric a la novel-la gòtica, farcit de components fulletonescos, però la seva funcionalitat és una altra. "Ja no es tracta d'una operació nacionalitzadora i fundacional, tot i que el factor identitari hi continua present, sinó de màrqueting pur i dur, de promoció i venda d'un producte", diu l'historiador.