Els festivals musicals de Canet, 30 anys després

Aquest estiu ha fet 30 anys de les més grans edicions de les Sis hores de cançó a Canet i de Canet/Roc, festivals musicals que han esdevinguts mítics. No obstant, la història d'aquests festivals arrenca l'agost de 1969, que va tenir lloc, al Tennis Club de Canet de Mar, un recital de cançó de Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra.

Els seus organitzadors van ser un grup de joves, els Pioners de Canet amb Joan-Ramon Mainat al front, que van arribar a ser els principals activistes culturals del Maresme durant els anys 70 del segle passat. Van organitzar altres recitals amb La Trinca, Maria del Mar Bonet i Marià Albero, amb Raimon i Pi de la Serra.

Malgrat algunes prohibicions i alguna experiència fallida, el 18 de setembre de 1971 van muntar un festival encara més ambiciós a l'Amfiteatre del Maresme. Hi van actuar Una de barrets (Llorenç Torres, Els Penques, Toni Llovet, Araceli Banyuls i Josep Bisbal), Teresa Rebull, Ovidi Montllor, Joan-Baptista Humet, Falsterbo 3, Enric Barbat i Maria del Mar Bonet. Aquell festival va ser un èxit, amb quasi 2.000 assistents i sis hores seguides de cançons. El títol d'una crònica meva a Diario de Barcelona -"Sis Hores de Cançó a Canet"- va fer fortuna i va convertir-se, des d'aleshores, en el títol genèric de l'anual festival canetenc.

El concert del 76 pren més volada i topa amb la burocràcia d'unes autoritats que volien evitar-se maldecaps

El 9 de setembre de 1972 i al Camp Municipal d'Esports de Canet de Mar, es va celebrar un segon festival en què van participar Hàmster, Dolors Laffitte, Enric Barbat, Isidor, Pere Tàpias, Maria del Mar Bonet, Miquel Cors, Toti Soler i Ovidi Montllor. Ja hi van assistir unes 2.500 persones i el festival va tancar un seguit d'actes organitzats al voltant del fenomen de la Nova Cançó. Gabriel Jaraba va escriure: "Canet ha esdevingut una fita important en un hipotètic mapa de la cançó catalana".

Aquells eren els anys dels primers grans festivals musicals als Estats Units -Woodstock o Monterrey- o a Gran Bretanya -Wight-, i les Sis hores de cançó a Canet en van prendre exemple, en el context d'un país mancat de llibertat i sotmès a les limitacions de la censura i de les prohibicions de les autoritats governatives.

El 7 de juliol de 1973 té lloc la tercera edició de les Sis hores de cançó a Canet. Hi actuen Arrels, Pau Riba, Toti Soler, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Pere Tàpias i La Trinca, i ho fan davant ja de més de 5.000 persones. El Canet ja és alguna cosa més que un festival. Les autoritats governatives en són conscients i posen problemes per a l'organització del festival de 1974, adduint la manca de personalitat jurídica dels Pioners de Canet i tota mena d'excuses burocràtiques. Per això és l'empresa Pebrots, creada per La Trinca, qui es fa càrrec de l'organització i aconsegueix que el 31 d'agost de 1974 més de 15.000 persones omplin a vessar el Camp Municipal d'Esports per veure-hi actuar Toti Soler, Joan Isaac, Dolors Laffitte, Pere Tàpias, Ovidi Montllor, Pi de la Serra i Lluís Llach.

El gran èxit de 1974 fa que el festival de 1975 es traslladi a un espai encara més ampli, el Pla d'en Sala, on el 12 de juliol més de 30.000 persones s'apleguen en una convocatòria conjunta de Pebrots i el grup Truc-Pioners. Ara ja hi ha una infrastructura important i hi actuen Falsterbo 3, Marina Rossell, Teresa Rebull, Dolors Laffitte, Uc, Pere Tàpias, La Trinca, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Rafael Subirachs i Pi de la Serra. Ja no es tracta només d'"alguna cosa més que un festival". És també un acte d'afirmació del conjunt de la catalanitat democràtica representada per l'Assemblea de Catalunya com a instància unitària, en uns moments en què, a l'espera de la mort del dictador, ja s'albira la fi del franquisme. Això es fa especialment palès quan Rafael Subirachs canta Catalunya, comtat gran, que la censura va autoritzar en desconèixer que es tractava de la versió original d'Els Segadors.

El mateix Pla d'en Sala és l'escenari de la primera edició de Canet Rock, organitzat conjuntament per Pebrots i Zeleste sota el lema "12 hores de rock i follia". Amb les actuacions de Maria del Mar Bonet i l'Orquestra Mirasol, la Companyia Elèctrica Dharma, Fusioon, Barcelona Traction, Jordi Sabatés, Gualberto, Iceberg, Pau Riba, Ia & Batiste i l'Orquestra Plateria, i havent estat prohibida l'actuació de Sisa per l'autoritat governativa, el primer Canet Rock va ser tot un èxit.

Mort ja el dictador i en els convulsos primers temps de la transició a la democràcia, el festival de 1976 pren una volada encara molt més gran. També topa amb més inconvenients burocràtics d'unes autoritats governatives que volien evitar-se maldecaps. El Pla d'en Sala, però, acaba obrint les portes i el vespre del dissabte 24 de juliol ja és ple a vessar, amb ambientació prèvia a càrrec dels Comediants i en un ambient eminentment festiu però també molt reivindicatiu, amb la presència arreu de molts dels partits polítics encara il·legals.

Més de 60.000 persones assisteixen al festival, sota el control molt estricte d'un nombrós desplegament tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Armada, que hi arriba amb sis potents focus reflectors i un parell de grups electrògens autònoms, "por si hay un apagón" ... I l'apagada s'esdevé, a causa d'un sabotatge evident, però no hi ha incidents. Finalment el festival comença amb l'actuació del grup Coses, i se succeeixen les intervencions d'Al Tall, Pere Tàpias, La Trinca, Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, Raimon, Uc, Ovidi Montllor i Pi de la Serra. L'actuació més esperada de la nit és, sens dubte, la de Raimon, que fa que es desbordi l'entusiasme collectiu. Pocs dies després els membres de La Trinca -Toni Cruz, Josep M. Mainat i Miquel Àngel Pascual- són cridats a declarar a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on són retinguts i interrogats. El ministre de Governació, Rodolfo Martín Villa, els va imposar una multa de dos milions de pessetes perquè "durante la celebración del festival, aparte de actos contrarios a la moral y decencia pública, fueron mostradas banderas y símbolos correspondientes a entidades situadas fuera de la Ley" i perquè "fueron difundidas y repartidas hojas de propaganda clandestina; y al propio tiempo se proferían continuamente gritos subversivos, con exhibición de pancartas de esta misma naturaleza".

Periodistes, cantants, actors, intel·lectuals, cantants i artistes es van solidaritzar immediatament amb La Trinca a través de manifestos fets públics als mitjans de comunicació, i la sanció governativa va ser criticada amb duresa, entre d'altres raons perquè va ser aplicada a l'empara de la legislació antiterrorista.

Malgrat tot, l'estiu de 1977 es repeteixen tant les Sis hores de cançó a Canet com el Canet/Roc. En el primer cas hi van actuar Celdoni Fonoll, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, Pere Tàpias, Pi de la Serra, Marina Rossell, Coses, Els Pavesos, Lluís Miquel i els 4 Z, i Lluís Llach, que evidentment va ser el gran triomfador de la vetllada, a la qual van assistir, malgrat la pluja, unes 40.000 persones. Pel que fa al segon, presentat com "La Festa de la Lluna Plena", 10.000 persones van veure-hi actuar l'Orquestra Plateria, Casavella, Pau Riba, Perucho's, Música Urbana, Bhakta, Mirasol-Colores, Sardineta, Oriol Tramvia i la Companyia Elèctrica Dharma.

Les últimes Sis hores de cançó a Canet van ser les de 1978. Van tenir un aire molt reivindicatiu, en el context de la campanya a favor de la llibertat d'expressió a favor dels Joglars. Amb l'assistència de més de 50.000 persones, hi van actuar Maria del Mar Bonet, Al Tall, Marina Rossell, Joan Isaac, Ramon Muntaner, La Trinca, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Coses, Pere Tàpias i Els Pavesos, a més de Comediants i Dekaros. També va ser l'última edició de Canet/Roc, amb poc públic i les actuacions de Blondie, Ultravox i David Alle, a més de Gòtic, Borne, Tequila, Big Band, Crema Galilea, Música Urbana, Bijou, Los Sírex, La Banda Trapera del Río, Teta Atómica i Los Masturbadores Mongólicos.

Ara, 30 anys després dels Canets de 1976, molts els recorden encara com a referents mítics de la recuperació de la llibertat.