_
_
_
_
_
Entrevista a PERE MACIAS

“L’enemic públic número u de la ciutat és el cotxe”

L'expert en mobilitat defensa que el tramvia suposarà un estalvi que es podrà dedicar a reforçar altres serveis

Clara Blanchar
Pere Macias, en una estació de tramvia.
Pere Macias, en una estació de tramvia. A.GARCIA

Enginyer i militant del Partit Demòcrata Català, Pere Macias (Olot, 1954) va ser el fitxatge del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per capitanejar l'estratègia de la unió dels tramvies per la Diagonal. Defensa la seva contractació com a expert en mobilitat.

Pregunta. No seria millor començar per accelerar la xarxa ciclista, les superilles… i que el tramvia fos la cirereta del pastís?

Resposta. No. Les polítiques de mobilitat són un dels temes més urgents de les grans ciutats i comprenen un ventall d'actuacions per recuperar espai per al vianant i la bicicleta que hem destruït durant 50 anys. Per substituir l'ús de l'automòbil i donar un gran servei de transport públic, el tramvia és una peça estratègica clau que no pot esperar 20 anys.

“Estic d'acord a mantenir les voreres del tram de la Diagonal renovat

P. Però això justifica que s’inverteixin 175 milions d’euros a reduir un 0,3% el tràfic?

R. El que es vol aconseguir és que aquests cotxes (12.500) no transitin per una altra banda banda, sinó que la gent es desplaci caminant, amb bici, amb tramvia o amb bus. Sí que val la pena, i el Pla de Mobilitat Urbana (PMU, aprovat durant el mandat passat) fixa que s’han de reduir un 21% els desplaçaments amb cotxe.

P. Així doncs, la qüestió és si cal anar en transport públic o en cotxe?

R. I tant, l'enemic públic número u de la ciutat és el cotxe, perquè ens l’ha destruït. I hem d'aconseguir acabar aquesta etapa, tot i que és molt difícil, perquè el món del cotxe és molt potent. No sóc antiautomòbil, fer-ne un ús racional és positiu, però hem d'aconseguir que se’n faci el mínim ús, i el tramvia és una eina molt potent. Fa fora els cotxes i els diu: “Tu ja no manes”. Així els ciutadans recuperen l'espai públic que els pertoca.

P. Què en pensa, del túnel de Glòries?

R. Estic a favor d'aquesta operació: ha estat debatuda, pactada i participada amb els veïns. Els túnels urbans han d'estar molt justificats i aquest ho està, el benefici serà espectacular.

P. Quines mesures complementàries al tramvia caldrà fer?

R. El tramvia és una peça més de la nova xarxa de bus. Circularà pel punt més important, i és impossible que cap autobús convencional pugui solucionar aquest tema. Un carrusel d'autobusos és ineficient, antieconòmic, no crida l’atenció, perquè és lent...

P. Aquesta operació tindrà conseqüències per als conductors de TMB?

R. No, perquè com que la gent passarà del transport privat al públic necessitarem més potència de transport: més freqüències, més busos i més conductors.

P. Com aconseguireu vèncer les fortes pressions contra el tramvia?

R. Hem creat taules de treball amb diferents grups polítics.

P. A CiU i PP els donen per perduts?

R. Sabem quina és la postura de CiU, però la taula l'hem constituït igual i ens hi hem reunit. Amb el PP no hem pogut per qüestions d’agenda.

“El tramvia suposarà un estalvi que podrem dedicar a altres transports

P. El seu partit fa campanya entre les entitats veïnals.

R. És de domini públic. Sóc partidari dels vehicles elèctrics, però la demanda que podem generar a la Diagonal no pot ser absorbida per cap, bus sigui elèctric o no. Si vols anar contra el cotxe, necessites el tramvia com a eina.

P. Creuen que podran convèncer ERC i Ciutadans?

R. ERC ho explicita al seu programa: creuen que és possible la unió per la Diagonal, plantegen dubtes i els agradaria que s'estudiés més la possibilitat d'un soterrament del tramvia, ho estem parlant. I a Ciutadans manifesten que no hi estan en contra, però els agradaria conèixer els efectes que tindria sobre el tràfic. Hem demanat més estudis.

P. I la CUP?

R. Plantegen que tot hauria de ser públic.

P. Vostè també parla amb entitats per tenir suport.

R. Hem iniciat un procés per escoltar totes les propostes, i n’he sortit molt impressionat perquè, amb molt poques excepcions, s'han mostrat molt partidaris del tramvia.

P. I els comerciants de la Diagonal?

R. Estic d'acord a mantenir les voreres del tram renovat, crec que serà possible.

P. El model de gestió el tenen clar?

R. No. Depèn de l’ATM, però això no vol dir que l'Ajuntament, com a soci i promotor de la unió, no hi tingui res que dir. Estem estudiant totes les possibilitats, comença a haver-hi idees interessants.

P. Quines?

R. El tramvia, quan guanyi eficiència, perquè multiplicarà usuaris, suposarà un estalvi que podrem dedicar a altres mitjans de transport públic.

P. Espera que l’ATM i la Generalitat siguin els seus aliats?

R. L’ATM, en tres plans diferents i amb tres etapes polítiques diferents, ha planificat unir els tramvies. Li toca aplicar-ho i el protocol signat amb l'Ajuntament estableix que la ciutat decideix el traçat i avança per poder construir-lo. L'any que ve haurem de fer un nou conveni per veure com paga l’ATM a l'Ajuntament els 40-50 milions que costarà la infraestructura. La gent s'alarma amb el cost, però les voreres de la nova Diagonal van costar 20 milions.

P. L’empresa de les obres serà la mateixa de la concessió?

R. L'Ajuntament ho construirà i l’ATM ho pagarà. Però a diferència de la resta de la xarxa, on el propietari fins al final de la concessió serà TRAM, en aquest cas, la via, la catenària i les parades seran públiques.

P. El primer tram serà Glòries i passeig de Sant Joan?

R. Encara no hem pres aquesta decisió. En funció de les disponibilitats pressupostaries es pot fer per etapes, el més lògic és que hi hagi dues parts i que la meitat se situï al passeig Sant Joan.

P. El concurs de l'estudi informatiu ja ha sortit, començaran les obres el 2017?

R. A finals del 2017 o a principis del 2018 serà factible: cremant etapes i que tot vagi bé, aconseguint consens, pactant els diners…

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_