El suport
Segurament hi ha algun poema més bonic i no tan conegut com el Cant espiritual (Soleiada, La balada del bes...) però per a mi sempre ha estat el més important.
Tinc un record molt especial de la meva àvia recitant-lo sempre de memòria i amb els ulls tancats, fins pocs anys abans de morir (va morir amb 100 anys). És un poema que sempre m'ha ajudat en molts moments d'incertesa, de dubte, de desconcert davant el misteri de la mort i fins i tot de tristesa davant la pèrdua d'algú molt proper.
Cant Espiritual
[...]
Aquell que a cap moment li digué "-Atura't" /
sinó al mateix que li dugué la mort, /
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria /
aturar a tants moments de cada dia /
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!... /
O és que aquest "fe etern" és ja la mort? /
Mes llavores, la vida, què seria? /
Fóra, només, l'ombra del temps que passa, /
la il·lusió del lluny i
del a prop, /
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, /
enganyador, perquè ja tot ho és tot?"
[...]
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
