Bona idea, gestió ingènua

La qüestió és si es vol mantenir una avinguda que ha esdevingut sobretot via circulatòria o si se li vol donar qualitat de passeig ciutadà. A la ciutat els carrers no són carreteres, va escriure Cerdà. Em sembla evident que la Diagonal exigeix una reforma, similar per exemple al projecte de Bernard Huet que es va fer als Champs Elysées: una ampliació de les voreres que li ha donat una nova vida cívica molt més intensa. Tampoc no és una mala solució un gran passeig central, però té més inconvenients, ja que segrega l'espai dels caminants de l'espai construït que és un factor d'animació fonamental.

Aquesta reforma afectarà el conjunt de l'Eixample, ja que probablement algunes desenes de milers de cotxes hauran de distribuir-se pel conjunt de la xarxa a causa de la tendència a la congestió de la Diagonal i de l'obstacle que pot representar el tramvia. Però un cop feta l'opció del tramvia i apostar per la progressiva reducció de l'ús de l'automòbil privat (un procés relativament llarg), la unió dels dos trams perifèrics estava cantada i la conversió en passeig n'és la conseqüència lògica. Per tant: sí a la reforma!

La gestió política, però, ha estat ingènua en el plantejament i la difusió. Primer: es presenta com un "gran projecte", que caldrà finançar en un període de crisi, que provocarà molèsties importants durant uns quants anys a diferents sectors de la ciutadania (comerciants, residents, usuaris), i sense que hi hagués una demanda social explícita. I tot plegat a poc més d'un any de les eleccions. Una oportunitat perfecta per provocar una campanya en contra de l'oposició i dels sectors socials que es considerin afectats, sense que hi hagi una opinió pública activa a favor. Fóra molt més pràctic plantejar-ho com l'inici d'un projecte d'entrada limitat que es desenvoluparia molt gradualment en el marc d'una reconsideració de la Diagonal com a espai públic. I, segon error: proposar una consulta ciutadana en els termes que s'ha fet. Una campanya publicitària per demanar als ciutadans que optin entre dues solucions arquitectòniques és a la vegada devaluar la consulta i no considerar l'especificitat del treball professional. I donar al projecte una importància desproporcionada i inoportuna. La pregunta que cal fer en tot cas seria si es vol reconquistar la Diagonal com a via ciutadana o via principalment circulatòria. I fóra lògic, un cop es fa la consulta amb tres opcions, que les dues propostes positives se sumessin enfront de la proposta negativa.

Em sembla que un cop més el govern de la ciutat ha caigut en la confusió de reduir l'urbanisme a l'arquitectura i suposar que és el dibuix, com més gran millor, el que ven imatge. El debat ciutadà sobre la Diagonal és polític, de política urbanística en un sentit molt ampli, és a dir de concepció de la ciutat, del seu espai públic, de la vida relacional que es vol afavorir, de la capacitat integradora del marc urbà. És sobre aquestes opcions que cal debat amb la ciutadania i quan es proposi per part del govern o de la societat civil fer consultes populars. Però reduir-ho a escollir entre dos dissenys arquitectònics, que van en la mateixa direcció d'una part, i el no fer res desitjat per un conservadurisme oportunista o poc informat, és posar-se pals a les rodes. Una ingenuïtat sorprenent per part d'un equip de govern amb molta experiència de poder.