Si les dones manessin (tant com els homes)

S’està avançant cap a la paritat entre homes i dones en els càrrecs directius? Les dades diuen que sí. Pel que fa a “classe mitjana” de les empreses espanyoles (les que ocupen de 250 a 3.000 treballadors i facturen entre 50 i 500 milions d’euros anuals), aquesta paritat es va aconseguir en 2024, quan s’assolí per primera vegada el 40%. Primer lloc a la Unió Europea, sisè en el planeta Terra, segons l’estudi Women in Business de la consultora Grant Thornton. Això sí, amb xifres encara bastant desiguals: molt altes, per exemple, si parlem de directores de recursos humans (41%), però no tant si ens referim a conselleres delegades (27%).

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sosté que el 30,4% de les cadires en els consells d’administració de les companyies cotitzades tenen asseguda una dona. El Codi de Bon Govern d’aquesta institució recomanava per a 2022 que fossin com a mínim un 40%.

La progressió serà creixent amb la nova llei que obliga a accelerar cap a la paritat empresarial. El detractors d’aquesta mesura qüestionen la política de quotes mentre els seus partidaris insisteixen en la necessitat d’impulsar uns canvis que, en cas contrari, mai es produirien de manera espontània. “No n’hi ha prou amb dir que les dones són la meitat de la societat i tard o d’hora ocuparan les posicions que els hi pertoquen al món laboral, s’ha de posar un límit temporal per què aquests canvis es concretin. Cal estimular aquesta representació i fer que pugui acabar d’emergir un talent femení que ja existeix. Moltes vegades, es frena aquesta emergència perquè es considera que no hi ha prou espai o encara no ha arribat el moment”, apunta Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB, l’entitat pública que organitza un fòrum de referència en la igualtat de gènere empresarial: la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW).

Tan importants com les iniciatives que treballen des de dalt, des de les institucions i les cúpules empresarials, són els referents que fan aquesta feina des de baix, tot servint d’exemple per a nenes i joves. No només Marie Curie o Margarita Salas. També la mare agricultora. La veïna enginyera.

Les dones que venen a continuació són molt bons exemples d’aquest referents d’integració laboral femenina. Totes quatre participen a la BWAW, que es celebra a DFactory Barcelona entre el 4 al 6 de març. Hem preguntat a aquestes dones què guanyem tots amb la paritat directiva i com podem aconseguir-la. També fins quin punt suposa una barrera per a liderar companyies tecnològiques i de la indústria 4.0 que les dones estiguin en clara minoria en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtica).

Estem millorant. El temps i la maduresa de les noves generacions juguen al nostre favor

Inmaculada Sánchez, enginyera informàtica, directora de Projectes de l'Associació Enginyera Soc i directora de FIRST LLEC League España

“Alguns sectors influeixen més que d’altres en el desenvolupament d’una societat i, sens dubte, un és el tecnològic. Si totes les indústries, siguin la medicina, les finances o l’oci, es beneficien de la revolució tecnològica, aquesta ha de ser impulsada i dissenyada per una representació real de la societat. És a dir, per dones i homes.

Perquè hi hagi més directives en empreses tecnològiques, primer ha d’haver-hi més dones tecnològiques. I això s’aconsegueix en les edats formatives. Tenir referents és una àncora motivacional molt interessant. No han de ser necessàriament famoses, encara que la seva popularitat, clarament, també pot ser una ajuda. Però una persona propera, percebuda com a similar a tu, pot aportar-te la il·lusió i la guia que necessites per a confirmar les teves idees.

Per exemple, des d’Enginyera Soc, generem experiències STEM, activitats on es treballa en equip i després es comparteixen les idees amb altres equips per a aprendre tots plegats. Aquest és el millor entorn per a generar referents. Els companys i companyes de més edat, o una professora, inspiren més a una nena o un nen que molts personatges històrics que els hi poden semblar més aviat llunyans. Les activitats primerenques en educació tecnològica també ajuden. La robòtica educativa i la programació són el primer pas per a plantar la llavor.

Així que els esforços per a integrar cada cop més dones en l’alta direcció passa pels nivells previs, per l’educació. I sí, crec que l’educació en igualtat s’està interpretant cada cop millor. Hem d’aconseguir que en cadascú dels avenços de la humanitat es transmeti el millor de la societat, els valors ètics, de respecte, i es corregeixin els errors d’èpoques anteriors, les desigualtats, la falta d’inclusió... Per exemple, seria un enorme error que el progrés de les intel·ligències artificials arrossegués rols de gènere o desigualtats de societats anteriors”.

La diversitat no pot limitar-se al gènere, ha d’incorporar una varietat de perspectives culturals, professionals i socials

Mirian Izquierdo, presidenta de la Fundació Woman Forward, CEO de la consultora Comerciant Global i membre de diversos consells assessors. Chair de Vistage (mentora d'alts directius), coach executiva i escriptora

“Per a mi, la llibertat és el valor més important. El meu principal referent en aquest sentit va ser la meva àvia. Ella va desafiar els rols de la seva època, va treballar fora de la llar i va finançar l’educació de les seves tres filles. L’àvia em va ensenyar que la independència atorga llibertat, i aquesta ha estat una de les meves màximes. Admiro profundament a les dones anònimes que han hagut d’exercir d’emprenedores passats els 45 anys, sovint per a tirar endavant a les seves famílies, trobant barreres d’accés a finançament i xarxes de suport.

El progrés en els comitès executius continua sent lent i la representació femenina en posicions de CEO ha retrocedit del 28% en 2022 al 19% en 2023. En els nivells intermedis, han superat el 30%, però moltes dones acaben deixant la carrera cap a l’alta direcció. Per a aconseguir el canvi cultural que volem no n’hi ha prou amb programes de mentoria. Necessitem estratègies d’esponsorització que posicionin a les dones en aquests llocs clau. A més, els plans d’igualtat han de comptar amb dotacions econòmiques eficaces per a implementar polítiques de coresponsabilitat, flexibilitat laboral i estructures menys jeràrquiques.

Aquests canvis poden beneficiar a tothom, perquè la diversitat de gènere genera valor. Per exemple, la UC Berkeley Haas School of Business assenyala que les empreses amb més representació femenina en els seus consells d’administració tendeixen a ser més transparents, menys propenses a la corrupció i amb millors polítiques de responsabilitat social.

Segons un estudi de la Rotman School if Management, a Toronto, les conselleres aporten habilitats clau com ara la gestió de riscos, el govern corporatiu i el compliment normatiu. Sovint disposen de competències i xarxes que no són tan freqüents entre els consellers masculins, i això pot generar impactes positius en el desenvolupament de productes, processos, organitzacions i mercats. Les dones tendeixen a modificar l’estil de treball del consell i els seus processos. Desplegar més perspectives permet evitar punts cecs.

Per què hi ha menys dones STEM malgrat tants esforços públics i privats? La paradoxa de la igualtat suggereix que, en països més igualitaris, les dones tenen més llibertat per a triar segons els seus interessos i, com no acaben de percebre la funció social d’aquestes carreres, opten per estudiar humanitats. Per a revertir aquesta tendència, en la Fundació hem desenvolupat el programa Acostant el Talent. Seleccionem a joves amb aptituds STEM i treballem en tallers amb empreses tecnològiques. Així canviem la seva percepció sobre aquestes professions tot mostrant a les noies interessades l’impacte social i humà de la tecnologia”.

Si volem empreses més fortes i societats més justes, la paritat ha de ser un pilar estratègic, no només un objectiu

Alicia Martínez, neuròloga, CEO i cofundadora de Time is Brain. Ha desenvolupat BraiN20, un dispositiu que monitoritza en temps real el cervell per a millorar el pronòstic i la recuperació de persones amb ictus agut

“El talent no entén de gènere, però les oportunitats han de ser equitatives. Avancem en consciència i compromís amb la igualtat en l’alta direcció i la nostra presència en consells d’administració creix, encara que en molts casos continua sent més per compliment normatiu que per convicció real. No es tracta només d’incloure dones en la direcció, sinó de garantir que puguin liderar amb veu pròpia, sense estereotips ni barreres invisibles.

Les iniciatives institucionals són necessàries, és clar, però em sembla imprescindible oferir a les nostres filles una educació exigent, rigorosa, que els proporcioni les eines per a créixer amb una autoestima robusta, que siguin assertives, crítiques i els resultin atractius l’emprenedoria i el lideratge. I no per la simple vocació de liderar, sinó, més aviat, perquè pensin que són capaces de fer qualsevol cosa, sense cap limitació.

Potenciar aquest lideratge trenca falsos sostres, crea referències per a les noves generacions i assegura que el talent s’aprofiti sense biaixos. És, simplement, el que s’ha de fer, allò que resulta ètic: ningú hauria de tenir més o menys oportunitats en funció del seu gènere.

Encara veiem poques dones en carreres tècniques i en startups tecnològiques, la qual cosa limita el seu accés a llocs de lideratge. No obstant això, hi ha signes positius. Cada vegada més programes de mentoria, beques i xarxes de suport impulsen l’emprenedoria tecnològica. L’important és continuar enderrocant barreres culturals, demostrar que la tecnologia no és només cosa d’homes.

Els meus referents? La doctora Isabel Illa, neuròloga líder de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’hospital de Sant Pau (Barcelona). En un ambient polaritzat i liderat per homes, va ser capaç de convertir-se en una autoritat internacional en la seva disciplina i deixar un llegat extraordinari tant a pacients com a professionals. També m’inspira una profunda admiració Angela Merkel, per la seva intel·ligència, fortalesa i lideratge geopolític durant dècades”.

Estic segura, arribarem a la paritat i també el món de l’empresa serà millor

María Barranco, treballadora social i psicòloga, experta en formació empresarial, presidenta d’ASODAME-Associació de Dones Emprenedores, Directives i Professionals. Directora de Consultoria de Formació a Balmes Innova. Primera dona emprenedora, al costat de la seva germana, de cultius ecològics a la Vall de Lecrín (Granada).

“Encara costa molt incorporar i consolidar lideratges de dones en les empreses, perquè durant segles han estat espais inaccessibles per a nosaltres. Necessitem una combinació d’educació i legislació que impulsi els canvis necessaris perquè el 52% de la població, que som les dones, no pateixi discriminació.

Crec que hem de fer que prevalguin els principis de mèrit i capacitat com a garantia d’avanç cap a la paritat. Nosaltres podem aportar una mirada experta en la matèria i, alhora, una intel·ligència emocional que hem desenvolupat al llarg de segles i és imprescindible en el món dels negocis d’avui. El lideratge femení té molt a aportar des d’una mirada inclusiva per la seva capacitat per a inspirar, motivar i guiar equips, des d’un enfocament innovador i una gestió eficaç.

Per això, les empreses que avancen cap a la paritat en els seus quadres directius tenen una visió estratègica, d’innovació i resultats més positiva i consolidada, generen un rendiment econòmic superior i prenen millors decisions. Cada vegada són més les dades que avalen tot això.

Cert, la nostra presència en sectors tecnològics és encara bastant minsa. No cal que totes siguem enginyeres, però hem de perdre la por a l’ús de la tecnologia. Hem de treballar des de l’escola i comptar amb models és clau per fer-ho possible. En el meu cas, el principal referent va ser la meva mare. Emprenedora, innovadora i valenta. Va fer un gran equip amb el meu pare, més conservador i prudent, però molt treballador i compromès amb la seva família. A casa hem viscut la resiliència des de petites, la capacitat per a veure oportunitats i treballar per a aconseguir-les. Per això considero tan important l’educació, també l’emocional”.