Hola, vinc del futur (de les startups)

Peter Drucker, pare de la gestió empresarial moderna, va ser un dels primers pensadors que va veure venir, ja a mitjans dels anys seixanta, la societat del coneixement i les tecnologies de la informació. Aquesta capacitat visionària s’explica pel seu talent, però també per la seva experiència: era teoria, un acadèmic, i alhora pràctica com a consultor a grans empreses. Dècades abans que la paraula “innovació” esdevingués comuna, deia que aquesta era la principal eina de l’emprenedor per transformar el canvi en oportunitat.

A Drucker segurament li haurien interessat les sis empreses emergents premiades, d’entre més de 170 candidates, a la recent Barcelona New Economy Week (BNEW, organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona), perquè confirmen moltes de les seves conclusions. Per exemple, que “les millors idees sorgeixen de la cooperació”, avui dia en versió publicoprivada i amb transferència de coneixement des de centres de recerca. Totes sis demostren que si una bona idea té qui l’aterri, no l’afecten tant els temps dolents: la més veterana es va fundar el 2019, i la resta en plena pandèmica o durant l’enorme incertesa econòmica posterior. Això no obstant, totes s’han consolidat i algunes dupliquen el seu creixement anual. En certa manera, transcendeixen Drucker: no diuen que “la millor manera de predir el futur és crear-lo”; directament, ho fan.

Time is Brain. El senyal elèctric que combat l’ictus

Alicia Martínez, Antoni Dávalos i Jaume Coll tenen molt en comú: la professió/vocació de neuròlegs. També que són emprenedors: directora executiva, director científic i assessor científic, respectivament, i cofundadors d’una startup. I, sobretot, que treballen a contrarellotge. Des de la seva professió comproven de primera mà “les conseqüències devastadores d’un ictus [la principal causa de discapacitat i la segona de mort al món] per la persona que el pateix i per als seus familiars, i fins a quin punt cada minut compta per salvar el cervell durant un d’aquests episodis”, explica la doctora Martínez.

Aquesta experiència directa els posa davant d’un dilema. Poden investigar les causes íntimes de l’ictus i afegir aquest coneixement a l’arsenal científic per tal que un tercer, per exemple, un fabricant de dispositius, desenvolupi millors equips, o propiciar-lo ells mateixos des d’una empresa. Van optar per aquesta segona alternativa a partir d’un descobriment propi: el biomarcador N20, un senyal elèctric que revela l’estat del cervell en temps real i, d’aquesta manera, permet de millorar tant el diagnòstic com el tractament.

Time is Brain no sembla un nom dolent per a la startup dedicada a desenvolupar aquest dispositiu d’intel·ligència artificial pioner —amb aspecte de barret de nedador— que monitora l’activitat cerebral de manera contínua durant tot el trajecte del pacient des del primer símptoma fins a la seva sortida de l’hospital. En la seva curta trajectòria, la companyia ha participat en els assajos clínics Promise20 i Promise Global; ha rebut, entre d’altres, el premi EIT Health Catapult 2023, ara el de millor empresa emergent del sector salut a la BNEW 2024, i preveu comercialitzar el dispositiu BraiN20® el 2025.

Martínez, formada a centres mèdics i de recerca capdavanters com ara Mont Sinaí a Nova York, l’Institut Humanitas de Milà i els hospitals barcelonins de Bellvitge i Germans Trias i Pujol, destaca que el desplegament de BraiN20® permetria de prendre “decisions més ràpides i encertades per millorar dràsticament les possibilitats de recuperació”, amb un accés més equitatiu dels pacients a una atenció de qualitat, independentment d’on s’hagi produït l’ictus.

Aquest avenç demostra que, en salut, els avantatges econòmics i de gestió equivalen als avantatges humanitaris: reduir les seqüeles de l’ictus significa estalviar costos i enfortir els recursos dels sistemes sanitaris, a més d’alleugerir la pressió econòmica i anímica de les famílies. Un altre valor afegit pot traduir-se en teixit industrial “mitjançant noves oportunitats laborals en R+D, fabricació, distribució i suport tècnic de les noves tecnologies mèdiques”, sigui BraiN20® directament o qualsevol altre avenç al qual obri les portes.

JoltTech. La revolució dels elèctrodes a l’energia neta

Leon Rizzi podria il·lustrar la definició d’esperit inquiet. O el valor de l’experiència internacional quan conflueix en una startup capaç de reiniciar el sector de l’hidrogen verd.

Rizzi va ser advocat comercial a Londres i Moscou, va fundar tres empreses tecnològiques consecutives i es va jurar no emprendre de nou per no patir tant estrès. Especialista en creixement comercial d’empreses tecnològiques —i diverses: del sector geoespacial, la mobilitat o el disseny arquitectònic— als Estats Units, la Unió Europea i Israel. Establert actualment a Catalunya, entra per primera vegada a la indústria electroquímica al capdavant de JoltTech, empresa derivada de l’Institut Català d’Investigació Química, “una de les organitzacions més valorades internacionalment en catàlisi [acceleració de les reaccions químiques], electròlisi [separació d’elements d’un compost mitjançant l’electricitat] i generació d’energia”, explica el directiu.

“El XXI serà el segle de l’electròlisi”

Entre altres innovacions, Jolt ha desenvolupat “la primera línia industrial de recobriment d’elèctrodes completament automatitzada i contínua del món”, la qual promet una caiguda dràstica dels costos de producció i l’enlairament de la productivitat. Ho ha assolit en dos anys, malgrat que “un avenç com aquest exigeix no menys de set o vuit a una companyia deeptech [de tecnologies disruptives per solucionar problemes especialment complexos]”.

Estem parlant d’una tècnica exponencial perquè projecta els seus beneficis a tot l’ecosistema. “Els elèctrodes són el nucli de l’electròlisi i l’electròlisi és el nucli en la producció de múltiples productes químics que fem servir quotidianament”. I, actualment, d’una cosa tan estratègica com ara generar hidrogen (H2) verd i capturar CO2 per produir combustibles ecològics o bateries de flux redox, clau per a l’emmagatzematge d’energia renovable. “A la indústria química, els elèctrodes equivalen als semiconductors a l’electrònica, són el primer component crític de la cadena de valor”.

“El XXI serà el segle de l’electròlisi” perquè la majoria dels productes petroquímics passaran a produir-se per aquest procés, juntament amb l’enorme demanda que projecta el H2 verd. En conseqüència, “comptar amb aquest primer component a la seva cadena de valor pot posar Espanya en la mateixa posició que els països productors de microxips”, assenyala Rizzi. “Allà on es construeixi una planta d’elèctrodes, ràpidament generarà al seu voltant tota una infraestructura d’electròlisi i producció d’electrolitzadors [el dispositiu generador del H2], que, al seu torn, necessitarà centenars de components, infraestructures energètiques o equips d’emmagatzematge i distribució d’hidrogen”.

Grasshopper Air Mobility. Superdrons, aquestes enormes furgonetes voladores

Jakob Saalfrank va tenir el valor de crear una startup especialista en drons sense ser expert en indústria 4.0 —per pura passió visionària—, i el sentit comú de cofundar-la amb dos enginyers aeroespacials. En tractar-se de Mobilitat Aèria Avançada (MAA), també es necessita resistència a llarg termini i, per tant, convicció en el seu potencial. Perquè dissenya avui els superdrons del demà passat i manté la inversió mentre es generen les infraestructures, les aliances amb empreses d’aplicacions i la regulació, encara embrionària, que els permetrà d’operar.

Els superdrons no se semblen als dispositius comercials habituals. Més aviat són la nau d’abastament. Drons amb esteroides. La maqueta del prototip que han presentat recentment a la BNEW, el e350 Flying Cargo Van, és això, “una furgoneta voladora completament elèctrica i autònoma”, capaç de carregar automàticament 350 quilos de mercaderia i transportar-la al llarg de 200 quilòmetres per l’aire, per completar l’últim tram del lliurament mitjançant la conducció terrestre. Una versió més petita, per moure fins a set quilos, podria estar enllestida a finals del 2025, mentre la gran s’estrenaria a finals d’aquesta dècada si tot va bé.

On? En entorns controlats de polígons i fàbriques perquè estan dissenyats per a la logística industrial, tot i que aquesta primera experiència els faria útils per a altres classes de transport. Per exemple, en àrees rurals que estan perdent població i serveis, i que a Espanya són la majoria. Grasshopper no només desenvolupa les naus; també les tecnologies que coordinen aquesta coreografia aèria i terrestre, és a dir, la plataforma de control autònom des del primer fins a l’últim quilòmetre i l’estació de càrrega i recàrrega de bateries. Anticipa el futur mix energètic: són elèctrics, però també compatibles amb la generació per hidrogen.

En opinió del conseller delegat, la capacitat tractiva de la MMA, on competeixen unes 900 desenvolupadores de prototips en el món, estimularà el teixit d’aplicacions i infraestructures, ajudarà a descongestionar les aglomeracions urbanes i pot agilitzar, en un grau o un altre, tota l’economia a través del sector transversal per excel·lència: la logística. “Les col·laboracions fomenten ecosistemes vibrants en els quals les companyies prosperen, innoven i creen riquesa. L’aviació disposa d’un dels potencials disruptius més grans en la nova economia i veiem que Barcelona i Catalunya l’estan reconeixent”.

Vaive Logistics. El robot que et porta a casa una pizza sense CO2

Té aspecte robust però amable, de vehicle d’exploració lunar. Està dissenyat per fluir en aquest planeta urbà embullat i ple d’obstacles en el lliurament d’última milla —la fase logística més cara, fins al 40% del cost—. Nivell d’autonomia 4 en una escala de 5, és a dir, viatja sense intervenció humana mitjançant la combinació d’intel·ligència artificial i sensòrica, però es pot teleoperar si topa amb unes obre o un accident. Càrrega útil de fins a 100 quilos per fer diversos lliuraments en cada ruta i bateries que duren sis hores. Amb mapatge 3D propi no ha de pagar per aquest onerós servei extern. Optimitza l’ús del radar Lidar i, en ser modular, s’adapta a diferents tasques. Tot això per reduir el cost del servei —el model de subscripció també alleuja— i optar a flotes més àmplies.

Parlem del vehicle-robot ONA i la seva capacitat de “reduir un 20% els costos operatius i un 40% els ambientals respecte al lliurament tradicional, a més de contribuir a unes ciutats amb menys congestió, menys contaminació i menys accidents, més verds i habitables”, explica el conseller delegat, Clément Lemardelé.

“Crearem llocs de treball altament qualificats i els repartidors podran convertir-se en supervisors de flotes de robots autònoms i contribuir a la transformació digital del sector”

Clément Lemardelé, conseller delegat de Vaive Logístics

Però el més important és el procés d’R+D+I, responsable d’aquests avantatges operatius, és a dir, el model de col·laboració publicoprivada de finançament i coneixement necessari per afrontar grans projectes multitecnològics com aquest. Vaive Logistics és una empresa derivada de la Universitat Politècnica de Catalunya coordinada amb el centre de recerca en mobilitat urbana CARNET, que a més s’integra en el projecte europeu LogiSmile —un ecosistema d’universitats, laboratoris, empreses industrials, ciutats, operadors logístics i institucions com ara la Direcció General de Trànsit o l’Àrea Metropolitana de Barcelona—, la qual cosa li ha permès de desenvolupar tres prototips i realitzar assajos a Esplugues de Llobregat, Debrecen (Hongria) i Braunschweig (Alemanya).

“En projectes amb un nivell tecnològic tan alt, aquest model col·laboratiu d’innovació és imprescindible. A més, requereix una visió global des de la dimensió social fins a l’econòmica per garantir la utilitat de la tecnologia davant de les necessitats actuals i anticipar-se als reptes futurs de la mobilitat”, explica el conseller delegat. I, de nou, el motor d’un sector emergent: “Crearem llocs de treball altament qualificats i els repartidors podran convertir-se en supervisors de flotes de robots autònoms i contribuir a la transformació digital del sector”.

Omnios Cognitive Solutions. La decisió intel·ligent de la intel·ligència artificial

És el tipus de perfil que fa seva en l’aspecte personal, més enllà del professional, una empresa emergent. El que en gestió es coneix com a skin in the game. Albert Iruela va estudiar Enginyeria en Organització de les TIC, just acabar la universitat es va formar en programes d’emprenedoria com ara Imagine Silicon Valley, va treballar com a consultor tecnològic, però diu que ha après tant, si no més, amb la filosofia del fet: learn by doing. No obstant tot això, ell resumeix el seu currículum en una paraula: Omnios, la companyia de la qual és cofundador i director general. “Els clients, els socis, els resultats i l’equip que hem aconseguit formar”.

Mentre el món descobria la intel·ligència artificial amb la irrupció de ChatGPT en 2022, tres anys abans es va fundar Omnios per desenvolupar l’aprenentatge profund i el processament del llenguatge natural. Objectiu: gestionar de manera automatitzada els grans volums de dades no estructurades dins i fora d’una empresa en qualsevol format —text, vídeo, àudio, xarxes socials... — per transformar-los en el coneixement que ajuda a prendre decisions rellevants, explica Iruela. És com un procés d’autoconeixement que connecta el plànol digital, on es concentra gran part de la informació, amb el plànol físic de la fabricació, la comercialització, la gestió del client... Per escollir la direcció adequada a cada cruïlla.

“Les plataformes permeten d’anticipar aquestes decisions per optimitzar processos i personalitzar l’estratègia mitjançant l’anàlisi contínua de les seves dades internes i la informació sectorial de referència, la qual cosa fa possible [a grans organitzacions, com ara Angelini Pharma, el bufet Cuatrecasas o la Generalitat de Catalunya, entre d’altres] reduir costos, augmentar l’eficiència operativa, aprofitar noves oportunitats de mercat o revaluar escenaris econòmics per difondre productes o engegar nous models de negoci”, reflexiona Iruela. Un exemple de barrera superada és la idiomàtica: la IA tradueix textos i veu o subtitula en directe a més d’omplir formularis amb ordres de veu, la qual cosa facilita la internacionalització.

“La intel·ligència artificial no és només una eina, sinó també un motor de canvi que millora la competitivitat i l’eficiència en tots els aspectes d’una organització”. Després de la irrupció de ChatGPT, la percepció de les empreses ha experimentat un salt evolutiu. Omnios “ha passat d’oferir solucions per a necessitats que el mercat desconeixia a associar-se amb clients convençuts que necessiten incorporar la IA i una guia per prioritzar i accelerar aquesta implementació”.

BIPO. A la recerca de recurs vital: talent

Una aparent paradoxa: quan més s’accelera l’automatització, quan l’aprenentatge automàtic independitza les màquines, el factor determinant continua sent l’humà, les persones amb els perfils tècnics precisos per adaptar la tecnologia a les necessitats d’una empresa en una societat. Com més demanda de professionals, més dificultat del sistema educatiu per elevar la quantitat i l’especialització de l’oferta. Ho adverteixen els experts en recursos humans (RH): és possible que la bretxa minvi en algunes professions, però el dèficit general serà endèmic. Conseqüència: la competència ferotge per un talent estratègic.

Això explica el caràcter també estratègic d’una plataforma com ara BIPO, que digitalitza totalment la gestió d’aquests RH i ajuda a trobar talent a una borsa global de candidats. Es tracta d’un model híbrid; una base tecnològica de gestió en el núvol “juntament amb una xarxa d’experts locals per donar suport a les empreses en qualsevol part del món”, declara Laurent-Pierre Sans, una autoritat en serveis d’externalització de RH i director general de la companyia per a Europa. “Aquest enfocament permet a organitzacions de qualsevol grandària gestionar el seu talent global de manera més eficient i expandir-se internacionalment a més velocitat, entrar en nous mercats sense necessitat de navegar per les complexitats legals de cada país”.

La plataforma funciona com un facilitador de serveis, des de l’anàlisi de legislacions laborals actualitzades als processos de contractació o la gestió administrativa, per exemple, de nòmines i organigrames o l’avaluació de l’equip en funció dels valors i objectius corporatius. És com un departament complet de RH concentrat en la interfície d’una app.

Comptar amb professionals en altres mercats genera ocupació a dos nivells: a la ciutat o la regió on radica l’empresa, i a la ciutat o la regió on s’implanta o comercia. “Les empreses creen llocs de treball locals, la qual cosa, al seu torn, obre oportunitats de negoci per a subcontractistes i proveïdors. D’aquesta manera contribueix al desenvolupament econòmic d’Espanya i d’altres països on operem”, conclou Laurent-Pierre Sans.