BNEW i el retorn de l’escalfor humana

Imaginem que vostè necessita estudiar un gran fenomen històric. Qualsevol revolució industrial, per exemple. Ho pot fer a partir d’una panoràmica a vista d’ocell. O bé amb una lupa sobre el seu impacte en una experiència més acotada ‒una professió, un sector o una ciutat‒ per tal d’entendre la revolució general en la seva revolució particular.

Això mateix es pot aplicar a l’última de les grans convulsions històriques: la pandèmia i les tensions econòmiques subsegüents. Aquest fenomen global es podria entendre des de l’experiència BNEW. La primera edició, en 2020, va enfrontar els pitjors moments de la crisi sanitària amb una organització híbrida inèdita al món, més centrada en els canals virtuals, per mantenir viva la flama d’una economia congelada. En la segona, el 2021, el virus va començar a perdre virulència, i BNEW va equilibrar les modalitats física i digital amb la prioritat de la recuperació.

Híbrida, digital i presencial

L’edició imminent, entre el 3 i el 6 d’octubre de 2022, “potencia la modalitat presencial, cara a cara, per tal de generar sinergies i negocis entre les persones. L’esdeveniment evoluciona any rere any”, explica Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en la institució que idea i organitza BNEW: el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Això no vol dir que exclogui el factor en línia; de fet, la majoria dels assistents als actes ho faran per Internet. Es recupera, però, el factor humà precisament perquè la tecnologia ‒per exemple, la plataforma d’intel·ligència artificial que selecciona prèviament els perfils d’empreses i professionals més afins per cooperar‒ millori la seva eficiència, guanyi sentit.

Aquest hipotètic estudi històric també es podria centrar en els grans verticals de cada edició, escollits entre les tendències més transformadores i interrelacionats entre si. I és que una de les característiques decisives de la indústria 4.0, i en general de la nova economia, és l’efecte arrossegament d’unes tecnologies sobre les altres. Totes per a una, una per a totes.

Som una de les metròpolis més atractives d’Europa per innovar, invertir, emprendre o fundar una companyia tecnològica

Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de Barcelona

En aquesta ocasió, els verticals són set: Digital Industry, Real Estate, Mobility, Sustainability, Talent, Invest i Experience. Si apropem la lupa als debats, ponències i sessions de treball veiem com es diversifiquen aquests conceptes genèrics en la vida real. Per oferir només alguns exemples: com humanitzar el que és digital, les possibilitats dels materials intel·ligents, la ciberseguretat 4.0, la situació actual a Ucraïna i la inversió renovable, els estudis de mercat a Àfrica o Amèrica Llatina, el futur del ferrocarril, la relació ciutats-ports, l’habitatge social i el lloguer assequible, la gestió de residus i l’economia circular en l’alimentació o la moda, o com seran les oficines i l’arquitectura sostenible.

Tots a càrrec d’experts de referència en cada temàtica “els quals analitzen els darrers reptes, oportunitats i innovacions sector per sector en aquesta època postpandèmica”, assenyala Blanca Sorigué, directora general del CZFB.

BNEW genera reflexió, perspectiva, interacció i sintonia, perquè en aquest moment d’alta complexitat, el diàleg i la cooperació són indispensables

Eva Menor, diputada presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació barcelonesa

Lupa sobre Barcelona

Si BNEW aspira a dinamitzar l’economia en cercles concèntrics ‒Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa, Món‒, posem la lupa sobre el més proper, la ciutat comtal. Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde, destaca la sinergia de BNEW amb altres projectes de col·laboració publicoprivada “com ara el milió de metres quadrats de sòl econòmic o la creació de 60.000 llocs de treballs previstos per als pròxims anys, la transformació de l’edifici de Correus en un hub de formació i innovació, el hub d’indústries creatives i visuals de Palo Alto, el d’empreses emergents projectat a l’Anell Olímpic, o la incubadora d’empreses cooperatives de Can Batlló”.

“Som una de les metròpolis més atractives”, continua Collboni, “per innovar, invertir i emprendre. Ho acredita el tercer lloc europeu en la classificació de ciutats preferides per fundar una companyia tecnològica”.

És essencial involucrar tothom des del principi en els processos d’innovació, dedicar més temps a mostrar-los els beneficis que els aporten els canvis

Xavier Riba, cofundador d’Innovae

La diputada presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació barcelonesa, Eva Menor, comparteix aquesta idea i la capacitat de BNEW “de generar reflexió, perspectiva, interacció i sintonia, perquè en aquest moment d’alta complexitat, el diàleg i la cooperació són indispensables”. Apunta altres programes publicoprivats de l’àrea metropolitana els quals impulsen plans de creixement per a pimes o la compravenda de negocis, donen suport a empresaris consolidats, actuen com a mentors d’emprenedors incipients, i fomenten el reciclatge laboral amb formació tecnològica o l’especialitat de tecnoconstrucció sostenible, entre d’altres. Així fins a 67 projectes per a 303 municipis

Objectiu: negocis de debò

Aquesta intimitat entre les temàtiques es projecta en les eines de BNEW perquè els contactes es materialitzin en negocis reals. Per exemple, en la relació directa entre digitalització, formació i talent que representa Innovae, el fundador de la qual, Xavier Riba, serà ponent. El directiu considera que tota innovació comença amb el canvi cultural per vèncer resistències. “És essencial involucrar tothom des del principi en els processos d’innovació, dedicar més temps a mostrar-los els beneficis que els aporten els canvis mitjançant solucions ben dissenyades, intuïtives i que aportin avantatges immediats”.

Es refereix, per exemple, a aplicacions de realitat augmentada i realitat virtual ‒la seva especialitat. De fet, són socis oficials de Microsoft en aquest camp‒, tant per visualitzar procediments industrials com per a la formació professional, “especialment en tasques complexes o perilloses, en entorns virtuals com ara les showrooms, o en treballs col·laboratius que validen prototips i dissenys, entre molts d’altres”.

Necessitem un consens nacional realista, en mans no pas de gurus, sinó de professionals que siguin propers als problemes i entenguin la digitalització com a mitjà, no pas com a fi

José Hernández, president de la Federació Nacional de Digitalització i Blockchain

Una altra tecnologia transversal per excel·lència, la cadena de blocs, serà disseccionada per experts com ara José Hernández, president de la Federació Nacional de Digitalització i Blockchain. Arriba a BNEW per aprendre (“els punts positius d’aquests tres anys tan durs en la transformació digital i les seves oportunitats de negoci”) i ensenyar (“l’arribada del metavers a la fabricació intel·ligent i la versatilitat de la cadena de blocs en sectors com ara el financer, l’agricultura o la logística, a més de l’ensenyament, el turisme o la salut. També en l’Administració per tal de recuperar, mitjançant la transparència, la pèrdua de confiança per part dels ciutadans”).

En un sentit més ampli, Hernández vol contribuir a la digitalització del 95% del teixit econòmic, és a dir, les pimes. “No podem fer-nos una idea de les dificultats que travessen. La solució requereix un consens nacional realista, en mans no pas de gurus, sinó de professionals que siguin propers als problemes i entenguin la digitalització com a mitjà, no pas com a fi”.

Val la pena presentar-se a convocatòries d’ajusts i subvencions, més encara quan patim les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna

Elisabet Alier, presidenta d’Alier

Entre aquestes dificultats destaca com una balisa el finançament. Per això el nou vertical enfocat en les noves modalitats inversores. Elisabet Alier, presidenta d’Alier, una de les primeres companyies catalanes a rebre fons Next Generation, tractarà aquesta experiència “per transmetre que val la pena presentar-se a convocatòries d’ajusts i subvencions, més encara quan patim les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna”. L’executiva considera imprescindible l’orientació social de l’empresa, la sostenibilitat rendible i la formació per tal de motivar i atreure talent.

Benestar personal, ambiental i social

“L’entesa i la formació contínua”, observa Alier, “són molt rellevants per tal que totes les generacions estiguin alineades en el funcionament diari de les empreses industrials. Si impulsem el desenvolupament intern en estructures més planes o sense jerarquies marcades, el procés esdevé més col·laboratiu i eficient. L’empresa actual ha de pensar en les persones i llur benestar més enllà de l’àmbit laboral”.

La crisi provocarà un canvi de model que perjudicarà alguns sectors, mentre que a altres els oferirà moltíssimes oportunitats

May López, directora de Desenvolupament d’Empreses per la Mobilitat Sostenible

Dit amb altres paraules, reclama una sostenibilitat quàdruple: social, ambiental, econòmica i corporativa. Bé que ponents com ara Eva Saldaña, directora executiva de Greenpeace Espanya, defensaran un canvi més dràstic: “Necessitem transicions ràpides i canvis estructurals profunds en els sistemes més contaminants: l’energètic, el transport, l’agroalimentació, les indústries, les ciutats... en la línia que recomanen la comunitat científica i les institucions internacionals”.

Aquí recull el guant May López, directora de Desenvolupament d’Empreses per la Mobilitat Sostenible. A més d’actuar com a moderadora de la sessió sobre el protagonisme de les dones en aquest terreny, gosarà abordar la dependència energètica i alternatives vitals “com ara el biogàs, l’hidrogen o els ecocombustibles, a més de la mobilitat elèctrica, per ser independents, minimitzar els costos i afavorir un impacte ambiental molt més positiu”. “La crisi provocarà un canvi de model que perjudicarà alguns sectors, mentre que a altres els oferirà moltíssimes oportunitats”.

Necessitem la complicitat, el compromís i la transformació personal de qui fa part de les estructures econòmiques i empresarials

Eva Saldaña, directora executiva de Greenpeace Espanya

“Realment”, es pregunta Saldaña, “no hi ha alternativa més enllà del creixement? Necessitem una reforma fiscal urgent, verda i justa que s’hauria d’avaluar dins del marc d’una política macroeconòmica integral que inclogui, com a mínim, mesures compensatòries per als sectors i els individus perjudicats. També necessitem la complicitat, el compromís i la transformació personal de qui fa part de les estructures econòmiques i empresarials... i generar i contagiar esperança, que és una de les coses més revolucionàries avui dia”.

Claus d’un esdeveniment audaç, transversal, digital i humà

• L’eslògan (i la declaració d’intencions) d’aquesta edició: Connectar, impulsar i transformar. El seu format híbrid únic reforça Barcelona com a ciutat de referència en la nova economia.
• Del 3 al 6 d’octubre està previst que participin pel cap baix 2.000 empreses i més de 12.000 assistents presencials i virtuals des d’uns 100 països com a mínim. Accediran en directe o en diferit a 130 panels, debats, xerrades inspiradores i sessions de treball amb 180 hores de contingut, set platós de televisió i 600 oradors i oradores nacionals i internacionals.
• S’orienta al treball en xarxa per establir contactes professionals, crear sinergies entre companyies i projectes, conèixer de primera mà innovacions, i llançar productes i serveis en un ecosistema de grans, petites i mitjanes empreses, empreses emergents, administracions i institucions. La plataforma de treball en xarxa digital empra algoritmes d’intel·ligència artificial els quals vinculen els perfils més afins i afavoreixen l’encert dels contactes. Aquesta edició es completa amb activitats presencials en tots els sectors.
• El vertical Experience desplega desenes d’esdeveniments culturals i tecnològics, des de sessions de cuina en viu fins a pintura ràpida, experiències immersives amb ulleres 3D i robòtica, tastos, exposicions o una tertúlia sobre l’emprenedoria digital en la gastronomia, entre d’altres.
• Per primera vegada se celebra en DFactory Barcelona, el centre d’innovació industrial 4.0 més gran del sud d’Europa i edifici de referència en arquitectura sostenible segons els criteris de l’Agenda 2030. De fet, Federico Turull, de Turull-Sørensen Arquitectes, un dels seus dissenyadors, serà també un dels ponents en Real Estate: “Parlaré de com l’arquitectura pot ajudar les persones a conèixer, entendre i desitjar les eines de la innovació i el treball en equip al servei de la sostenibilitat, de com el disseny arquitectònic ens permet envoltar les persones amb aquestes innovacions per tal que ens hi familiaritzem i les entenguem. DFactory serà l’exemple extrapolable a altres tipus d’edificis”.