"La cultura catalana té, en general, un dèficit de prestigi interior"

És gat vell de la política i de la cultura a Catalunya i per això, potser, a Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) se'l veu segur i tranquil al seu despatx de l'Institut Ramon Llull, que dirigeix des del 31 de gener passat. Enmig del rebombori d'aquests dies amb les protestes per la retallada del pressupost de Cultura, Villatoro troba "comprensible" el malestar i s'apunta a les tesis del conseller Ferran Mascarell que ara cal fer esforços, "ni més ni menys que els altres sectors", i treballar de cara al futur perquè la societat assumeixi que la cultura no és una cosa supèrflua sinó central. Tanmateix, està convençut que el que ens cal és una mica més d'autoconfiança.

Pregunta. A vegades sembla que el Llull es fa més visible de cara endins que de cara enfora. És la seva funció?

"No enviem la gent només a explicar-se, sinó també a escoltar"

Resposta. La meva idea del Llull no és la d'un organisme que agafa una caixa negra on hi ha la cultura catalana i balear i la va passejant pel món. Quan parlem d'internacionalització de la cultura, que és un eix fonamental d'aquesta etapa, ens referim a una permeabilitat en dues direccions. M'interessa el camí d'anada i el de tornada. La nostra feina no és tan sols la d'ajudar la gent d'aquí a mostrar el que fan a l'exterior, també té l'efecte d'ajudar-los a saber quins són els debats i les estètiques internacionals. No enviem la gent només a explicar-se, sinó també a escoltar. El Llull no ha d'ésser impermeable cap endins. I a més, hi ha una cosa que a mi em sembla òbvia i és que a vegades l'airejament de la nostra producció cultural té un efecte sobre el propi mercat intern. L'exemple és que Les veus del Pamano, una novel.la que va tenir una acollida interessant a Catalunya quan va sortir, va agafar una dimensió molt més forta quan a Catalunya es va conèixer la repercussió que havia tingut al mercat alemany. Això és el que et permet generar cànons. Crec que la cultura catalana té en general un dèficit de prestigi interior. I no parlo només de l'escrita en català, sinó també d'altres fenòmens externs a la llengua.

P. Què canviarà al Llull?

R. Assumir la història sencera de l'Institut. Cadascú ha fet el millor que ha sabut segons les seves necessitats. En aquests moments canvia l'equip directiu i el marc pressupostari. L'entrada d'un director adjunt com l'Àlex Susanna ens permet un cert aprimament de l'equip directiu, ja que ell assumeix la part de creació i la de literatura, que abans estaven ocupades respectivament per Borja Sitjà i Carles Torner. És l'ocasió per fer balanç i plantejar què fem.

P. I què fan?

R. Bàsicament dues coses, una és la creació d'una imatge de marca per a la cultura catalana i una altra és l'ajuda capil.lar als nostres creadors i agents culturals perquè estiguin a l'estranger. Intentem posar en relació les dues coses. I de cara a la retallada, mirarem de mantenir al màxim les ajudes capil·lars i, si cal, reduir alguna cosa dels grans actes. Ens podem plantejar si després d'aquest any tornarem a la Biennal de Venècia, cosa que penso que sí que farem; ara, els Catalans Days de Nova York, doncs aquest any les farem si podem, i si no, preferim mantenir les convocatòries de suport.

P. En quins països o mercats podem ésser més rellevants?

R. No m'agrada utilitzar la terminologia econòmica, però bé, des de sempre els nostres interlocutors han estat les grans cultures europees, els Estats Units, i probablement d'una manera creixent els països emergents com la Xina o Brasil. I hi ha un altre tema molt important que és Espanya. El Llull no és un instrument de reconciliació nacional, és un instrument perquè la cultura que es fa aquí sigui coneguda fora d'aquí. I aquest fora d'aquí vol dir Espanya. Crec que hem d'incrementar la nostra presència a la resta de l'Estat, i fer-ho sense ni intencionalitat pedagògica política, ni acomplexament. El que no podem fer és tractar Madrid pitjor que París. I una altra assignatura pendent, que també és estratègica, és construir una relació estable amb el Cervantes.

P. Veu la possibilitat que hi entri València?

R. S'ha d'intentar anar generant gradualment espais de trobada. A veure, seria feliç si demà el govern valencià digués 'volem entrar al Llull', però no em sembla que sigui una perspectiva existent. Però si poguéssim anar col·laborant amb el govern valencià en coses concretes, fer trobades, promoure alguna mena d'activitat cultural junts, jo crec que això podria anar creant un clima de confiança en què es demostraria que, més enllà del debat polític, el Llull pot ésser un instrument molt útil per la pròpia producció cultural valenciana.