Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Art

Llampecs d'emocions

L'Espai Volart i la nova sala del COAC acullen l'obra de Joaquim Chancho

L'any ha arribat carregat d'activitat i reconeixement per a Joaquim Chancho (Riudoms, 1943), un dels màxims representants de l'art abstracte espanyol. Després de guanyar el premi de pintura de la Fundació Vila Casas, que comporta una exposició a l'Espai Volart de Barcelona, Chancho ha inaugurat la nova sala del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC, Plaça Nova, 5, Barcelona) amb l'exposició Teoria dels senyals, oberta fins al 13 de març.

L'Espai B'Art, situat a la seu del COAC, mitja planta per sota de la sala d'exposicions, neix amb la voluntat d'acollir mostres de petit format i tall multidisciplinar, vinculades a l'arquitectura o al fons de l'Arxiu Històric de l'entitat. És per això que l'espai s'estrena amb els originals inèdits del nou llibre d'artista de Chancho, Teoria dels senyals, que inclou un text, nou aiguatintes a doble pàgina i set aiguaforts de gran format (1,12 x 2,10 metres), que posen al descobert el seu vessant com a gravador, més enllà de la seva obra gràfica basada en la pintura i el dibuix.

El llibre, dut a terme amb el comissariat de Tristan Barbarà en una edició de 60 exemplars a 1.900 euros, es pot adquirir a la Galeria Eude, que porta l'obra gràfica de Chancho. En canvi, les seves pintures es comercialitzen a la galeria Senda, la qual té previst inaugurar la propera temporada, al setembre, amb una mostra de l'artista. Els colors vius i les línies trencades en un zig zag repetit, com un llampec, que penetra en els ulls i arriba dret al cor del visitant, protagonitzen tant l'exhibició del COAC com la de l'Espai Volart, Seqüències 2006-2009, oberta fins al 20 de març.

Chancho, amant del joc entre repetició i variació, desplega tres sèries d'obres, basades en les variacions de traç i de color. Sempre és una línia que creua en zig zag grans camps de color. Tanmateix, a les teles de grans dimensions, a la sala subterrània, la línia apareix retirant el color amb un tros de cartró —"perquè resulta més imperfecte que l'espàtula", segons Chancho— d'una superfície tractada amb successives espesses capes de color a l'oli. Al contrari, a les peces de dimensions més reduïdes de la sala a peu de carrer, l'artista traça les línies a sobre de la tela, color sobre color. La selecció, a càrrec de Glòria Bosch, directora artística de la Fundació Vila Casas, es completa amb dues sèries delicades de guaix sobre paper amb variacions de formes triangulars. "M'interessa explorar com una forma geomètrica se situa en un espai quadrat", va afirmar l'artista, que va identificar els llampecs de color amb la culminació d'una etapa i l'inici d'una nova època "en què s'imposa el blanc i negre".

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 4 de marzo de 2010