La factoria de Jordi Savall

El títol, Música Savall, història Borja , pot resultar una mica confús. És cert que el reportatge, dirigit per Maria Gorgues, que aquesta nit emet TV-3 ( Sense Ficció , 23.25 hores) parteix del concert celebrat el 4 de gener a la col.legiata de Gandia que Jordi Savall i el seu grup van dedicar a la música del temps dels Borja, amb motiu del 500 aniversari del naixement de Sant Francesc de Borja. Però va molt més enllà d'aquest fet puntual. Si es vol, el fil conductor és el making off d'aquest espectacle, que comença 10 mesos abans, al Castell de Cardona, un dels llocs preferits de Savall per fer-hi música. Però el resultat és un esplèndid retrat documental de la factoria Savall, una empresa radicada a Bellaterra que tant remena papers vells a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma com se serveix de la darrera tecnologia per als enregistraments i les publicacions i, no cal dir, d'Internet, tant per la complexa logística com per publicitar els productes de l'empresa. "Pretenia mostrar que la música antiga no és hermètica, viu el present. Sense els recursos actuals, el fenomen Savall és impossible", explica Maria Gorgues.

Hi ha una imatge que la realitzadora diu que no va poder incloure al reportatge, per tal de no molestar el mestre, que aprofita els vols per descansar: Jordi Savall acomodant la seva viola da gamba Barack Norman, del segle XVII, a la butaca del costat de l'avió i cordant-li el cinturó de seguretat per si mai hi hagués turbulències. Però n'hi ha moltes d'altres, d'imatges consagrades a aquesta relació íntima. Per exemple, quan Savall porta l'instrument a revisar al seu luthier de capçalera, David Bagué, perquè resulta que quan fa un acord de tercera nota un harmònic fora de lloc i l'especialista li pregunta amb tota naturalitat: "Fa molt que li passa això a la viola?".

Però hi ha moltes més coses en aquest documental de 80 minuts. Des d'una master class a Sevilla fins al muntatge d'una obra del programa on Savall demana al percussionista un acompanyament una mica més "maometà", des de la investigació musicològica que, amb l'ajut del seu col.laborador Manuel Forcano, el porta a descobrir una Salve oblidada de Marbriano d'Orto fins a la revisió de l'enregistrament de la música dels Borja, amb indicacions molt precises al seu enginyer de so, Manuel Mohino, un home consagrat, com ell mateix diu, a "captar el so Savall".

"Però potser la feina més complicada de totes és quadrar les agendes", afegeix Maria Gorgues. "Segons el programa, es munta un grup de músics o un altre i al darrere hi ha tota la logística dels contractes, els viatges, les dates, etcètera. És una màquina que funciona amb una gran precisió".

Hi treballen una desena de persones a la fundació Centre Internacional de Música Antiga, a Bellaterra. El seu objectiu és que les músiques dels segles pretèrits siguin audibles al segle XXI. Una combinació d'història i modernitat fascinant. Per cert, al darrer MIDEM Jordi Savall va guanyar el premi al millor disc de música antiga del 2009 per Jerusalem, la ciutat de les dues paus . I van...