Distàncies

El 1973, quan es complien 24 anys de l'inici de les seves emissions, TVE a Catalunya va enregistrar un programa pilot sobre l'antropologia dansística catalana. La dansa a Catalunya no va passar d'això: d'un d'aquells projectes que es queden en potencial, com n'hi ha tants d'altres, i va romandre inèdit. Però per qui tingui curiositat per saber quina flaire respirava, la pàgina web de la cadena (www.rtve.es/television/catalunya) en permet la consulta, en un dels exercicis de rescat dels arxius amb motiu del mig segle de vida de la primera televisió que va parlar en català. És més aviat una invitació a l'arqueologia audiovisual, útil per confirmar com passa de malament el temps en un món tan vertiginós com el de la imatge. En tot cas, és curiós comprovar que entre el repertori de balls referits, no hi ha la sardana. Possiblement estava previst dedicar-li un monogràfic, que l'avortament de l'espai no va permetre. Però l'absència sorprèn aquests dies que la Generalitat acaba d'iniciar el procés per a la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya.

La defensa del patrimoni autòcton, en la qual s'emmarca el tràmit oficial del Govern, no és res més que una de les branques de l'exaltació d'allò local per compensar la força irreversible de la globalització. La nova grip amenaça en convertir el planeta en un gran hospital, i el veí s'entesta en no menjar el porc importat malgrat li assegurin que no suposa un risc autèntic i l'adverteixin que, en realitat, qualsevol mesura de contenció seria com voler posar portes al camp. No tenim ben resolta l'esquizofrènia entre sentir-nos, simultàniament, del barri i de l'univers.

Entre les fórmules que inventem per bastir ponts entre ambdós contextos, la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya ha posat en marxa fa algunes setmanes el programa Europeus. L'espai, de 15 minuts de durada, que es distribueix entre les 58 televisions associades, té la voluntat de difondre entre els espectadors el funcionament de les institucions europees. I, sobretot, posar l'accent en la incidència que les decisions continentals tenen en el territori, i divulgar les iniciatives que les entitats d'àmbit europeu porten a terme a Catalunya. Un esforç especialment remarcable en el context de les eleccions al Parlament europeu que tindran lloc el proper 7 de juny.

El programa, de periodicitat setmanal, es va estrenar l'endemà de Sant Jordi amb un breu resum històric de la construcció d'aquest ens político-econòmic, que no pocs veuen encara com una realitat aliena i llunyana, gairebé una entelèquia. L'ús d'imatges antigues, una locució solvent i una narració didàctica que va al moll de l'os i deixa de banda les floritures caracteritzen l'espai, molt més interessat en l'eficàcia comunicativa que en la brillantor i l'originalitat del format. Els espais emesos fins ara es poden consultar a la pàgina web de la xarxa (www.xtvl.tv/).

Al mateix portal es pot seguir el recorregut d'un altre espai d'abast i plantejament local a partir d'un tema universal. Ments, també estrenat recentment i amb freqüència setmanal, es concentra en un terreny igualment desconegut per a molts espectadors com és el de la malaltia psíquica. Partint de la base que la informació és un camí de trànsit obligat cap a la comprensió, el programa posa cara i ulls a les dolències mentals amb el testimoni de persones que les pateixen i de les obstinades en posar-hi remei o, com a mínim, esmorteir-ne el dolor. Tampoc farà història per la seva contribució a la renovació del llenguatge televisiu. Però l'encert en l'elecció del tema és indiscutible.