"La meva passió és automatitzar coses"

La plaça temàtica Oikos, dedicada a exposar la visió de l'aigua com a font de generació d'energia i a conscienciar sobre els avantatges de les energies renovables, s'ha convertit en un dels llocs més visitats de l'Expo de Saragossa. Espai espectacular replet de jocs interactius, el seu disseny és obra de Roland Olbeter (Hannover, 1955), un creador que des de fa anys viu i treballa a Barcelona i que compta amb una trajectòria tan singular com injustament poc coneguda per al gran públic. "La meva passió és automatitzar les coses", diu aquest artista difícil d'enquadrar en les categories corrents i que es defineix a si mateix com a escenògraf i creador d'art robòtic, rob-art.

El seu estudi del Poble Nou, en ple 22@, està replet de dissenys d'aire entre renaixentista i ciberpunk que semblen sorgits d'un encreuament de les ments de Leonardo i William Gibson. Un drac metàl·lic i abstracte, els estranys instruments musicals autònoms que són la part més curiosa de la creació d'Olbeter i un extravagant vehicle-poltrona (de la seva òpera de butxaca Orlando furioso, com els instruments) ocupen l'espai, junt a una incongruent motocicleta BMW, entre taules de dibuix, esquemes, models i maquetes.

Ha col·laborat amb les seves màquines amb la Fura dels Baus i amb Marcel·lí Antúnez

"El tema global del pavelló Oikos és aigua i energia", explica Olbeter. "Pretén explicar com es pot transformar i emmagatzemar energia utilitzant la tecnologia de la qual disposem i alhora adverteix que els combustibles fòssils que són la nostra actual base energètica s'esgoten i cal buscar alternatives raonables i sostenibles".

"Des del principi vam decidir fer una cosa molt lúdica i mostrar el món com una casa, una casa que pot ser sostenible i autosuficient a nivell energètic. Hem concebut l'espai com una gran maquinària industrial unida per passarel·les i per la qual circula un riu. L'aigua, elevada per una rosca d'Arquímides, és el fil conductor. Hi ha tot un circuit hidràulic amb mecanismes com la Noria Sonora -en la qual l'aigua fa sonar 12 gongs xinesos-. Mostrem en set mòduls interrelacionats com capturar, transformar i emmagatzemar energia des de diferents fonts, com la pròpia aigua, el vent o el sol. Tot Oikos, encara que compost per peces, pot veure's com una gran peça expositiva en si mateixa. La gent, especialment els nens, es diverteixen moltíssim".

La trajectòria d'Olbeter és d'allò més curiosa. "De fet, vaig ser educat per a violinista, vaig fer part de la carrera al conservatori, però ho vaig deixar per dedicar-me a la construcció naval", explica aquest home d'aspecte sòlid i poc avesat als circumloquis, però que mira amb ulls somniadors i parla de coses que són pura meravella. Fill d'arquitectes, Olbeter es va introduir en el món del teatre contemporani a Alemanya i a meitat dels vuitanta va desembarcar a Barcelona, on va continuar augmentant el seu polièdric bagatge "fent una mica de tot, fins i tot mobles japonesos". Va establir contacte amb La Fura dels Baus i va iniciar una col·laboració amb el grup que ha continuat al llarg dels anys i durant la qual, assenyala, s'han "influït mútuament". Per a La Fura va dissenyar màquines i altres artefactes, va treballar després amb l'independitzat Marcel·lí Antúnez i ho fa ara especialment amb Franc Aleu i Carles Padrisa. Per als muntatges que ha dirigit Padrisa d'òperes de Wagner (també ha fet l'escenografia de Michael reise un die welt, de Stockhausen) ha realitzat algunes de les seves més sensacionals creacions, com el drac articulat d'onze metres ("la gent flipa amb els seus moviments fluids") o els servomecanismes dels gegants.

Els instruments robot són els seus fills més estimats: "Des de sempre he fet màquines, he automatitzat coses que es fan amb la mà, però no faig música digital, sinó un concepte analògic i físic. Digital és només el control".

Qualsevol que hagi vist els asimovians instruments de Roland haurà quedat fascinat de la mescla de calidesa de la música amb la gelidesa inhumana de la pulsió mecanitzada. És impossible no pensar que estem davant una nova, inquietant, dimensió de l'art. No tan atemoritzadora, no obstant, com aquells mecanismes guerrers creats per l'inoblidable comandament d'apocalíptics pirats de Survival Research Laboratories (SRL), el grup que el 1991 va actuar al Mercat de les Flors. "¿Els coneixes? He treballat amb ells. Eren molt punkis , molt destroyers. ¿saps que robaven grues per als seus espectacles? Les seves màquines eren molt impressionants però donaven poc joc dramàtic", diu Roland mentre mira tendrament cap als seus instruments com si pretengués tranquil·litzar-los davant la menció d'aquests cosins llunyans dedicats al soroll i la fúria i no a la música.