BCN-ZAZ: entre prop i lluny

No va ser una casualitat, sinó la decisió d'un jurat, que va elegir entre 120 finalistes el disseny de Fluvi, la mascota oficial de l'Exposició Internacional de l'Aigua, realitzat pel català Sergi López, professor de l'Escola d'Art i Disseny de Terrassa. Un català guanya el símbol de l'Expo de Saragossa? "Això serà bo, és signe de normalitat", deien la majoria de veus. Era l'any 2005. Tres anys després, l'Expo de Saragossa ha estat l'oportunitat perquè la capital d'Aragó es redescobreixi a si mateixa i perquè la descobreixin els altres, sobretot els seus veïns catalans.

Després d'anys de distanciament i malentesos, fomentats en ocasions de forma interessada, Aragó i Catalunya van iniciar fa uns anys una aproximació amb motiu dels polèmic transvasament de l'Ebre. Hi va ajudar també el fet que el primer president autonòmic que ha repetit fins a tres vegades en el càrrec, el socialista Marcelino Iglesias, mantingués una estreta relació amb les autoritats locals de Catalunya i Barcelona, amb les quals, a més, compartia idioma.

Podia ser un miratge o un idili fugaç perquè, paradoxalment, en l'any de l'Exposició Internacional de l'Aigua conflictes relacionats precisament amb l'aigua obrien de nou la ferida. A les portes d'inaugurar-se l'esdeveniment, i després de mesos sense pluges, Barcelona necessitava aigua de boca i es plantejava el transvasament de cabals de l'Ebre. Com el metafòric salt d'aigua -realitzat amb botelles d'aigua mineral de tot el món, col·lecció del Doctor Oliver Rodés- que presideix l'entrada de l'Expo, la situació també va fer un salt quan es van produir les intenses pluges del mes de juny. Les aigues van retornar a mare i la tormenta va amainar.

Però si l'aigua va caure del cel a temps, no va caure tan oportunament una sentència -una més- sobre les 113 peces de les parròquies aragoneses per les quals litiguen els bisbats de Lleida i Barbastre Monzó. S'atiaven els històrics desencontres. El litigi segueix: és un gra enquistat que irrita sobretot a Saragossa.

Però conflictes a part, el que sí és palpable és que Catalunya ha descobert Aragó, sobretot la seva capital, i les empreses catalanes s'interessen per instal·lar-s'hi. La Caixa n'és un exemple clar. Saragossa tindrà un Caixa Forum, el quart que obre l'entitat catalana, que manté una estreta relació amb la ciutat, on ha col·locat les impressionants escultures de Manolo Valdés al Paseo de la Independencia durant l'Expo, i pugna per participar en la seva vida quotidiana i administrativa: el renting dels nous cotxes de la Policia Municipal presentats a principis de juliol és seu. La Caixa aposta per Saragossa des de fa temps i a la ciutat això es percep com un signe d'avenç.

- L'ave que sempre uneix. El passat dimecres 20 de febrer sortia des de l'estació de Delicias de Saragossa el primer AVE a Barcelona. Era una data somiada, potser més des de Barcelona que des de Saragossa, perquè aquesta ciutat ja comptava amb l'alta velocitat que la unia amb Madrid i Lleida des d'un altre mes de febrer, el de l'any 2003. Però l'AVE a Barcelona, a diferència del primer Madrid-Saragossa-Lleida, sí que va aconseguir els 300 kilòmetres per hora. Després de dotze anys d'obres, la capital aragonesa ja queda a només una hora i mitja -una hora i 51 minuts amb parades intermitges- de Barcelona. L'alta velocitat afavoreix els intercanvis i l'arribada de nous negocis i augmenta el nombre de viatgers. Es preveu que aquest any s'arribi als 6.100.000.

- Ofrenes i cabarets. L' octubre de 1998, un català, el cineasta Bigas Luna, va gosar, recolzat per l'Ajuntament governat pel PP, modificar l'estètica de l'ofrena de flors al Pilar, que havia estat inamovible durant 40 anys. L'intocable es va canviar i Bigas Luna no va ser criticat, sinó lloat. Ara és el director artístic d'El Plata, un cafè que va tancar portes fa 16 anys i que ha recuperat l'empresària catalana Joaquina Laguna. El Plata s'alça enmig d'un traçat urbà -El Tubo-, que va decaure als anys 90 i que va ressuscitar al centre de la capital. Un conjunt de carrerons amb olor de fregits i amb l'única botiga de preservatius permesa durant el franquisme.

- Seny o tesón? L'arquitecte saragossà José Manuel Pérez Latorre, que ha rehabilitat El Plata mantenint-lo pràcticament igual com era abans de tancar, sosté que només amb aquest tret català de fer bé les coses i de mirar al futur amb sentit comú -serà el seny?- s'ha pogut reobrir el local. "Només una empresària com Laguna, que mira més enllà, ha pogut suportar tants anys per aconseguir el que volia", diu Pérez.

Qui entri al local veurà un espectacle que combina jotes i antics cuplés amb striptease de nois i noies. "És caberet ibèric, una combinació del surrealista que hi ha en aquesta ciutat, de la seva picardia i del seu acceptar totes les coses", diu un estusiasmat Bigas Luna, que ja idea el Plata Post Expo, mentre Joaquina Laguna aposta per portar cabarets de tot el món.

- Logística, centralitat i fusió. La Caixa és un exemple; Bigas Luna, una paràbola, i la realitat és la que marca camins que es van obrir en aquest segle XXI, quan la comunitat aragonesa va descobrir que podia ser un nou centre. L'aposta obsessiva per la logística del Govern d'Aragó ha donat els seus fruits. La seva insígnia en la puixant Plataforma Logística de Zaragoza (PLAZA) va ser Inditex. L'any 2000, quan Jordi Pujol governava a Catalunya, s'anunciava que la puntera firma gallega s'instal·laria a Figueres. No va ser així, va optar per Saragossa i allò va provocar recels, aquesta vegada a la inversa: Si Aragó sempre havia mirat amb certa enveja al veí, ara s'intercanviaven els papers. Avui, a PLAZA operen els ports secs de Tarragona i Barcelona. Hi ha convenis per emmagatzemar i transportar les seves mercaderies. L'espai que falta, sobretot a Barcelona, es guanya a pocs kilòmetres. La forma intel·ligent d'actuar no és l'enfrontament, sinó l'acord. I funciona. Com ha de funcionar la Plataforma Logística de Fraga, que aposta per convertir-se en el magatzem de fred de la comarca del Segre.

- Conquistar pel sabor. Des de 2004 funciona un projecte de col·laboració entre el Govern d'Aragó i la Universitat de Saragossa per aportar innovacions a la cuina. El projecte Alcotec, en el qual treballa un equip de la facultad de Veterinària, investiga, juntament amb Ferran Adrià i altres destacats cuiners espanyols, metodologies de treball i processos culinaris innovadors. S'estudia el canvi de textures, sabors i olors; les coccions controlades en temps concrets, la tècnica del buit o l'ús del nitrogen líquid.

- Una llei lingüística adormida Si avui la societat catalana comença a descobrir Saragossa, en realitat no és sino un camí de tornada. A mitjans del segle passat va ser al revés. L'Aragó mirava cap a Catalunya, la terra on va emigrar part de la seva població i d'on retornava, passats els anys, més pròspera. Potser per això ha quedat sempre una admiració amb un regust d'enveja. La modernitat i l'avenç estaven al costat, però es miraven de reüll.

Avui, és quasi un sarcasme que quan es parla de modernitat i avenç, el que separa i provoca incidents puntuals i sostinguts tingui a veure amb el passat: el conflicte de béns de les parròquies de la Franja o les lluites per l'aigua, per exemple. I entre el que separa, més que separar altera molta gent: la llengua. Si l'Aragó és, segons el seu Estatut, trilingüe, la llei lingüística està adormida i fa anys que espera promeses que no arriben. Aquesta vegada sí, assegura el president Marcelino Iglesias. Pero pocs hi confien. En qualsevol cas, emulant Goya quan el Cabildo metropilità de la basílica li va censurar les seves pintures de la cúpula del Pilar, cal dir: "en hablando del catalán y de Aragón... me quemo vivo". Però aquesta és una altra llarga història.