Ser baró

Llegeixo a EL PAÍS que finalment s'ha fet justícia. "La igualtat de la dona arriba a la noblesa per ordre del Suprem". Unes quantes dones nobles, entre elles Natalia Figueroa, esposa del cantant Raphael, han anat als tribunals perquè els seus germans, homes, tenen preferència en els títols nobiliaris que han heretat. Com que resulta que tots som iguals davant de la llei, ara aquestes dames podran demanar al jutge que els reconegui la igualtat nobiliària davant dels seus germans.

Em sembla admirable. No hi ha res més desigual que la noblesa. La noblesa, per definició, et dóna uns privilegis que els plebeus i serfs de la gleva no tenim. I te'ls dóna per una qüestió tan injusta com ser descendent d'un que ja era noble. Per això, que aquestes dones demanin igualtat en un fet tan desigual m'omple els ulls de llàgrimes i em fa donar-los el meu suport immediat.

Ara, però, han de vigilar. De la mateixa manera que elles, en tant que dones, volen el títol dels seus germans mascles, que no els vinguin ara els seus germans petits i en nom de la igualtat també els reclamin el títol. Donar-lo al germà gran és molt injust. Per què el petit no ha de sucar, també? I un cop aturat el cop, que no s'aturin aquí. Per què no han d'anar més enllà? La vida feudal tenia coses bones. Podrien demanar que es tornés a instaurar el dret de cuixa, però amb caràcter no sexista. És a dir, el que seria just és que de tant en tant es poguessin beneficiar un pagesot o dos, d'aquests que estan forts per la cosa d'haver de treballar tot el dia. I si han d'anar a la guerra contra el baró de Montbui -posem pel cas- que no es descuidin de posar un cinturó de castedat als seus esposos, que no te'n pots refiar. No tot ha de ser progrés. Si la justícia ha de servir perquè aquestes dones no siguin discriminades, fem-ho bé. Ah, i que passin a cobrar quan vulguin. Si no hi sóc ja em poden cremar la casa tranquil·lament, com marca la tradició.