Llibres, Madrid

Al lloc millor de Madrid, al carrer d'Alcalá, hi ha el Centre Cultural Blanquerna, que fa el paper d'aparador oficial de la cosa catalana a la capital del Regne d'Espanya. Com una ambaixada cultural, consolat d'art i de llibres, i una mica d'informació turística. Enguany, el dia de Sant Jordi s'hi celebra, entre altres actes, amb algunes presentacions de llibres, com ara la traducció castellana d'El retorn de Voltaire de Martí Dominguez, i la traducció del Purgatori meu. La idea és de primera, i n'hem d'estar molt contents. Dos autors valencians a Madrid, traduïts, presentats el dia del llibre. Cosa que cap centre equivalent valencià (d'altra banda inexistent a la capital de l'Estat) segurament no hauria fet mai. Al govern del senyor Camps, no pareix que li interessen els llibres valencians. I menys encara traduïts i presentats a Madrid. És normal, i així ha estat sempre entre nosaltres, ara i abans: al president Lerma tampoc li interessaven.

"Al govern del senyor Camps, no pareix que li interessen els llibres valencians"

També deu ser normal, però, que el resultat diguem-ne comercial de les presentacions siga més aviat pobre. O miserable. Fa deu anys, vam presentar a Madrid la traducció del meu Borja papa, al mateix Centre Blanquerna, i amb l'amable participació de Manuel Vicent, ben conegut per aquelles terres. Hi hagué entrevistes de premsa i de ràdio i tot això, com ha de ser. I llavors, un amic meu que té una llibreria prop de la Plaza Mayor em va dir: Com que som amics, demanaré dos exemplars i els posaré a l'aparador, però no es vendran: quan la gent veja que posa Joan F. Mira, no els comprarà. Si no fóra un llibre traduït del català, si el nom de l'autor fóra Jean, o John o Giovanni, cap problema, digué. Però si es diu Joan (o Pere, o Jaume o Jordi), no hi ha res a fer. En efecte, aquell llibre s'ha venut, en castellà, aproximadament deu vegades menys que en la versió original. I ara mateix, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré porta venuts en alemany prop de 40.000 exemplars, i en espanyol uns 2.000, i així podria citar altres llibres i altres autors, en proporcions semblants.

No és una lamentació, és una constatació. Allà, al territori que en diem "Madrid", que no és només una ciutat, és un país sencer, presentar llibres traduïts del català és una activitat simbòlica, necessària, educada, i aproximadament inútil. Si l'autor es diu Jaume o Joan, la reticència, la resistència, el rebuig, seran més forts que qualsevol presentació. Així és com és, i sant Jordi no podrà fer-hi res.