2008

Si això fos una carta als Reis Mags seria fàcil; si fos una carta a les institucions no ho seria tant, però en ens sortiríem. Per demanar, per desitjar, que no quedi. Ens preocupa molt la sequera i això va unit a un maldecap més gros: el canvi climàtic. La gent que paguem impostos, tenim la sensació que, per molt que parlin, als polítics no els importa massa. Només fa falta recordar el cosí del senyor Rajoy. És cert que van rectificar, però la veritat, les primeres paraules és el que queda. Al cap de l'oposició i al seu cosí els importa un bledo. Ells, els senyors que governen i als que nosaltres paguem el que els importa és la cosa inmediata.

I la cosa inmediata són les eleccions generals, el 9 de març. Si ja portem temps d'esgotadora precampanya, imagineu el que ens espera aquests mesos. I com més s'acostin, més por tindrem. Una por que ens farà votar no a favor, sinó en contra. Alguns exemples. Jo voldria votar Convergència i Unió, però ara no els entenc. Ens venen sobiranisme? Ens venen independentisme? Si jo els volgués votar seria com ho feia la meva mare: un partit de dretes, conservador i civilitzat. Per tant, descartats, almenys fins que ens expliquin de veritat què volen. O sigui que hem de votar en contra. Com també hem de votar en contra del PP. Això és de calaix. Aquesta gent que ha portat l'Estatut al Constitucional, que han organitzat campanyes contra Catalunya, com més lluny millor. Fan por de veritat.

O sigui que un cop més haurem de votar en contra i això no és sa, però les dues Espanyes són així.

Tenim més somnis per al 2008 i són importants: que Rodalies compleixin el seu servei amb la més estricta normalitat. Que l'AVE arribi a Sants i que el barri tan estimat comenci a aixecar cap i recuperi la trempera de sempre. Que s'adjudiqui d'un cop el túnel que ha de travessar Barcelona i els que pateixen per la Sagrada Família, que s'ho prenguin amb calma. Que pensin en l'Eurostast que corre per sota el canal de la Mànega i no ha passat res de res. I si a la Sagrada Família li caigués un dels ornaments, tot això que guanyaríem.

Però el desig més intens és que l'Eglésia Catòlica s'adoni d'una vegada per totes que Espanya és un país laic.