Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Les veremes

Des de mitjans de setembre, més o menys, segons el lloc, el temps, les pluges, les assolellades, va arribant arreu el temps esperat de les veremes. Collir el fruit de tot un any de feina i d'espera, de llaurar, de podar, d'ensulfatar, de vigilar els brots, d'estar a l'aguait de les plagues, de la florida, de la formació dels gotims, del seu creixement, de la turgència dels grans opalins, de la condensació dels sucres, per força ha de ser una festa i les veremes sempre han estat una festa.

I això que només són el primer pas per aconseguir l'objectiu final de tanta dedicació, el vi, aquest tresor de la civilització i la cultura, aquesta meravella que és el resultat dels atzars i l'experimentació, de la ciència, en definitiva, aplicada a la transformació del resultat dels raïms esclafats, el most, vetllat i conduït en la seva fermentació prodigiosa. I després, la llarga i silenciosa gestació, la definició del color, l'aparició de les notes de sabor que l'aniran configurant, la corporeïtat que irromp ràpida en un cru adolescent o la que reclama el seu temps, que aspira a un llarg recorregut per poder afinar totes les seves potencialitats, per anar construint la plenitud en boca, per anar matisant els reregustos.

Cada país, cada situació geogràfica, cada geologia, cada composició mineral del terreny, cada règim d'insolació i de pluges, cada mena de cep, cada anyada, dóna el seu tresor diferenciat i sorprenent. Per això la cultura del vi és tan fascinant, perquè els vins, malgrat els esforços dels enòlegs per assegurar-ne l'estabilitat anual, sempre són diferents, com les persones. I és que els vins són uns éssers vivents que, també com les persones, desperten adhesions o bé rebuigs, alcen passions de lliurament incondicional, estimulen la nostra intel·ligència i, sempre fidels, ens fan companyia en els moments gloriosos, en els rutinaris o en els més desolats.

Per això les veremes són festives, perquè anuncien tota la meravella que les segueix. I per això, a mitjans de setembre, cada any, els francesos, que tenen la cultura del vi intricada en la sang, omplen diaris i revistes, épiceries i grans superfícies, de manifestacions d'aquesta cultura. Des de llistes dels millors vins dels darrers anys fins a descobriments inesperats, des d'ofertes per a col·leccionistes fins a coups de coeur de preu discret, des de fires plenes de multitudinàries oportunitats fins a seleccions rigoroses per a connoiseurs subtils, la premsa i els llocs de venda creen un teixit que ocupa el cap i el cor dels francesos fins ben bé a mitjans d'octubre.

I cal creure que durant aquest mes, mentre viticultors i vinicultors veremen i elaboren els crus dels anys vinents, els francesos fan la seva verema particular d'ampolles per a tot l'any, de vins de cada dia i de vins per a les grans ocasions i, alguns, els afortunats que tenen celler, de vins de guarda, per tenir-los, vetllar-los i segurament no obrir-los mai.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 11 de octubre de 2007

Más información

  • COLLS I PUNYS