"Necessitem còmics que tractin de temes socials d'actualitat"

Tres dècades (de vinyetes). És el temps que porta l'editorial Norma -fundada l'any 1977 a Barcelona per Rafael Martínez- publicant joies del novè art. Tants anys donen per experiències dispars, algunes de les quals semblen allunyades del regne de les historietes. Però no del tot. Martínez, per exemple, va ser testimoni d'un treball titànic de l'il·lustrador Luis Royo, una de les estrelles del seu catàleg. Un magnat rus va encarregar l'any passat al dibuixant la decoració d'una cúpula de nou metres de diàmetre en un castell que s'estava construint prop de Moscú. A l'estil dels frescos del Renaixement, Royo es va autoretratar gaudint dels cossos esvelts de les nimfes i acompanyat del seu mecenes rus i de Martínez. "El resultat de la cúpula és magnífic, però tot va ser molt dur per l'entorn. En el castell treballaven 300 moldaus, que vivien en unes condicions precàries en unes tendes de campanya instal·lades als boscos nevats". D'aquella vivència, es poden treure traços per esbossar dos motius recurrents de la trajectòria de Martínez: la fidelitat als autors que admira i una preocupació, que vol portar als còmics, per les injustícies de la realitat social que ens envolta.

"El còmic en català és bàsicament manga que s'adreça a un públic adolescent"

Pregunta. Donem per acabats els discursos catastrofistes sobre el negoci dels còmics?

Resposta. Sobre això, tinc una visió molt personal. El còmic sempre ha anat bé a Espanya. Les publicacions de Norma mai han patit una crisi. Hi va haver una època en la qual es publicaven moltes revistes i després van desaparèixer. Va ser una tendència lògica per l'aparició dels àlbums. Els lectors preferien esperar-se a la publicació de les seves sèries favorites en àlbum, perquè de les que apareixien a les revistes només els interessaven unes poques. Va passar una cosa bastant similar amb les revistes literàries dels anys seixanta i setanta.

P. El còmic ha recuperat definitivament el lector adult?

R. El públic del còmic mai ha estat nombrós. És fidel, però no nombrós. En els últims 10 anys s'han afegit els lectors del manga (còmic japonès), lectors que compren molt. El repte és aconseguir que aquest nou públic es passi també al còmic europeu i nord-americà. A Estats Units hi ha una gran moda de còmic d'autor, gràcies al treball de gent com Mike Mignola, Frank Miller o Dave Gibbons, entre d'altres. Aquests autors admiraven el que feien referents europeus com Moebius o Jacques Tardi. Per això van començar a publicar obres personals lluny de les grans editorials, encapçalades per Marvel i DC. Ara, aquests macrogrups accepten que autors com Miller facin el que vulguin per evitar que marxin a segells independents com Dark Horse o Fantagraphics.

P. El manga atreu el públic femení, però ací no abunden autores de còmic. Què passa?

R. Al nostre catàleg tenim autores com Victoria Francés i ara hem començat a publicar l'obra de Cris Ortega. A més, aviat apareixeran àlbums de la francesa Mélanie Delon i de la ucraïnesa Katarina Sokolova. Moltes autores, si bé no dibuixen manga, comparteixen el mateix univers gràfic i temàtic del còmic japonès: ambients lúgubres, romanticisme, els personatges tristos... És qüestió de temps.

P. Quants exemplars cal vendre per aconseguir que un títol sigui rendible?

R. El tiratge mitjà d'un títol nou és de 2.500 exemplars i 10.000 per un àlbum d'una sèrie llarga que funciona bé al mercat, com Hellboy o Blueberry. Tot és relatiu, però la publicació d'un còmic es considera rendible quan ven 3.000 exemplars. Es tracta de buscar un equilibri amb èxits que et permetin compensar la publicació d'obres més minoritàries.

P. No hi ha un excés d'oferta?

R. Hi ha gent que s'ha posat a editar per afició i que fan un gran treball recuperant material antic. Han aparegut moltes editorials petites que en un mercat normal no existirien. Les grans editorials comencen també a interessar-se pel negoci del còmic. Per exemple, Planeta els publicava abans gairebé d'amagat sota el segell Fórum. Ara també publiquen Mondadori, Plaza & Janés... Si bé es percep un excés de còmics, el problema es troba en els pocs espais que reserven les llibreries per aquest producte. Fas un tiratge de 3.000 exemplars i només en pots distribuir 1.500. D'altra banda, les llibreries especialitzades són petites, poques superen els 100 metres quadrats.

P. No hi ha mercat pel còmic en català?

R. Fins ara el còmic en català és bàsicament manga que s'adreça a un públic adolescent. Els adults es van formar a l'escola en castellà. Són els més joves els que han gaudit d'un català normalitzat a les escoles. És per això que sí hi ha un mercat de manga en català. En el cas dels adults, per ser rendibles cal adreçar-se a un mercat d'àmbit estatal. Passa el mateix amb la premsa en català: per subsistir li calen subvencions. Qui sap el que passarà en el futur...

P. Els còmics han pujat molt de preu per aquestes edicions tan luxoses de tapa dura. Les obres de Will Eisner es podien comprar abans a un preu més assequible que el de les reedicions actuals.

R. Will Eisner era un gran autor, però també un gran estrateg en l'àmbit comercial i artístic. No volia ser recordat com un dibuixant de còmics, sinó com un autor gràfic. Abans de morir va vendre els drets de la seva obra a Norton, que publica narrativa, per distingir les seves novel·les gràfiques de la resta de productes del mercat. El segell va decidir publicar volums que apleguessin tres novel·les gràfiques d'Eisner. Per tenir els drets calia publicar-lo així, com en el cas del material antic de The Spirit. El format és obligatori. En qualsevol cas, el públic adult busca un producte de qualitat.

P. D'on li ve l'afició?

R. Sóc el petit de tres germans. El meu germà Juan era un gran lector de còmics. Anava a llocs on es podien canviar exemplars pagant 10 cèntims de pesseta. Gràcies a ell vaig llegir Jabato, Roberto Alcázar, Pantera negra... El que més m'agradava era la sèrie Hazañas bélicas quan la feia Boixicar.

P. El primer còmic que va editar va ser...

R. Un recull d'acudits gràfics de Lassalvy, un autor francès que venia el seu treball a les revistes picants del Grupo Zeta d'Antonio Asensio.

P. 30 anys sense polèmiques...

R. No he tingut la sort que cap autor m'hagi fet un treball com el que ha provocat tota la polèmica amb El Jueves. Al mercat d'ací hi ha un buit: el còmic social. Necessitem còmics que tractin temes socials de l'actualitat, com les pasteres que arriben d'Àfrica o els abusos de poder del capitalisme, de l'Església Catòlica o de gent que mana a l'estil de Putin. El proper any publicarem una col·lecció consagrada a aquests temes. No podem viure només de mons fantàstics.

P. Els pobres col·leccionistes no donen l'abast.

R. El merchandising se'l van inventar alguns espavilats que volien treure profit de sèries d'èxit. En això hi ha massa escombraries. Cal seleccionar bé, tant el que compra, com el que ven.

P. Algun dia tindrem un museu barceloní del còmic?

R. Hi ha gent com Joan Navarro o Antoni Martí que treballen en això. Tenen la idea de fer un museu del còmic a Barcelona per exposar historieta clàssica i moderna, que podrien ubicar prop del centre comercial Heron City. A Norma els donarem tot el suport que calgui, però crec que les administracions ho tindrien difícil per justificar que gastessin diners en això, amb tot el que cal fer en altres àmbits.