Ja sóc aquí

Ja el tenim aquí. Per imperatiu de calendari. L'Onze de Setembre. Un onze atabalat, en plena precampanya electoral -Déu ens en doni glòria: serà llarguíssima. El primer onze de Montilla. Un onze que ens reclama orgull nacional quan els trens s'espatllen cada dos per tres i la gent es queda sense llum a ca seu. Verge del Remei, Santa Quitèria i tutte quante, intercediu per nosaltres.

La Diada oficial continuarà celebrant-se al Parc de la Ciutadella, però ja no a l'avinguda dels Til·lers, sinó davant de la Cascada. I això? Doncs mira, es veu que ho veurem millor. A més, això dels til·lers s'ho va empescar el d'abans. Canviem-ho, que és la manera més siciliana i habitual perquè mai canviï res. La pregunta és: no podríem quedar-nos una estona quietets? Encara que Sarkozy hagi introduït algun canvi, el 14 juillet passa als Camps Elisis de París, al Pont de Pierre de Burdeus o a la plaça del Capitoli de Tolosa de Llenguadoc. I el 2 giugno -molt més modest, i té bons motius per ser-ho- es recorda a l'avinguda dels Fori Imperiali de Roma. I s'ha acabat el bròquil. Aquí no: quan decidim que treiem els plàtans de les carreteres, no en deixem ni un. Després descobrim que la gent es mata aproximadament igual amb o sense arbres, i que circular a ple sol comporta altres inconvenients, però és igual, tot a terra. No en sabem, de respectar els paisatges, els escenaris. En realitat, tan se val si es fa a l'avinguda dels Til·lers o la Cascada: la cosa veritablement important fóra que no es bellugués cada cinc minuts, com si fos un pla de batxillerat. O com el pobre himne nacional: aquest any ja no jugarà en posició de defensa, cloent l'acte, sinó a la davantera, obrint-lo. En posició de tancament saltarà al camp el Cant de la Senyera, que és l'himne de l'Orfeó Català, i no exactament de Catalunya. Embolica que fa fort. Espero que, com a mínim -aquest any, sí-, la versió d'Els Segadors que s'interpreti sigui la publicada al DOG, que és llei, i no una versió de fantasia, molt indicada pel Camp Nou, però no davant del Parlament. Encara que per mi ja ho poden suprimir tot, til·lers inclosos. Prou atabalada ens espera amb Frankfurt i les eleccions com per fixar-nos en pijadetes .