L'art fet llibre

Brossa amb Tàpies o amb Perajaume; Joan Ponç amb Foix; Guinovart amb García Lorca; Xavier Corberó amb Camilo José Cela; Comediants amb Salvador Saura i Ramon Torrente... Són matrimonis entre escriptors, artistes i dissenyadors que van acabar en forma de llibre i que compleixen els requisits de no ser volums-objecte d'artista, tampoc peces úniques ni textos il·lustrats de luxe: cap llenguatge està supeditat a l'altre. I així, fins a un total de 104 exemplars. Tots ells construeixen un nou capítol en el museu de l'art contemporani català. I aquesta serà la major aportació de la mostra visualKultur.cat, cridada a ser una de les exposicions estel·lars que l'Institut Ramon Llull portarà a Frankfurt amb motiu de la Fira del Llibre.

Un edifici construït per Richard Meyer, el Museum für Angewandte Kunst Frankfurt (Museu de les Arts Aplicades), acollirà del 26 de setembre al 27 de gener "una història de l'art català a través del llibre des dels anys seixanta a partir de la col·laboració entre escriptors i les avantguardes artístiques com Dau al Set, fins a l'actualitat, on entren ja els dissenyadors més creatius", explica Daniel Giralt-Miracle, comissari de l'exposició, junt amb Vicenç Altaió. Amb ells han col·laborat Saura i Torrente, els creadors del llibre de tapes metàl·liques Sol, solet amb el grup teatral Comediants.

"És un treball d'investigació inèdit i suggerent que no ha vist ningú", afirma Altaió. Les tirades d'aquests llibres solien oscil·lar entre la vintena i els pocs centenars d'unitats, que en molts casos no van arribar a les institucions públiques; per això, la Biblioteca de Catalunya només ha pogut cedir cinc llibres i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, a penes sis. Les fundacions dels artistes (Miró, Dalí, Guinovart...) i, sobretot, els propis Giralt-Miracle i Altaió són els grans subministradors d'una mostra que reuneix des de peces de sis euros a altres que disposen d'una assegurança de 135.000 euros, com Dix recettes d'immortalité (1973), de Salvador Dalí. Els llibres recullen textos tant d'autors catalans com castellans i estrangers: "Mentre un dels tres components -artista, escriptor o impressor- estés vinculat a Catalunya era suficient", diu Altaió. La mostra palesa, segons Altaió, que "la cultura visual catalana té una gran identificació amb el llibre, que durant temps va ser clandestí per la política, i que va aconseguir un equilibri entre textos i imatges molt alt, el que no es dóna tant en els llibres estrangers".

L'exposició arranca amb dos genis units: el treball de Tàpies sobre textos de Llull (Llull-Tàpies, 1985). Per ressaltar la continuïtat del català des de les llengües romàniques fins a l'avantguarda hi ha el treball de Miró i Foix Quatre colors aparien el món (1975) i el llibre Homenatge a Joan Prats (1975), amb intervencions de Miró i Calder, entre d'altres. Prats va promoure el llibre-capsa Cop de poma (1963), que va reunir Tàpies, Brossa i el compositor Mestres Quadreny. "Brossa és el que dóna el salt en donar-li a les lletres autonomia visual i deixar els poemes en fragments de realitat", teoritza Altaió.

El nucli de l'exposició el formen obres que van dels anys 60 fins als 80. Entre la por i el compromís, apareixen llibres d'artistes del Dau al Set, com Modest Cuixart o traços de l'informalisme abstracte d'Albert Ràfols-Casamada, que juga amb Lao-Tze junt amb Josep Palau i Fabre (Tao-Te-King, 1965). Ja en democràcia apareixen obres com el llibre de l'arquitecte Enric Miralles, amb una coberta que fa de multiforme casa a un poema de Miquel Martí i Pol (Cinc esbossos de posibles variacions melangioses, 1998), "una de les sorpreses de la mostra", diu Giralt-Miracle.

La mostra ofereix un apartat dedicat a les revistes, on destaca Cave-canis (1995-1999), sota format de capsa-maleta i amb Perejaume i Tàpies criticant la Barcelona postolímpica. Un altre apartat recull la Barcelona i la Catalunya del disseny que poden simbolitzar els treballs d'America Sanchez, Mariscal amb El libro de Cobi o les últimes generacions com Ramon Prat i Àlex Gifreu.