F

Som un dels motors de la creació cultural europea i per això anem així a Frankfurt, amb orgull i convenciment", explicà Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull, durant la presentació oficial, ahir a l'Auditori de Barcelona, del programa artístic de la presència catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. "Només ens falta la identificació, i aquest és l'objectiu que ens marquen, que tota aquesta creació s'identifiqui com a cultura catalana".

Au idò, allà anem. Bé, allà hi aniran ells, a identificar-se. Més de quatre-cents creadors -a més d'un centenar de literats i uns 300 castellers; en conjunt, més d'un miler de convidats- que participen en l'amplíssim programa de teatre, dansa, arts visuals, cinema, música, gastronomia i cultura popular que se celebrarà durant els mesos de setembre i octubre, primer a Berlín i després a Frankfurt. En aquesta ciutat, a l'agost hi haurà un pròleg de la presència catalana, ja que s'hi celebrarà, organitzat pel Departament de Cultura, el tradicional aplec de tradicions culturals on hi participaran uns 25 grups amb 800 participants, entre grallers, cavallets, diables i altres colles.

"Som una de les cultures més creatives i amb més talent d'Europa", diu Bargalló

El seu responsable, Borja Sitjà, assegura que, encara que ho sembli, no és que ara es munti un Grec a la ciutat alemanya. "No és un festival, és quelcom més complicat perquè es tracta de presentar la cultura catalana d'una manera diferent, amb sorpreses i fugint dels tòpics o de les coses més sabudes, ja que els organitzadors s'esperaven que aniríem amb els artistes més coneguts". L'objectiu, explica, és doble. Per una part, contribuir a què a fora es tengui clar el que és cultura catalana, ja que ara, diu, es coneixen alguns creadors però no se sap que pertanyen a una tradició i a un "corpus històric de la cultura catalana". "El gran mal que va fer el franquisme no va ésser tant el de la llengua, que va sobreviure, sinó el de la difuminació de la cultura catalana històrica en la de la resta del país", assegura. L ' altre objectiu, que estaria més en línia amb el que també es pretén en el terreny editorial, és que aquests artistes que ara participen en el programa aconsegueixen una plataforma de llançament europeu -d'aquí, explica, l'interès en fer un ambiciós pròleg al mes de setembre a Berlín, on el ressò mediàtic serà molt major- que es tradueixi amb gires o contractacions.

El programa, explica Sitjà, s'ha generat a partir del projecte que ja tenia Calixto Bieito de fer un muntatge sobre Tirant lo Blanc, que s'estrena primer a Berlín i després va a Frankfurt. "Vaig pensar en buscar l'oposat i per això vàrem encarregar un projecte a l'equip del Sónar, que va idear aquestes quatre nits on es mesclen disciplines. Han estat els dos eixos a partir dels quals s'ha muntat tota la resta". Sitjà, com es lògic, assegura que el seu programa "té molta qualitat i tots els creadors que hi ha són molt bons, encara que alguns també molt bons, per diverses raons, no hi són". Ahir, precisament, a l'altra part de la ciutat, el director del Teatre Lliure, Àlex Rigola -tan connectat precisament amb el teatre alemany-, trobava "estrany" que el programa de la fira "obvïi" la companyia del Lliure, que és, diu, "la que més surt fora en aquests moments".

És curiós perquè el programa és molt ampli, amb una voluntat més de mostrar un calidoscopi que de fer apostes fortes i concentrades. Ja ho va dir ahir Bargalló: "Serà impossible veure-ho tot". Es tracta, va insistir, de demostrar que "som una de les cultures més creatives i amb més talent d'Europa", tan "diversa i rica" que omplirem tota la ciutat. Pel director de l'Institut Ramon Llull és lògic que tengui més interès mediàtic el concert que pugui fer Carles Santos amb el campió de trial indoor Adam Raga a la primera nit Sónar que les presentacions literàries. Una cosa, afirma, farà ressò de l'altra.

Sobre del pressupost, ahir Bargalló no en va parlar. L'escenari -literal, perquè l'acte va reunir desenes de creadors sobre l'escenari de l'Auditori escoltant com ell i Sitjà desgranaven el programa davant la premsa- era massa pompós com per a parlar de diners. A la primera pregunta va combinar, irònicament, l'"això avui no toca" de Pujol amb el "siempre negativo" de Van Gaal. Es va limitar a comentar que, com se sabia, el pressupost global és de 12 millions d'euros i a anunciar per una data més endavant el destriar quina part es destinarà al programa artístic, quina al programa literari i quina al programa d'indústria editorial, que són els tres eixos, va recordar, de la presència de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt.

Això sí, com que les quatre nits Sónar inclouen un apartat gastronòmic, va indicar que s'estalvien haver d'organitzar d'altres sopars protocolaris, inclosos els de cloenda de l'Any Turístic de Catalunya a Alemanya que s'ha organitzat amb l'excusa de la fira editorial. "El que està clar és que quan hàgim de fer l'anàlisi valorativa segur que Frankfurt ens haurà sortit molt barat", va insistir Bargalló. A més, una part important la paga Madrid a través del ministeri d'Indústria. "Es tracta d'aconseguir un reconeixement exterior i, també, interior, perquè tot això servirà també per fer-nos adonar de la riquesa de la nostra pròpia cultura".

Tranquil·litat. Només falten tres mesos per la fira i això passa ràpid. Borja Sitjà insisteix: "Hi haurà vida després de Frankfurt". Això esperem.