Família de gals

Reconsagrada família, la catalana. Encara vives les espurnes del foc d'encenalls sobre la llista de Schindler, perdó, de Frankfurt, entrem en la foscor del nostre túnel eròtic preferit: la Sagrada Família. Una família que, malgrat el nom, és si fa no fa com totes, amb parents ben i mal avinguts distribuïts aproximadament al 50%. La junta rectora i expiatòria posa el crit al cel -on, si no?- perquè l'AVE pot malmetre el temple. No perjudicar els veïns i la ciutat on va irradiar la llum de l'arquitecte que buscava Deú als detalls abans que Mies s'hi posés, sinó el Temple, amb la te ben gran, muralla de les nostres lamentacions. I com que els veïns estan en peu de guerra, som-hi tots a muntanya, minyons de la vella xiruca! Entretant, a la plaça de Sant Jaume els irreductibles gals van fent trapelleries a una banda i l'altra. Coté mer, ERC suma alegrement amb CiU i el PP per presentar al plenari municipal de demà una proposició per modificar el traçat de l'AVE. Modificar el traçat de l'AVE, quan el van aprovar el 2002! Aquests gals amenacen amb retornar-nos al neolític dels menhirs santcugatians, per Belenos!

I a l'altre costat de la plaça, com tenim els amiguets? Doncs, calladets i formals, que tenen por que el mestre els renyi. No hi ha peix, podrit o fresc, que susciti cap baralla a l'assolellat poblat de l'oasi. És cert que es tracta d'una infraestructura vital, però oi que no ens hem de barallar? L'ERC d'amunt ignora a l'ERC d'avall que s'escarrasa contra el traçat, com ja abans uns s'escarrasaven contra l'Estatut i els altres, no. I el PSC, penjat de l'arbre, amb la boca tapada i la lira ben lluny: l'Abraracúrcix no va baixar a temps de l'escut quan va perdre peu al Carmel i ara la sospita que el cel ens caurà d'un moment a l'altre damunt del cap s'escampa pel poblat.

Empresaris, sindicats i ciutadans de tota mena a favor del progrés imploren que el tren funcioni d'una vegada, que porti harmonia i manllevi aspror d'aquesta família d'expressió tan eixuta que li faries caritat només de veure-la, sense saber que fent-ho et guanyes el cel. El cel de Tutatis, naturalment.