Ona expansiva

Els organitzadors del Sónar calculen en uns 80.000 el nombre d'espectadors que el festival pot assumir en una edició sense desbordar-se. Aquesta xifra, com ho són sempre els números, és incapaç de descriure la procedència diversa del públic. Any rere any s'ha anat constatant l'atracció d'aquest esdeveniment pioner entre aficionats d'arreu del món. El que no és tan conegut és que, amb l'etiqueta de SónarSound, aquest fenomen de masses també viatja, com es constata al reportatge produït per Televisió de Catalunya que l'Sputnik va oferir dijous passat i que es projectarà avui i dissabte al CCCB en el SónarCinema. Sónar around the World ens va dur a Buenos Aires, Hamburg, Tòquio i Seül, per comprovar la força de l'ona expansiva del Sónar.

Al llarg de l'any passat, un equip de la televisió catalana va seguir en directe l'organització del Sónar en aquestes ciutats i també a Barcelona. El periple es condensa en un reportatge molt ben pensat, tant pel contingut com per la forma, amb unes imatges plenes de moviment. Escombrats, zooms i altres jocs visuals donen dinamisme a un programa que està fet des de l'entrega absoluta a la causa i n'és una gran plataforma publicitària. Aquesta evident sintonia prèvia, però, no és incompatible amb el rigor d'un treball que combina amb habilitat el vessant divulgatiu i el de producte d'entreteniment. El puzle de declaracions, la diversitat dels entrevistats i la barreja d'elements com panoràmiques de les ciutats de destí i imatges de concerts, el fan molt digerible.

Així que alhora que es veu com el Sónar internacional es va implantant amb èxit, es coneix el context en què va sorgir, la filosofia que l'anima i les persones que hi ha al darrere. I queda clar també per què és tan exportable: el Sónar, més enllà del concepte (la fórmula es podria copiar amb facilitat) "és una marca", com diu a les càmeres un dels tres directors. Tant se val que els argentins en diguin Sonár, amb un accent impossible. O que a Seül el públic no balli i entengui la proposta amb un esperit més cultural que lúdic. O que a Hamburg se celebri en el marc d'un festival de música clàssica. Del reportatge se'n desprèn una idea interessant. Avesats a l'èxit assegurat a Barcelona, els organitzadors necessiten el vertigen de no saber com funcionarà a d'altres llocs. Pateixen (una mica) per si es vendran o no les entrades en un país nou. I al final els reconforta veure que l'ona expansiva no perd potència.