El regnat dels superherois

Fa uns anys, la porta d'entrada més popular al món del còmic no era la novel·la gràfica, molt minoritària llavors: els joves començaven a tenir fal·lera pel novè art amb les historietes de superherois. Va ser un regnat llarg, estroncat només per l'eclosió del manga i l'univers otaku. Les vinyetes nipones, però, han aconseguit atreure massivament el públic femení. Malgrat aquest declivi, l'èxit d'algunes adaptacions de cine ajuda a recuperar lectors perduts.

L'època d'or dels còmics dels superhomes va anar de la maneta dels quioscos i d'un grapat de llibreries especialitzades (preats temples on es podien comprar les edicions originals). Marvel o DC? Abans de l'aparició dels segells independents de pes, aquesta adscripció era important, delimitava territoris. Els elitistes arrufen el nas quan senten parlar de superherois, però aquestes historietes van ser l'escola d'artistes avui de culte, continuadors d'una tradició iniciada per Joe Shuter, Jerry Siegel, Stan Lee, Bob Kane, Steve Dickto i Jack Kirby, entre d'altres.

Els clàssics de la factories Marvel i DC formen part de la iconografia contemporània: Superman, Batman, Flash, Els 4 Fantàstics, Daredevil, Thor, Hulk, Els Venjadors, El Capità Amèrica, Spider-man, La Patrulla X... La llista no estaria completa sense brivalls com Magneto, Galactus, el Jocker, o Lex Luthor, líders de les forces del mal. Aquest univers paral·lel, on els friquis han trobat la felicitat, també està habitat per antiherois anarquistes, adreçats a lectors adults. És el cas de Lobo, una efímera creació de Keith Giffen i Roger Slifer reinventada per Alan Grant i Simon Bisley. Les aventures de Lobo, un outsider d'estètica punk, es presentaven farcides de violència, perversions, humor negre i mala llet.

Les vinyetes superheroiques atresoren joies gràcies al treball de guionistes com Chris Claremont (mític visionari de la nissaga dels mutants) o Ann Nocenti -autora destacada a l'hora de retratar les ambigüetats ètiques dels superbons-, i d'una nòmina impressionant de dibuixants: John Byrne, Alan Davis, Walt Simonson, John Romita (senior i junior), Todd McFarlane, Dave Cockrum, Jim Lee, Kevin Maguire, Jim Starlin, Mike Mignola, Barry-Winsor Smith, George Pérez, John Buscema, Carlos Pacheco...

Alguns d'ells són els protagonistes d'una rebel·lió que va suposar una fugida de talents de Marvel i DC. El problema: l'èxit de les sèries depenia de la qualitat dels guionistes i dibuixants, però aquests no tenien cap dret d'autor sobre el seu treball artístic. McFarlane i altres companys d'ofici, com Marc Silvestri i Rob Liefeld, van decidir acomiadar-se per fundar l'any 1992 el seu propi segell, Image, que va tenir un gran èxit de vendes amb Spawn (creació de l'ubic McFarlane). Ací van posar ordre a l'edició de sèries de superhomes els segells Zinco, que publicava el catàleg de DC, i Forum, que feia el mateix amb les historietes de la Marvel. Abans apareixien a editorials poc respectuoses amb els originals. Però va ser un avenç important, perquè cal recordar que l'agra censura franquista va prohibir durant molt de temps la seva publicació.

Els superherois no s'han pogut sostreure de les picabaralles del món editorial. Així, els drets de publicació dels còmics de Marvel a Europa estaven en mans del grup italià Panini, que els cedia a Planeta DeAgostini (propietària de Fòrum) per a la seva publicació a Espanya. L'any 2004, Panini no va renovar aquesta cessió i ara els publica directament al mercat espanyol. Planeta, però, té el catàleg de DC, tradicionalment lligat a Norma Editorial.