La processó laica

Falta ben poc per a la Semana Grande, com anomenen la Setmana Santa a la Cofradía 15+1 de l'Hospitalet. Per aquest motiu, als locals de l'entitat, que està ultimant els preparatius de fins a nou processons, tot són nervis. L'experiència de 30 anys organitzant aquesta tradicional cita anual no és suficient per tranquil-litzar els membres de l'associació, que dediquen les últimes hores a assajar i fer els darrers retocs al vestuari i el material, per tal que tot estigui a punt.

Unes 700 persones participen en la preparació de les processons de l'Hospitalet, les més multitudinàries de Catalunya. L'any passat les van presenciar unes 900.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, la qual cosa va suposar el rècord registrat fins al moment. Això no té res a veure amb la manera com va començar aquesta tradició a l'Hospitalet, quan 15 amics procedents del sud d'Espanya que es reunien en un bar i que enyoraven les processons de les seves terres van decidir de forma espontània sortir amb una taula sobre la qual van posar una estampilla. La van envoltar amb ciris, sostinguts amb l'ajuda d'ampolles de cervesa. Dos anys després, aquesta peculiar sortida, que es va anar perfeccionant amb petits detalls, ja reunia unes 500 persones. La Policia Local va arribar a perseguir pels carrers els organitzadors de la processó perquè entorpien la circulació. Però aviat les autoritats locals es van adonar que aquesta manifestació tenia molta significació per a moltes persones. Aleshores, l'entitat es va legalitzar i les processons van passar a convertir-se en una de les principals atraccions de l'Hospitalet. No obstant això, es manté com una processó laica perquè les imatges no surten, com és habitual, d'una església, sinó de la nau que l'entitat té a la plaça de la Bòbila. Això és perquè quan el grup d'amics va anar a demanar permís a l'autoritat eclesiàstica per fer ús de l'espai sagrat, aquesta s'hi va negar perquè no va donar massa crèdit a la seva iniciativa.

Avui i demà es concentren la majoria de processons. Expliquem el 'making-off' de dues de les més conegudes

Han passat els anys i Francisco Torivio en fa 28 que és membre de la Cofradía 15+1 i treballa tot l'any per preparar els actes de Setmana Santa. S'encarrega de la secció dels romans, que aquest any ha modificat el seu vestuari. Per això, des de fa dos mesos una vintena de persones han estat cosint cada dia al local de l'entitat, al carrer del Molino. "He de fer l'última repassada, perquè sempre hi ha petits descosits", diu Torivio revisant les peces de roba. Assegura que "aquest any es notarà el canvi". Cada tarda reuneix els romans i assagen els passos que hauran de fer quan marxin en processó. Aquesta setmana s'hi han sumat els tambors i, després, tota la banda. Avui dijous, Torivio el dedicarà a acabar de netejar tot l'armament, perquè llueixi Divendres Sant.

Aquest any és especial per a Paqui Muñoz, ja que per primera vegada fa de camarista. Aquest és el nom que reben les dones que ajuden el priost a vestir les imatges abans que surtin en processó. Muñoz i una altra noia s'han encarregat de tenir les túniques i les agulles a punt. Seguint el ritual, a poc a poc han cobert la figura de Jesús amb les seves robes i l'han engalanat amb l'escapulari, els botons dels punys i altres detalls, en un lent procediment que ha durat aproximadament unes tres hores. "Tot es fa en el seu precís moment, ara se li posa això, després allò altre", comenta. Es tracta d'un acte íntim i a la sala no està permesa l'entrada de gaire gent. Emocionada per la tasca que se li ha encomanat, Paqui Muñoz va decidir fer una contribució, i ha encarregat l'elaboració d'un sudari per al Sant Sepulcre i un nou tocat per a la Verge de la Soledat.

El fet és que per organitzar les processons l'entitat compta amb un pressupost anual d'uns 20.000 euros, que aporten l'Ajuntament de l'Hospitalet, la Generalitat i la Junta de Andalucía. Però li cal alimentar-se de donatius de persones i d'empreses per anar millorant tot el parament. En aquests moments, comenta el president de l'entitat, cal renovar la finestreta que permet als portants que carreguen Jesús Natzarè mirar des de sota de la figura cap a l'exterior. "S'ha de fer amb brodats, per tal que no se'ls vegi des de fora. Només això ja ens costarà uns 18.000 euros", comenta Herrero.

Amb els preparatius pràcticament enllestits, ara tothom mira cap al cel. És per mirar si encara hi ha núvols. "Fa tres anys no vam poder sortir tal dia com demà. Esperem que no torni a passar!", exclamen els confrares.