_
_
_
_
Religió

Passió als carrers

Verges i L'Hospitalet s'omplen a vessar per seguir les processons de Setmana Santa d'un país que cada cop va menys a missa

Les processons de Setmana Santa aboquen al carrer els qui es neguen a trepitjar els temples durant la resta de l'any. Gairebé 900.000 persones van veure l'any 2006 els passos de la Confraria 15+1 de l'Hospitalet. També els carrers de Verges es van omplir a vessar l'any passat per tal de veure la Dansa de la Mort la nit de Dijous Sant. Aquestes manifestacions d'entusiasme a la via pública xoquen amb tossudes estadístiques: el 24% dels barcelonins es declaren no creients, el 77% diu que l'Església catòlica no dóna resposta als problemes de la societat d'avui i només el 14% assegura ser practicant. Per acabar-ho d'adobar, tan sols el 22% dels catalans (el percentatge més baix de tota Espanya) posen la creueta a la casella de l'Església catòlica que preveu l'imprès de la declaració de la renda.

És a dir, sense por de caure en heretgia, a l'infern laïcista que tant preocupa el cardenal Antonio Cañizares es parla català. Potser per conjurar l'extensió d'aquest virus maligne, el purpurat ha consagrat tota Espanya a la Divina Misericòrdia i a l'Immaculat Cor de Maria (dogma ben espanyol, per cert). Ho explicava documentadament Joan B. Culla en un article en aquest diari (30-3-2007). L'agilització dels tràmits de divorci, les bodes homosexuals i la reforma dels estatuts -un, pel que es veu, més que els altres- estan a l'origen d'aquests mals que menen cap a la condemnació.

Catalunya ha estat i és pionera en molts d'aquests camins laïcistes que a Espanya impulsa un Govern socialista, però que al país ha tirat endavant el nacionalista moderat. Només cal recordar que el montinià president Jordi Pujol va ser amonestat sota el papat de Karol Wojtyla pel Pontifici Consell per a la Família per haver aprovat la llei de parelles de fet.

Aliens, però, a diagnòstics més a prop del nacional-catolicisme que de la finezza exigible al portador d'un solideu cardenalici, lluny també del debat de matissos entre montinians i wojtylians, els carrers de moltes poblacions catalanes són escenari per Setmana Santa de manifestacions d'origen religiós i de present més aviat laic. Les esmentades processons de Verges i l'Hospitalet de Llobregat són dos exemples ben diferents d'un sentiment que perviu més a cavall de la tradició o d'una anàrquica i espontània religiositat popular (amb perdó dels creients) que de la fe pròpiament dita. Quan ha desaparegut el caràcter obligatori i coercitiu de la religió d'Estat, queden aquestes manifestacions multitudinàries. La passió és viva als carrers.

Ha quedat definitivament arxivat en un trist racó de la memòria aquell ritus nacional-catòlic que convertia els oficis de Setmana Santa en execució. Se'n deia matar jueus, un simulacre que consistia en fer rodar carraques a cor que vols o copejar els bancs de l'església. Era un xivarri ben poc metafòric sobre el que calia fer amb els qui -segons el mestratge eclesial- van matar Crist. L'enrenou era aprofitat per la mainada més rebel i projueva per clavar amb claus a cop de martell els abrics dels feligresos del banc de davant. Era la petita venjança del condemnat a patir els oficis.

Ara ja no es maten jueus a unes esglésies cada cop més buides. Però igual que abans, els carrers de Catalunya s'omplen de manaies, imatges de la Mare de Déu, de Jesús crucificat i de confrares portadors de passos, devots de la Setmana Santa que probablement no trepitgen un temple en tot l'any. Abans ho feien per decret. És el triomf de la passió popular per la religiositat ja sigui autòctona ja sigui sobrevinguda. La processó de Verges és una tradició que manté viva un poble empordanès de fa segles. La de l'Hospitalet és un producte de l'enyor i la immigració. Ni tan sols compta amb el pertinent permís eclesial, sinó que va néixer a l'escalf de la tertúlia d'un grup de 15 amics. Ambdues són ja més filles del patrimoni popular que del religiós.

Menys practicants però més diversos

Diferents estudis d'opinió posen de manifest que l'Església catòlica catalana es troba immersa en un període d'estancament. Un dels documents que confirma aquesta tendència és la darrera enquesta sobre valors socials dels barcelonins, realitzada a la tardor de 2006 a instàncies de l'Ajuntament.

Segons aquesta enquesta, l'Església catòlica és una de les institucions que inspiren menys confiança entre els barcelonins. Prova d'això és que només el 25% dels entrevistats asseguren que confien "molt o bastant" en l'Església catòlica.

Tot i això, la majoria dels barcelonins continuen considerant-se catòlics. Gairebé el 70% dels ciutadans es declaren catòlics, tot i que només el 13,9% es declara practicant. El 24,3% dels barcelonins diu que no és creient. El mateix estudi també revela que el 88,6% dels ciutadans creuen que l'Església catòlica no dóna resposta als problemes d'una societat moderna, i el 77,7% diu que no satisfà les necessitats espirituals de les persones.

D'altra banda, en el si de l'Església catòlica continuen produint-se tensions fruit de la convivència, en una mateixa institució, dels moviments de base -que consideren que la jerarquia eclesiàstica està descuidant els postulats aperturistes del Concili Vaticà II- i els de tarannà neoconservador: des de l'Opus Dei fins als Kikos passant pels Legionaris de Crist o els focolars. La que agrupa més fidels és la de Barcelona, que lidera l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach. L'any 2005, en aquesta arxidiòcesi es van oficiar més d'11.000 baptismes, 7.000 primeres comunions, gairebé 1.300 confirmacions i uns 3.800 matrimonis. L'arxidiòcesi agrupa un total de 212 parròquies, quasi 400 preveres i 35 diaques.

Els darrers anys, el pluralisme religiós ha crescut. Prova d'això és que, segons l'enquesta municipal sobre valors dels barcelonins, el percentatge de creients d'altres religions se situa en el 6,8% dels ciutadans, quan l'any 1998 aquesta dada era del 2,7% del total. L'esclat recent de tradicions com el protestantisme, l'islam o el judaisme es deu a la immigració, però també a la població autòctona, que cerca respostes en tradicions religioses que fins ara han tingut una presència silenciosa i desconeguda a casa nostra. Dels gairebé 3.500 llocs de culte que segons la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat estan repartits per Catalunya, 2.534 corresponen a temples catòlics.

¿Viu la societat catalana cada vegada més d'esquenes a allò trascendent? La llista de llibres més venuts sembla desmentir-ho.

Més enllà del fenomen d'El Codi da Vinci, de Dan Brown, altres llibres relacionats amb el fet religiós s'han col·locat en aquesta classificació. Entre ells, destaca l'assaig Jesús: un perfil biogràfic, obra del biblista Armand Puig.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_