Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Animals de colors

El concepte de temporada té en televisió un sentit ben estrany. És una categoria molt utilitzada per les cadenes a l'hora de publicitar les seves sèries i espais. Però si algú la volgués prendre per governar-se mínimament la vida ho tindria negre, i el resultat seria una arrítmia desconcertant. Perquè les temporades poden tenir una durada variable, en funció de la calidesa de les audiències i de les inclemències de la graella de l'estil de partits de futbol i programacions especials vàries. I perquè, en part degut als mateixos factors, per a un espai determinat un any pot tenir diverses temporades, o pot ser que aquestes triguin mesos i mesos en arribar.

Això últim és el que ha passat amb Bèsties, el programa que TV-3 ha rescatat per a la nit dels dimarts a les 21.30, abans de Ventdelplà. Es va estrenar el setembre de 2004, i va aconseguir una audiència notable, amb una mitjana de 567.000 espectadors per espai, que representen un 23,9% de quota de pantalla. Ara, la cadena n'ofereix la segona temporada, que ha trigat dos anys i mig en arribar, però conserva el mateix esperit d'apropar els espectadors a la fauna salvatge de Catalunya. En varien, és clar, els protagonistes no racionals però es manté l'equip humà. L'espai està dirigit pel naturalista Jaume Sañé i presentat per Oriol Izquierdo, que és també l'autor dels guions.

Bèsties utilitza els recursos dels clàssics del gènere de documentals de natura per mostrar els aspectes més desconeguts dels animals retratats en el seu hàbitat. La primera entrega va estar dedicada al gat mesquer, animal de companyia introduït pels àrabs que en recuperar l'estat salvatge habita, ben amagat, als boscos autòctons. La utilització d'una petita càmer a oculta al cau d'un d'ells permetia observar-lo de prop. La figura del presentador, còmplice tant dels especialistes que hi apareixen com dels espectadors, garanteix l'absoluta intel·ligibilitat del que s'hi explica i atorga un to càlid al programa, en un bon equilibri entre divulgació i amenitat.

Calidesa és una qualitat abundant d'un altre espai que s'ha estrenat també aquesta setmana, el mateix dia que Bèsties i gairebé a la mateixa hora (22.00) al 33. Es tracta de Colors en sèrie, creat per part de l'equip del magazín de tendències Silenci (que per cert ahir estrenava nou grafisme i continguts), del qual n'és deutor. Colors en sèrie és una d'aquelles peces curioses que s'esmunyen dits avall, com l'aigua, quan es busca definir-les. Consta de 10 capítols dedicats cada un d'ells a un color, no hi ha seccions fixes i a pesar de les mínimes píndoles d'informació que vehicula, sembla fruit d'una inquietud purament estètica.

El programa es va estrenar amb el monogràfic sobre el blanc, un enfilall d'imatges maques, tan cuidades com la locució i les músiques, que aconseguien transmetre la sensació de pau i serenor que s'atribueix a aquest color. Com a excusa narrativa, un àngel vestit de blanc impol·lut que baixa a la terra per tacar-se, és a dir, per sortir de la seva existència tan etèria com avorrida, i al fil de la seva experiència va explicant propietats i emocions associades al color més espiritual que ens porta, per exemple, a considerar els coloms blancs com a símbol de la pau. A pesar de no comptar amb una veritable història al seu darrere, Colors...té un cert parentiu amb el curtmetratge i es presenta com un exercici formal molt ben resolt, tot i que massa prim pel que fa als continguts.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 1 de marzo de 2007

Más información

  • VIST I PLAU