Campanyes

La nit serà llarga", va dir una comentarista política de la CNN, però també podria haver estat al plató de TV3. Hi deu haver tòpics que floreixen a totes les nits electorals del món. Tanmateix, la temptació de comparar els comicis catalans amb els del Senat i el Congrés d'Estats Units no ens portaria gaire més enllà. Tot i ser molt propers en el temps, el recorregut d'uns i altres -com a mínim vist des dels Estats Units- presenta grans diferències. Per exemple en la campanya electoral.

Els debats entre candidats a senadors nord-americans s'emetien per les televisions locals, en hores indecents, i només en transcendia un breu resum als telenotícies. Als carrers només s'hi veien, de tant en tant, uns rètols amb els noms escrits dels candidats. Cap foto, cap altra informació, cap programa. Eren rètols vermells per als republicans i blaus per als demòcrates. La publicitat televisiva era agressiva i tenia un aire de vídeo casolà. Riu-te'n del devedé de Convergència. Com a mostra, l'anunci més lamentable era el d'un candidat a senador republicà -Don Sherwood- de qui s'havia descobert que tenia una amant peruana. El senyor, amb cara de gos apallissat, sortia en un anunci i venia a dir: "És veritat que vaig tenir una amant peruana, però això ja s'ha acabat. Gràcies a l'ajut de la meva esposa, meravellosa, he tornat a ser un pare de família que es preocupa pel futur dels seus fills i d'aquest país. Voteu-me, m'he reformat". (No va sortir elegit.)

Aquesta tebior nord-americana contrasta amb el frenesí de tots els partits durant l'eterna precampanya i la campanya electoral a Catalunya. Això sí, ja sigui per excés o per defecte, és una proesa que en tots dos casos més de la meitat de la població sortís a votar.