Canvis

El joc de les cadires dels últims mesos, al departament de Cultura, va servir perquè es desvestís un sant baró per vestir-ne un altre: Emilio Manzano va deixar el Saló de lectura, el programa de llibres de BTV que havia ideat ell mateix, per anar a dirigir l'institut Ramon Llull. Després d'haver disfrutat amb el seu últim programa -un comiat emotiu i alhora familiar-, dimecres passat vam esperar amb atenció quines eren les novetats. ¿Com s'ho havien fet per substituir-lo? Les novetats, finalment, van ser mínimes, i això és una bona notícia: quan una fórmula funciona i al darrere hi ha un equip conjuntat, és absurd desmuntar-lo per trobar un nou format. Amb cinc anys de vida, el Saló de lectura ha anat polint una naturalitat que és molt difícil de reproduir en laboratori. De fet, l'únic canvi del programa ha sigut presentador per presentadora i Marina Espasa, col·laboradora del Saló des del primer dia, ha pres el relleu de Manzano. Dimecres passat, el programa va començar amb el duet (consolidat) de Víctor Amela i Javier Pérez Andújar passejant per les parades de Sant Jordi. Entrevistaven autors i lectors per copsar l'essència del dia. Xavier Rubert de Ventós va il·lustrar-nos amb la seva "filosofia de saló". A continuació, un escriptor (Joan-Lluís Lluís), un llibreter (Àlvar Masllorens) i una editora (Núria Tey) van analitzar amb Marina Espasa diversos aspectes del San Jordi. Encara hi va haver temps per homenatjar Ot el Bruixot -personatge dibuixat per Picanyol al Cavall fort-, escoltar les recomanacions d'Itziar González-Virós i Joan Riambau, i acabar amb els delirants números del ballarí filòsof, el gran Tornasol. Marina Espasa va conduir el Saló a estones una mica cohibida i en d'altres una mica apressada, com si encara se sentís més comentarista que directora, però es veu a venir que sabrà trobar aquell punt just d'entusiasme i de distància que reclama el paper d'entrevistador.

Uns altres que han viscut canvis són els de Catalunya Cultura. L'emissora pública ara es diu iCat FM i des de la setmana passada té una nova programació. Les crítiques que suscitava el projecte abans d'estrenar-se, amb el temor que es convertís en una radiofórmula, s'han confirmat només a mitges. Durant el dia, de les sis del matí a les nou de la nit, es programen cançons alternades amb píndoles culturals sobre llibres, pel·lícules, exposicions, etcètera. El passat dimarts vam poder escoltar aquesta seqüència de grups musicals: Sau - Michelle Shocked - Blondie - Phoenix - Mavericks - Quimi Portet - Van Morrison - Keane - Pep Ruiz - The Church - Lenny Kravitz. Com es veu, no hi ha grans èxits del moment. Es combinen cançons minoritàries dels anys vuitanta, autors catalans i caps de cartell com Van Morrison. Potser en alguns casos (com amb The Church) hi ha una aposta nostàlgica més personal, però no es pot dir que sigui gaire agosarada. L'oient que busca aquest tipus de música ja té emissores com Flaixbac, M80, Radio Club 25 o Rac 105 (el referent que sembla més proper, fins i tot en les veus dels locutors), i es fa difícil pensar que triarà iCat perquè gairebé no té publicitat i sí recomanacions culturals. El temps i el totpoderós EGM ho diran.

A la franja nocturna, en canvi, l'emissora s'obre a propostes més personals. De 9 a 10, Albert Puig fa una tria raonada i selecta de bona música. De les 10 a mitjanit, Jordi Cervera presenta un magazín que repassa l'actualitat cultural. També és molt recomanable la pàgina web ( www.icatfm.cat): es pot escoltar la programació en directe, amb informació sobre els continguts, i alhora es poden triar altres canals de música: n'hi ha un de jazz, un de músiques del món i un de música exclusivament catalana. Internet representa, doncs, el futur de debò per a iCat.