Un socialisme valencianista i solidari

Els valencians i valencianes tenim tot el dret a perviure com a poble amb identitat pròpia, com qualsevol altre poble del món. També tenim tot el dret a que els nostres interessos col·lectius tinguen la màxima consideració política tant a Espanya com a Europa.

La realitat, però, és ben bé un altra. El poble valencià, en la pràctica, som políticament invisibles en Espanya i, més encara en Europa. Comptem poc, per no dir gens, però podem canviar les coses en un segle XXI on, a més, els ràpids processos de globalització a nivell planetari requereixen de referents propis i pròxims? Els socialistes valencians creguem que si.

Aquesta seria una tasca de la majoria de ciutadans i ciutadanes, de la majoria de la societat civil organitzada i, particularment, de tots els partits polítics democràtics valencians. Però, desgraciadament una bona part de la dreta social, econòmica i política no està per la llavor. Fins aconseguir que ho estiguen, els partits progressistes estan cridats a portar-hi la iniciativa. I entre els partits progressistes té una especial responsabilitat el PSPV, com a partit majoritari i amb vocació i experiència de govern.

Iniciar el camí passa per recuperar l’autoestima com a valencians i valencianes. La dreta, en el poder des de fa massa anys, havia construït un país virtual on les grans edificacions i els grans events embadocadors –amb l’objectiu principal d’enlluernar el foraster– cimentaven la seua pròpia visió de l’autoestima. Tot era banal i efímer, com s’ha vist amb la primera bufada de vent de la crisi. Com a màxim, exercien un victimisme espuri mentre qui governava a Espanya no fora el seu propi partit.

El resultat de tot plegat ha estat, efectivament, posar-nos en el mapa, però en el mapa dels desficacis mundials. Portada de la premsa mundial per la política de mal ús dels diners dels nostres impostos i de la corrupció com a sistema. Amb la trista conseqüència, a més, que ens hem empobrit respecte d’Espanya durant els anys de la seua hegemonia política i social: més atur que la mitjana, una pèrdua de més d’onze punts en termes de renda per càpita, una destrossa del nostre paisatge i de la nostra agricultura, un dolent finançament i una dotació d’infrastructures inferior a la espanyola.

Cal, doncs, construir l’alternativa reconeixible. I fer-ho, a la manera d’altres països europeus, comptant amb tots o, almenys, amb tot el que vulga: construir un futur on tothom estiga convidat a participar-hi. On els interessos col·lectius es sobreposen als partidistes. On pugam definir entre tots quins són aquests interessos col·lectius que ens uneixen, en una societat que és i ha de ser plural.

Aquest és el valencianisme que ens pot assegurar un futur com a poble, com a nacionalitat, i aquest és el valencianisme que s’adiu amb la tradició socialdemòcrata i amb el republicanisme civil del que tant s’ha reclamat el partit socialista.

Això pot garantir, a més, una via valenciana pròpia per a eixir tant de la crisi econòmica, com també de la política, social i de valors per la que estem passant. Un valencianisme per a les persones i no per als territoris.

Una via que suposa una mirada pròpia del que passa a Espanya, a Europa i al món. Una mirada pròpia que ens ha estat robada quan hem perdut, per exemple, les nostres caixes d’estalvis en quinze dies, quan apareixen corredors ferroviaris alternatius al del mediterrani sense explicacions convincents, quan la pime travessa el canvi de paradigma productiu sense una política econòmica a l’altura de les circumstàncies, quan no hi ha manera de traure la nostra agricultura de la seua crisi estructural, quan no es resol el deficient finançament públic i així un llarg etcètera.

Aquesta visió valenciana del món és la que estem fent plenament nostra el PSPV. Considerem que, quan més socialista s’és, més arrelat ho ha d’estar al seu entorn i a la seua gent, dins del marc de valors de solidaritat internacional als que s’està espontàniament lligat.

Francesc Signes i Núñez es secretario de Infrastructuras y Sostenibilitat del PSPV