Ana Belén i els seus homes

Després de més de quaranta anys a la carretera, Ana Belén ha volgut retre un homenatge als homes de la seva vida. Segons les seves pròpies paraules, “un agraïment públic a la generositat de 14 homes amb els quals en algun moment de la meva vida vaig compartir cançons, riures, incerteses, esperances, alegries i la saviesa de qui creu en el seu treball per sobre de tot”.

L’homenatge es va materialitzar en forma de disc, A los hombres que amé, poc abans del Nadal del 2011, i el setembre passat l’actriu-cantant de Lavapiés va iniciar una gira de presentació que encara no havia arribat als escenaris catalans. Una desgraciada anomalia que se solucionarà en les properes hores, ja que Ana Belén presentarà en directe el nou treball aquesta mateixa nit (21 hores) al Palau de la Música de Barcelona, dins del Festival del Mil·lenni. Demà ho farà a Lleida, al Teatre de la Llotja (21 hores) i el proper 22 de febrer, al Teatre-Auditori de Granollers (21 hores).

Ana Belén (de nom real, María del Pilar Cuesta, nascuda a Madrid el 1951) va començar com a professional als 13 anys, ja com a actriu i cantant en l’oblidat film Zampo y yo (les cançons eren d’Augusto Algueró). Per sort, aviat es va endinsar per camins més sòlids, afermant-se com a actriu teatral i cinematogràfica i iniciant una nova carrera musical —al costat del seu marit, Víctor Manuel— molt més consistent i compromesa tant política com socialment.

Ana Belén (el nom ja li va quedar des de Zampo y yo) ha mantingut sempre les dues carreres en paral·lel. Així, el lapse de temps transcorregut entre l’aparició del seu últim disc i la seva materialització escènica el va dedicar al teatre amb majúscules; així, per exemple, l’Electra d’Eurípides que va protagonitzar en el teatre romà de Mèrida l’estiu passat va rebre el guardó del públic en l’última edició dels premis Ceres.

L’actuació d’Ana Belén aquesta nit al Palau barceloní, malgrat presentar-se com a Grandes éxitos, se centrarà en A los hombres que amé, que, en realitat, no deixa de ser un grans èxits personal i intransferible (tot i que fàcilment compartible) de la madrilenya. El nou treball es focalitza en 14 compositors que han influït, alguns de forma notable, en la seva carrera: són noms com els de Pedro Guerra, Miguel Ríos, Kiko Veneno, Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Antonio Vega, Chico Buarque, Joaquín Sabina, Pablo Milanés, Juan Luis Guerra, Fito Páez, José Alfredo Jiménez, León Gieco i, lògicament, Víctor Manuel. Un ventall ampli i divers que permet a Ana Belén incloure cançons tan dispars i, al mateix temps, tan entranyables com La banda, Las cuatro y diez, Ojalá que te vaya bonito o Cançó de matinada, entre d’altres.

Escriu Ana Belén en el fullet del disc: “Escoltant aquest treball m’assalta la imatge i les paraules de Blanche Dubois a Un tramvia anomenat desig: ‘Sempre he depès de l’amabilitat dels desconeguts’. Jo dic: ‘Sempre he depès de la generositat dels meus homes’”.