La Pepa i Giselle, dansa de primera

Aquesta setmana es presenten a Barcelona dos espectacles de dansa estel·lars. Sara Baras reapareix als escenaris catalans, concretament des d’avui i fins diumenge, a l’Auditori del Fòrum, després de dos anys d’absència per maternitat, i a fi de presentar el seu darrer espectacle La Pepa, una apassionant peça sobre la fita de llibertat que van representar a Espanya les Corts de 1812. Baras va estrenar fa poc aquesta obra a la seva terra natal, Cadis, per celebrar els 200 anys de l’efemèride. La bailaora és una dona a qui li agraden els reptes, si abans ho van ser María Pineda, Juana La Loca i Carmen, avui és un altre gran nom femení, encara que sigui el d’un text legal. “Després d’haver estat mare em sento millor ballant, he guanyat maduresa interpretativa i emocional, i em venia de gust recrear un personatge fort; en La Pepa em converteixo en la veu del poble que pren forma de dona, és una explosió d’energia i d’esperança, represento la llibertat davant de l’absolutisme de Ferran VII”. És una obra descriptiva sobre la realitat d’aquella Espanya. L’artista que, a part de la coreografia, firma la direcció de l’espectacle, afirma: “He fet servir cada pal del flamenc per mostrar al públic una realitat del passat però també he volgut ensenyar el caràcter alegre i positiu del poble gadità”. Baras ha triat els tanguillos per esculpir l’alegria del temperament dels homes i la guajira per mostrar la sensualitat de les dones, mentre que a Les Corts es debatran al ritme de bulería por soleá.

D’altra banda, el ballarí i coreògraf David Campos celebra els 25 anys de la formació de la seva companyia amb una única actuació al Gran Teatre del Liceu, demà divendres, on presentarà la seva versió de Giselle. També al principi de la funció qui va ser un dels seus millors alumnes, Aleix Martínez, medalla d’or del prestigiós concurs de dansa, Prix de Lausanne 2008, i que actualment balla a l’Hamburg Ballet de John Neumeier, interpretarà diverses peces.

Campos ha fet la seva pròpia creació de Giselle. “En la meva versió la protagonista és víctima de la violència de gènere”, explica. “Per al segon acte m’he inspirat en una llegenda d’un poble del Montseny segons la qual unes dones, que viuen en un bosc a prop, quan surten de nit sota la llum de la lluna i troben un home l’enfonsen al llac. És una història que em va impressionar i que ara faig servir en aquesta ‘Giselle’”. David Campos fa un balanç positiu d’aquests 25 anys, encara que sempre han estat supeditats a les subvencions, que mai no són suficients. Té una postura optimista i es mostra positiu de cara al futur