Un dia a casa de tots els escriptors

Portar el teu llibre preferit, fer-se’n fotografies i penjar-ne el perquè a un tauló; que l’actriu Sílvia Bel t’ensenyi a llegir en veu alta o escoltar un recital-concert amb, entre d’altres, Maria del Mar Bonet i Enric Casasses, són algunes de les coses que dissabte, des de les 12 del migdia, poden fer els qui visitin el Palau Moja de Barcelona.

Les activitats formen part de la jornada festiva organitzada en el marc de l’exposició Un país de lletres que, fins al 13 de maig, pot contemplar-se en el mateix centre del Departament de Cultura i que respon a la commemoració dels 75 anys de la creació de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i la seva recuperació democràtica ara en fa 25.

Les activitats són un bon pretext per visitar la mostra. Com manen els temps (i gairebé sempre en l’àmbit de la literatura), l’exposició és modesta, però té intenció. Les bastides de fusta que aguantarien quatre cases emmarquen altres tants àmbits sobre el fet literari i la seva relació amb la història i activitats de la ILC: L’experiència literària, L’autor, L’obra i El lector.

A banda d’anar resseguint per les fustes frases d’autors sobre l’ofici (“Escriure és dubtar”, diu Jaume Cabré; “La feina de l’escriptor consisteix a empaitar paraules”, pensa Ramon Solsona), el visitant va trobant-se amb dades i informacions, com que des de 1988 l’entitat ha invertit 2.023.070 euros en ajuts per a 263 autors i 574.896 euros més per a 191 traductors; o que 1.475 llibres de 973 escriptors estrangers han rebut 1.308.589 euros per ser traduïts al català.

Poc després de creuar-se amb un mapamundi amb els 10 èxits més grans de les lletres catalanes (no cal dir que Les tres bessones guanya de llarg) o de veure a uns molt més joves Emili Teixidor (1990), Sergi Pàmies (1994) i Maria Mercè Marçal (1995), entre molts, reproduïts en punts de llibre, programes amb cartells d’infinitat de campanyes com la de l’exitosa L’escriptor del mes (“li donem voltes a la possibilitat de recuperar-la”, admet el director de l’ILC, Oriol Izquierdo), el darrer apartat aplega les coses que li agradaria fer la ILC si tingués més pressupost. Sobretot, un gran equipament, “una Casa de les Lletres, que si s’hagués arribat a temps s’hauria pogut pactar amb el projecte de Linguamón”, diu Izquierdo. Un espai que acolliria el Museu de la Literatura; també crear la Biblioteca de les Lletres Catalanes, una Pléyade a la catalana.

Sorprenen els desitjos si el visitant ha llegit la breu història de l’entitat, nascuda en plena guerra el 1937 per l’empenta de Francesc Trabal qui, impulsor de l’Agrupació d’Escriptors Catalans de 1936, fou el 1937 el primer secretari d’una entitat que la Generalitat no recuperarà fins al novembre de 1987 i que ella mateixa, a través de la Llei Omnibus, una mica més deixa astènica l’any passat. Però Catalunya, si és alguna cosa, és un país de lletres...