Que mori la diferència

La dreta és la que de veritat s’alimenta d’ideologia. Per encaixar la realitat amb la creença cal fe, i això és el que no falta en els sequaços conservadors. La fe, ja se sap, és un do de Déu i la resta no sabem el que ens perdem.

 Girona va ser un improbable feu de l’esquerra fins fa menys d’un any, quan, finalment, va caure del costat de CiU. Als nous llogaters de l’ajuntament no els va donar temps l’any passat, però ara sí que han pogut desfer-se del Festival de Músiques Religioses i del Món, una cosa que mai no van entendre i que per això van injuriar des del primer moment. Era, a més, un invent dels socialistes —hauria de dir socialdemòcrates, ara que aquest és realment el terme denigrant— que cap al 2000 van tenir la idea d’organitzar un festival diferent, obert a una sèrie de visions universals del món, a creadors i investigadors de talent capaços d’aglutinar audiències curioses i intel·ligents i generar ressonàncies que apel·lessin a una cita anual original i diferent de les altres ofertes de festivals estiuencs. I van tenir èxit.

Malgrat que el festival ja havia assolit la 12a edició, s’havia guanyat un considerable prestigi al sector; que l’any passat va tenir una ocupació mitjana del 88%, superior a la d’anys anteriors, i que les memòries de les tres últimes edicions, que són públiques, reflecteixen un superàvit de la proposta que oscil·la entre els 10.000 i 15.000 euros, l’alcalde convergent Carles Puigdemont, no es va deixar desanimar per la realitat i va decidir tancar el festival per estar en “desacord amb la proposta artística”. A això se li’n diu fe. I ideologia.

No és clar quins són els criteris “artístics” del senyor Puigdemont, encara que tot sembla indicar que el que li molestava del festival és que fos diferent dels festeigs estiuencs habituals. Ens podríem demanar si el que desqualifica de la proposta artística és que vagi a tocar a Girona una orquestra sufí del Marroc o que hi acudeixin intèrprets de música clàssica de l’Índia i espectacles inusuals procedents d’aquests mateixos llocs dels quals arriben els immigrants extracomunitaris.

L’alcalde de Girona probablement vol un festival com els altres, tot i que en els temps que corren i amb el caixet que cobren les estrelles del rock, aquesta és la via més directa al dèficit, perquè no el diferenciarà res del que ofereixen la resta de festivals. Però de fet aquest és el concepte de cultura que té la dreta, i en especial la dreta catalana.